El concert inaugural va comptar amb una gran tasca de la soprano Hana Blažíková i de la formació Hathor Consort
Un concert exquisit ha inaugurat el Festival Llums d’Antiga de L’Auditori, que posa el focus enguany en obres de compositores silenciades per la història i que, com s’ha demostrat, bé mereixen un espai com a primeres figures de l’escriptura musical barroca. Especialment interessant va resultar com es va vertebrar el concert: oferint espais de lluïment a totes les intèrprets del Hathor Consort, on no es repeteixen les configuracions d’instrumentistes i amb una seqüència de peces que posa en evidència la gran varietat de caràcters o afectes que les compositores desenvolupaven amb gran estil, sempre personal.
Una gran labor interpretativa la de la soprano Hana Blažíková, mostrant un domini fantàstic de l’estil, obrint i tancant la línia vocal a voluntat i oferint en tot moment un vibratto mínim, gairebé imperceptible. Fins que arriba l’última peça i ens demostra que també controla l’estil d’un barroc posterior. I és que el programa tancava amb l’obra més tardana, una peça festiva de coloratura gairebé vivaldiana, on totes les integrants de l’ensemble tornaven a participar, subratllant les noves tècniques vocals i instrumentals que anaven donant més color i brillantor a les composicions, perdent, això sí, lleugerament el sentiment transcendent que havia impregnat el programa.
El discurs d’aquest concert queda perfectament retratat per uns intèrprets que donen vida no només a les obres presentades, sinó també a un univers musical riquíssim que conté tresors que ens caldria tenir més presents. Menció especial a l’obra de Barbara Strozzi L’Eraclito amoroso, un catàleg d’afectes filats de manera magistral en un continu narratiu corprenedor i un fragment de la Susanna passegiata de Bartolomé de Selma que va ser per a servidor un dels centres emocionals del concert, amb la directora de l’Ensemble, Romina Lishka, portant la seva viola de gamba a una realitat etèria, acompanyada per les notes emotives i melòdiques del clave i la tiorba. Extraordinari.
'Quan cau la nit' són relats del suís Peter Stamm que exploren la fragilitat humana…
'La meva Àntonia', una de les grans novel·les de Willa Cather, ens trallada al món…
Brillant la direcció musical d'Antonello Manacorda en una proposta escènica de Shirin Neshat rica en…
A 'Oxígeno' Marta Jiménez Serrano narra l'experiència que va viure quan va estar a punt…
Amb 'Una apacible turbulencia' Antonio Ayuso proposa una mirada al món a través de la…
L'obra d’Ignasi Garcia i Barba converteix el turisme de guerra en una reflexió sobre la…