El destí tràgic de la humanitat encara es pot evitar

Yuval Noah Harari i Rutger Bregman van parlar al CCCB sobre els reptes i les possibilitats del futur en el marc de la Biennal de Pensament
Yuval Noah Harari (en pantalla) i Rutger Bregman al CCCB.
Yuval Noah Harari (en pantalla) i Rutger Bregman al CCCB.

Manel Haro / @manelhc


La Biennal de Pensament va reunir al CCCB dos historiadors i assagistes de referència: l’israelià Yuval Noah Harari i l’holandès Rutger Bregman, amb la moderació de l’escriptora Llucia Ramis. El primer -que va participar telemàticament- és especialment conegut per l’èxit dels seus llibres Sàpiens: Una breu història de la humanitat (Edicions 62/Debate) i Homo Deus (Edicions 62/Debate), i el segon per títols com Utopia per a realistes (Empúries/Salamandra) i La humanitat: Una història d’esperança (Empúries/Anagrama). El tema del debat era el futur, un horitzó que la societat veu sovint amb angoixa, especialment després de la pandèmia i la guerra de Rússia contra Ucraïna.

Per evitar el clàssic pensament que vivim el pitjor dels temps possibles, Bregman va recordar que «durant moltes èpoques la societat ha pensat que el món s’acabava, però ara hem de veure que som al començament d’un període potent, perquè ens podem expandir per l’univers com mai abans ho podíem concebre i si juguem les cartes adequades, el futur pot ser immens tot i que també perillós per l’amenaça de la guerra nuclear, el desenvolupament de determinats virus i els reptes que imposa la intel·ligència artificial.» En aquest mateix sentit, Harari va assegurar que «no és massa tard per prendre decisions diferents, el destí tràgic de la humanitat no és inevitable.»

 

Rutger Bregman

Rutger Bregman.

 

El pensador israelià va afegir que al llarg de la història «mai no s’ha pogut predir el futur, ja que sempre ha estat fruit de presa de decisions i d’accidents, així que res no ha canviat, però el que sí que és diferent és que ara les conseqüències de les males decisions són més greus, i ens hem d’acostumar a això.» Ara bé, Harari també va insistir que en l’actualitat «som capaços d’identificar un virus en dues setmanes i tenir-ne vacunes en un any, així que podem estar segurs que hem avançat molt, però tampoc no hem d’oblidar que si hi ha fam al món, descontrol dels virus i guerres, és per decisions polítiques, perquè els líders polítics volen que això sigui així.»

Per a Bregman, «cada cop experimentem més merda al món, als països occidentals molta gent sent que té feines que no aporten res a la societat, tot i que són persones formades, com advocats o banquers, així que cal reflexionar sobre el creixement i sobre qui aporta realment riquesa a la nostra societat, perquè, per exemple, sovint qui fa les feines més valuoses són qui menys cobren.» Harari va respondre que «el creixement és la idea més important de la modernitat, tothom hi creu, i en alguns llocs del món el creixement és bàsic perquè hi ha persones que no tenen electricitat ni per cuinar.»

Així no obstant, Harari també va puntualitzar que «si tothom arreu del planeta arribés a un nivell de benestar com el que tenim a Occident, es produiria un problema mediambiental catastròfic, i això només ho podem evitar si trobem la manera de créixer de forma sostenible, i per fer-ho ens hem de preguntar què necessitem realment els humans, perquè les nostres necessitats psicològiques, socials i espirituals poden ser cobertes sense destruir el planeta, potser no cal viatjar a l’altra punta del món per viure una experiència espiritual si això deixa una empremta de contaminació

 

Yuval Noah Harari

Yuval Noah Harari.

 

Bregman va recordar també que «per als historiadors del futur, algunes de les coses que fem ara seran considerades horribles algun dia, per exemple la manera com tractem els animals, perquè no ho pensem, però amb l’existència d’escorxadors hem creat un holocaust animal, maltractem i matem porcs, quan s’ha demostrat que són animals sensibles i amb empatia.» I va lamentar que «els humans som molt fàcils de manipular, fem coses horribles sense sentir-nos els dolents de la pel·lícula, així que vivim en un món que ha avançat molt, però hi queda molt per fer.»

Harari va explicar que «hem viscut l’època més pacífica de la humanitat gràcies a les institucions, i si ara tenim problemes com les guerres és perquè hem deixat de creure en les institucions, la qual cosa no és estranya perquè els països que eren líders en la garantia de la pau van aixecar la bandera i van decidir fer un trencament com el Regne Unit amb el Brexit, de manera que ara hem tornat a la selva, per una qüestió política.» I va afegir que «cal reconstruir les institucions que ens protegeixen de guerres, fam i pandèmies, i pensar que uns ideals sense institucions que els acullin no tenen recorregut.»

Categories
HumanitatsLLIBRESSociologia
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES