Una infància marcada per la mort del pare

Manel Haro / @manelhc

La protagonista de Benvinguts a Amèrica és Ellen, una noia d’onze anys que ha decidit deixar de comunicar-se amb tothom. No parla, no fa gestos, no assenteix ni nega res. Només observa i escolta. Viu amb el seu germà i amb la seva mare, un actriu de teatre. El germà també té una actitud particular, distant amb la resta de la família: quan és a casa, sempre està tancat a la seva habitació, i sota cap concepte permet que ningú hi entri. Tot plegat sembla provocat per la figura del pare, un home amb problemes de conducta que van provocar que el matrimoni se separés. Ara ell és mort.

Ellen ha viscut amb pors i durant molt de temps va desitjar que el seu pare es morís, sovint li ho demanava a Déu. Així que en morir el pare, la nena creu que ella en té part de culpa. La família, doncs, no està del tot unida, tot i que l’actitud de la mare indica el contrari: segueix amb la seva vida normal, canvia de parelles, estrena obres de teatre, dona classes d’interpretació a casa, es mostra optimista i fa com si les actituds dels seus fills no fossin cap cosa greu. Ara bé, de tant en tant aquesta normalitat de la seva vida es trenca i suren les seves emocions reals.

L’autora de Benvinguts a Amèrica és Linda Boström Knausgård, autora sueca de qui fins ara no havíem tingut res traduït al català ni al castellà. És gràcies a les editorials Les Hores (amb traducció de Carolina Moreno) i Gatopardo (amb traducció de Carmen Montes) que ara podem llegir-la. Es tracta d’una novel·la curta, i sembla difícil no llegir-la tenint una de les nostres antenes posades a La mort del pare de Karl Ove Knausgård, encara que només sigui pel fet que en les dues obres hi ha la figura d’un pare alcohòlic i -sobretot- perquè els dos autors estaven casats. Vaja, la Linda Boström Knausgård de Benvinguts a Amèrica és la Linda que apareix -retratada d’una forma tan crua- a la saga «La meva lluita» de l’autor noruec.

Després d’haver llegit La mort del pare i Un home enamorat, de Karl Ove, ha estat molt interessant endinsar-me en aquesta novel·la de Linda Boström, molt més breu, que també té contingut autobiogràfic. Ella és la nena d’onze anys turmentada per la figura d’un pare alcohòlic i amb trastorn bipolar i la d’una mare que és un actriu d’èxit. Com ella mateix ha explicat en alguna entrevista, guardar silenci era l’única forma que tenia, quan era una nena, d’exercir algun poder. Linda va desenvolupar també un trastorn bipolar, que és el que la va convertir en el complicat personatge dels llibres del seu exmarit.

No cal dir que s’ha de valorar Benvinguts a Amèrica per mèrits propis i no per qüestions personals de la seva autora i menys encara pel que va escriure un altre autor. La novel·la de Linda Boström Knausgård és un fragment de vida d’una família, els fills dels quals sembla que fan el que poden per sobreviure en un entorn que se’ls ha tornat hostil. Pel meu gust m’ha faltat una mica de profunditat i complexitat a la història, però entenc el que pretenia l’autora, justament el contrari: fer com si el drama no semblés tan greu per evidenciar que sí que ho és.