Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
S’ha estrenat a La Villarroel Una història real, interessant obra del dramaturg Pau Miró, qui també té cura de la direcció. L’obra barreja diferents temàtiques i se centra en les dificultats d’un escriptor d’èxit per entendre’s amb el seu fill jove, que acaba d’iniciar la universitat. Per damunt de la relació de pare i fill hi plana la traumàtica pèrdua de la mare, simbòlicament representada per una vella butaca buida. Laura Conejero fa el paper d’una editora agressiva i insatisfeta i Mireia Aixalà el d’una psicòloga que tractarà el noi i el pare (Julio Manrique) a causa d’un esdeveniment inquietant protagonitzat pel noi durant els campaments de vacances.
Tot i que algunes referències incideixen en què aquest fill revoltat té tendències poc solidàries i tirant a agressivament conservadores, la història acaba per centrar-se més aviat en el conflicte familiar, en la incomunicació dels dos personatges masculins i l’esdeveniment que trasbalsa el pare, potser poc explicat, acaba per tenir una importància relativa, mentre la sensació de tristor a causa de l’absència de la mare va prenent protagonisme. Hi ha molts aspectes en aquesta història, i potser això fa que la tensió es dilueixi en diferents direccions, com ara incidir en la legitimitat -o no- per part d’alguns escriptors d’utilitzar els fets de la seva pròpia vida o de la de la gent que l’envolta i fer-ne literatura de consum. Un altre aspecte és el procés de laboratori al qual se sotmeten les creacions literàries, a la recerca dels èxits de vendes i que fan trontollar el concepte d’autoria.
Un altre tema ben actual és el pes de la psicologia, convertida en ocasions en excessivament intrusiva. I és que aquesta psicòloga que voldria arranjar la vida dels altres també té els seus propis problemes i comet errades de gruix. Amb algunes febleses i una resolució una mica apressada del conflicte centrat en la incomprensió mútua de pare i fill, Una història real ens parla dels nostres temps, fràgils i inconsistents en molts aspectes, en els quals l’excessiva racionalització no ha contribuït pas a millorar les nostres vides, a ajudar-nos a resoldre els grans problemes vitals o evitar-nos els processos de dol i la sensació de pèrdua.
Els dos actors i les dues actrius estan tots molt bé en els seus papers, però caldria destacar, a causa de la seva joventut i la seva grapa, el jove Nil Cardoner, molt conegut per la seva trajectòria televisiva però a qui hem vist menys, fins ara, en el teatre. Conforma un jove cantellut, antipàtic, que desvetlla rebuig i tendresa al mateix temps i sap jugar a fons amb aquesta complexitat vital, mentre tendeix a imaginar mons elitistes i llunyans, impossibles i inexistents.
_______
Una història real / Teatre La Villarroel (C/ Villarroel, 87) / Text de Pau Miró / Direcció de Pau Miró / Fins el 29 de desembre de 2019 / 90 minuts / www.lavillarroel.cat
