Poesies d’Edna St. Vincent Millay

Júlia Costa / @liujatasco

Edna St. Vincent Millay (1892-1950) va ser una gran poeta i dramaturga americana, guardonada amb el Premi Pulitzer de poesia. Va néixer a Rockland, Maine, filla d’una infermera i un director d’escola. L’any 1904 els seus pares es van separar a causa dels problemes econòmics de la família. Ella, la seva mare i dues germanes, van viatjar pel país, gairebé en la pobresa més absoluta, però la mare duia amb ella un bagul ple d’obres de literatura clàssica, que llegia a les seves filles. Es van poder instal·lar en una caseta a Camden, propietat d’una parenta.

A l’institut, Edna va començar a evidenciar el seu talent literari i va publicar poemes a revistes juvenils d’un cert prestigi. Un llarg poema seu, «Renascense», va ser finalista en un concurs de poesia. Fins i tot el guanyador del concurs reconeixeria amb el temps que el d’Edna era el millor. La impressió que va causar va fer que li paguessin la matrícula al Vassar College i Edna es va traslladar a Nova York després de la seva graduació.

La poeta va viure a molts llocs del Greenwich Village, va ser obertament bisexual i va tenir unes quantes ofertes de matrimoni. Va guanyar el Pulitzer l’any 1923 i va ser la tercera dona en rebre aquest premi. Els seus poemes aviat van ser controvertits en incidir en temes de sexualitat femenina i feminisme. Es va casar als quaranta-tres anys amb un polític conegut, feminista, que li va donar suport i va tenir cura de les tasques domèstiques. Va ser un matrimoni lliure i obert.

El matrimoni va comprar un gran terreny, a prop d’Austerlitz, on va construir un graner, una cabina per escriure, una pista de tennis i, més endavant, un petit hort. Va ser la sisena persona i la segona dona condecorada amb la Medalla Robert Frost, per la seva contribució a la poesia americana. Edna va morir a casa seva, el 1950, com a conseqüència d’una caiguda, tenia cinquanta-vuit anys.

Malgrat els reconeixements rebuts al seu país fins fa pocs anys era poc coneguda a casa nostra, tant en català com en castellà. El 2017 Quaderns Crema va publicar una magnífica antologia poètica, a cura del també gran poeta Marcel Riera, i amb els textos originals en anglès al costat de les  versions en català. En la seva poesia s’hi poden percebre influències d’Elizabeth Browning o Christina Rossetti, o dels sonets de Shakespeare. Hi podem trobar excel·lents sonets propis però també poesia lliure.

Segons el novel·lista Thomas Hardy, el millor d’Amèrica eren els gratacels i Edna St. Vincent. Va ser una persona brillant, amb amistats de categoria, que va freqüentar els cercles intel·lectuals més escollits i elitistes. Tot i amb això va viure amb dificultat el fet de fer-se gran, l’inevitable pas del temps.

Aquesta antologia magnífica és un llibre per tenir i gaudir-ne sense pressa, anant i tornant als poemes i fent l’intent, fins i tot encara que no sapiguem prou anglès, de fer comparacions entre la versió original i la traducció. La poeta va ser una dona que avui podem considerar avançada al seu temps, pel que fa a les seves relacions i el seu capteniment. Afortunadament va poder viure a la seva manera, malgrat algunes crítiques que la van equiparar a un Byron femení i no, precisament, pel tema literari. Tenir a prop un llibre com aquest, del qual gaudir de forma lenta i reposada, és tot un goig lector.