Categories: CINE Drama Thriller

‘El mestre jardiner’ en una selva

A la pel·lícula de Paul Schrader la vida d'un jardiner es veu sacsejada quan arriba una jove aprenent que destapa secrets d'un passat violent


Júlia Costa / @liujatasco


El mestre jardiner, la darrera pel·lícula dirigida per Paul Schrader, té elements interessants, que n’evoquen d’altres del director i també hi podem trobar ressons, en molts moments, d’altres títols i altres directors. Schrader fa un cinema, gairebé sempre, amb elements no tan religiosos com espirituals, i la redempció i el penediment, amb l’amor, no del tot espiritual, pel mig, son temes recurrents en la seva filmografia.

Aquí, com a El  comptador de cartes, molt més fosca, els horrors del passat se’ns mostren amb flashbacks poc explícits, que anem situant en el conjunt de la narració. Joel Edgerton, excel·lent, és l’encarregat d’un jardí emblemàtic, una propietat privada que s’obre al públic de tant en tant. El jardí esdevé una metàfora, potser excessivament explícita, de la vida, de la seva fragilitat i del seu poder de renovació.

 

 

Sigourney Weaver, en un paper de mestressa carismàtica i autoritària, esdevé així mateix una mena de símbol del poder econòmic, seu és el jardí, al capdavall, encara que el treballin uns altres, i seu sembla ser el jardiner, en molts moments. De fet tots tres protagonistes són també símbols, més enllà del seu capteniment, ben humà i comprensible.

La jove Quintessa Swindell, una peça més d’un estrany triangle, establirà amb el mestre jardiner una relació que va molt més enllà de la paternofilial. Aquest mestre jardiner conserva al cos un munt de tatuatges que li recorden un passat que no podrà bandejar del tot. Un excés d’ambigüitat i alguns tòpics, això sí, molt ben travats i inserits en el conjunt, fan que, pel meu gust, la història grinyoli en alguns moments i no acabi de resultar del tot rodona malgrat les seves moltes virtuts.

Malgrat que les pel·lícules de Schrader em produeixen sovint un sentiment estrany, de no haver arribat on podien arribar, en soc força incondicional i no els nego una mena de màgia inquietant i el poder de provocar una mena de pietat íntima sobre les misèries humanes i la facilitat amb que es pot malmetre una vida per circumstàncies diverses.

Articles recents

  • LLIBRES

La temptació d’esborrar-se

Maria Stepànova explora a ‘Desaparèixer’ el pes de l’origen, el sentiment de culpa pels conflictes…

1 dia enrere
  • Aventures
  • CINE
  • Històric

Una gran ‘Odissea’

La versió de Christopher Nolan intenta ser fidel a l'esperit de l'obra d'Homer sense renunciar…

2 dies enrere
  • ENTREVISTES
  • Escriptors

Júlia Serramitjana: «Em fascinen les llargues caves i galeries subterrànies sota el poble…»

'Els dies dels talps' és una novel·la postapocalíptica en què les persones s’han d’amagar a…

3 dies enrere
  • LLIBRES

Precarietat i supervivència

A 'La tierra fría del desconsuelo', de Juan Francisco Hernández, una família jove viu en…

6 dies enrere
  • ART
  • Artistes
  • Artistes
  • ENTREVISTES

Perico Pastor: «Aconsello que comprin la meva obra perquè l’estimen, no per especular»

L'artista català recorda els seus inicis, repassa la seva evolució i reflexiona sobre el seu…

1 setmana enrere
  • LLIBRES

Mort, exili i memòria

'Los inocentes' és una novel·la de Burhan Sönmez que indaga com la soledat es fa…

1 setmana enrere