L'obra escrita i dirigita per Pau Miró reflexiona sobre les ferides emocionals d’un fill i un pare davant la pèrdua de la mare i l'esposa.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
S’ha estrenat a La Villarroel Una història real, interessant obra del dramaturg Pau Miró, qui també té cura de la direcció. L’obra barreja diferents temàtiques i se centra en les dificultats d’un escriptor d’èxit per entendre’s amb el seu fill jove, que acaba d’iniciar la universitat. Per damunt de la relació de pare i fill hi plana la traumàtica pèrdua de la mare, simbòlicament representada per una vella butaca buida. Laura Conejero fa el paper d’una editora agressiva i insatisfeta i Mireia Aixalà el d’una psicòloga que tractarà el noi i el pare (Julio Manrique) a causa d’un esdeveniment inquietant protagonitzat pel noi durant els campaments de vacances.
Tot i que algunes referències incideixen en què aquest fill revoltat té tendències poc solidàries i tirant a agressivament conservadores, la història acaba per centrar-se més aviat en el conflicte familiar, en la incomunicació dels dos personatges masculins i l’esdeveniment que trasbalsa el pare, potser poc explicat, acaba per tenir una importància relativa, mentre la sensació de tristor a causa de l’absència de la mare va prenent protagonisme. Hi ha molts aspectes en aquesta història, i potser això fa que la tensió es dilueixi en diferents direccions, com ara incidir en la legitimitat -o no- per part d’alguns escriptors d’utilitzar els fets de la seva pròpia vida o de la de la gent que l’envolta i fer-ne literatura de consum. Un altre aspecte és el procés de laboratori al qual se sotmeten les creacions literàries, a la recerca dels èxits de vendes i que fan trontollar el concepte d’autoria.
Un altre tema ben actual és el pes de la psicologia, convertida en ocasions en excessivament intrusiva. I és que aquesta psicòloga que voldria arranjar la vida dels altres també té els seus propis problemes i comet errades de gruix. Amb algunes febleses i una resolució una mica apressada del conflicte centrat en la incomprensió mútua de pare i fill, Una història real ens parla dels nostres temps, fràgils i inconsistents en molts aspectes, en els quals l’excessiva racionalització no ha contribuït pas a millorar les nostres vides, a ajudar-nos a resoldre els grans problemes vitals o evitar-nos els processos de dol i la sensació de pèrdua.
Els dos actors i les dues actrius estan tots molt bé en els seus papers, però caldria destacar, a causa de la seva joventut i la seva grapa, el jove Nil Cardoner, molt conegut per la seva trajectòria televisiva però a qui hem vist menys, fins ara, en el teatre. Conforma un jove cantellut, antipàtic, que desvetlla rebuig i tendresa al mateix temps i sap jugar a fons amb aquesta complexitat vital, mentre tendeix a imaginar mons elitistes i llunyans, impossibles i inexistents.
_______
Una història real / Teatre La Villarroel (C/ Villarroel, 87) / Text de Pau Miró / Direcció de Pau Miró / Fins el 29 de desembre de 2019 / 90 minuts / www.lavillarroel.cat
'La reveladora' és una novel·la de Daryl Gregory que parla sobre els secrets familiars en…
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…