A 'La tierra fría del desconsuelo', de Juan Francisco Hernández, una família jove viu en una furgoneta en unes condicions molt complicades
La tierra fría del desconsuelo (La Huerta Grande) és la primera novel·la que Juan Francisco Hernández (Mèxic, 1971) signa amb el seu nom real i no amb pseudònim, com havia fet fins ara. La història se situa a Bèlgica durant l’any 1971, al bell mig d’una gran crisi econòmica i social. La família protagonista està formada per un home de dinou anys; una dona de disset, és a dir, menor d’edat, i el nadó de tots dos. Ell ha estat expulsat de casa seva i ella no gosa anar amb la seva família, així que viuen en una furgoneta de forma nòmada, entre l’idealisme i els anhels de joventut, enfrontats a la realitat.
El protagonista es diu Rowen, és pare primerenc i s’ha d’enfrontar a la paternitat mentre sobreviuen com poden i obtenen diners mitjançant estafes i robatoris. La novel·la comença amb Rowen observant el treball dels serradors en un bosc de Bèlgica cobert per la neu. Recorda Arnaud, un serrador que el va instruir i que va ser l’única persona amb qui es va identificar, ja que sempre es va sentir marginal. En realitat, Rowen va començar a treballar a la serradora per influència del seu padrastre, que el rebaixava i maltractava psicològicament.
Juan Francisco Hernández.
El seu passat era ple d’escenes de traumes, desequilibris i hostilitats. Tant és així que Rowen desitja anar-se’n del país cap a un altre amb millors expectatives de futur, com Suècia, però la seva precarietat i la seva responsabilitat com a pare ho dificulten. Un dia, quan Rowen surt de la feina, se’n va amb el seu padrastre a prendre una cervesa i aprofiten per conversar. A partir d’aquesta escena, el lector coneix de manera succinta la vida de Rowen, mentre que la núvia i el nadó queden relegats a un segon pla.
El lector desconeix si Rowen té ínfules de hippie o revolucionari, però el seu padrastre li diu que és un gandul, algú de classe obrera sense cultura. En aquesta conversa, el padrastre li dona un sobre amb diners a canvi que se’n vagi de casa sense dir res a la seva mare. A La tierra fría del desconsuelo predominen els diàlegs, que és la manera com l’autor decideix desenvolupar la història, cosa que li aporta més agilitat i transmet de manera més fidel la desesperació i l’angoixa dels protagonistes.
Entre els temes predominants hi ha la mort, l’abandonament, el dol, la culpa, la supervivència en un món cada cop més difícil i hostil i la impotència de no poder canviar ni millorar les coses. La història, tot i que és dramàtica, aconsegueix atrapar el lector.
L'artista català recorda els seus inicis, repassa la seva evolució i reflexiona sobre el seu…
'Los inocentes' és una novel·la de Burhan Sönmez que indaga com la soledat es fa…
'El viaje' és una novel·la gràfica de Paco Roca sobre el món de la parella…
L'obra d'Homer explica els vint anys de periple del rei d'Ítaca per tornar a casa…
'El último de la estirpe' són relats de la suïssa Fleur Jaeggy que retraten personatges…
A 'Cims borrascosos' Emily Brontë retrata una història d'amor impossible i els efectes que aquesta…