-
Maribel Medina (Pamplona, 1969), presidenta de l’ONG Internacional Women ‘s Time, debuta al panorama literari amb Sangre de barro (Maeva), una història que denuncia el pes que té el dopatge en l’esport d’elit. La novel·la, inspirada en fets reals que li va explicar el seu marit ex-atleta professional, se centra en la mort de diversos esportistes joves procedents d’un centre d’alt rendiment a Suïssa. Encara que aparentment es tracta de morts naturals, la doctora forense Laura Terraux sospita que no és així. Thomas Connors, un atractiu agent de la Interpol, s’embarcarà amb ella en una perillosa investigació que demostrarà.
-
L'escriptor s'emporta el premi Pata Negra per 'Un millón de gotas' i reivindica la figura de l'antiheroi.
-
El Congrés de Novel·la Negra de Salamanca rescata de l’oblit la literatura popular de Carlos Miguel Martínez.
-
Marta Planes. Lleida / @martaplanes Andrea Camilleri torna amb La banda de los Sacco (Destino, amb traducció de Juan Carlos Gentile Vitale), una mena de Gomorra de principis del segle XX basada en la història real dels Sacco que un descendent de la família va fer arribar a l’escriptor sicilià. Camilleri relata l’ascens a Raffasali (Sicília) de la família de Luigi Sacco, un humil jornaler especialment hàbil amb l’empelt del pistatxer. Luigi es casa amb Antonina i tenen sis fills, als quals inculquen la cultura del treball, al mateix temps que, a poc a poc, va comprant terres i.
-
A 'La hipótesis del mal', de Donato Carrisi, un home mata tota la família d'un empresari excepte un fill perquè serveixi com a testimoni.
-
A Herències col·laterals (RBA La Magrana), l’advocat Ernest Claramunt creu que ha tancat el negoci perfecte. Ell pagarà una pensió vitalícia a la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys, i, a canvi, n’heretarà el magnífic pis de l’Eixample quan ella hi falti. Un negoci rodó, almenys a primera vista. Però no tot són flors i violes. La Francesca se’n farà un fart, de complir anys. L’Ernest no tindrà tanta sort i la seva família, caiguda en desgràcia, haurà d’afrontar el deute. Com? Quan una persona normal s’enfronta a una situació no controlada pot ser capaç de qualsevol.
-
Asseure’s a xerrar amb José Sanclemente és, en essència, parlar de periodisme i de mitjans de comunicació. La seva professió (president d’eldiario.es, exconseller delegat de Grupo Zeta i d’Antena 3) li ve com l’anell al dit a la seva altra passió, el thriller. Ho demostra bé convertint Leire Castelló en una periodista de raça que, al costat del detectiu Julián Ortega, s’entesta a fer el que es presumeix a tot bon periodista: buscar la veritat costi el que costi, defensar caigui qui caigui i, en definitiva, creure en el que fa. Castelló (a mig camí entre la gosadia i.
-
A Toni Hill li precedeixen les grans xifres. El seu debut literari, L’estiu de les joguines mortes, ha venut més de 100.000 exemplars. La seva seqüela, Els bons suïcides, va seguir l’estela i va demostrar que segones parts poden ser bones. Ara, amb Els amants d’Hiroshima (Debolsillo), Hill tanca temporada per al seu inspector Héctor Salgado. Assegura que no el deixa, que tornarem a tenir-lo aquí aviat. Mentrestant, ell es dedicarà a altres projectes i els seus personatges, en guaret, es donaran un merescut descans. En l’última entrega, Salgado s’enfronta a un complicat cas. Uns okupes troben dos cadàvers.
-
L'autora, que va iniciar la seva trilogia de Baztán amb 'El guardià invisble', la tanca amb ‘Ofrena a la tempesta’.
Maribel Medina (Pamplona, 1969), presidenta de l’ONG Internacional Women ‘s Time, debuta al panorama literari amb Sangre de barro (Maeva), una història que denuncia el pes que té el dopatge en l’esport d’elit. La novel·la, inspirada en fets reals que li va explicar el seu marit ex-atleta professional, se centra en la mort de diversos esportistes joves procedents d’un centre d’alt rendiment a Suïssa. Encara que aparentment es tracta de morts naturals, la doctora forense Laura Terraux sospita que no és així. Thomas Connors, un atractiu agent de la Interpol, s’embarcarà amb ella en una perillosa investigació que demostrarà.
L'escriptor s'emporta el premi Pata Negra per 'Un millón de gotas' i reivindica la figura de l'antiheroi.
El Congrés de Novel·la Negra de Salamanca rescata de l’oblit la literatura popular de Carlos Miguel Martínez.
Marta Planes. Lleida / @martaplanes Andrea Camilleri torna amb La banda de los Sacco (Destino, amb traducció de Juan Carlos Gentile Vitale), una mena de Gomorra de principis del segle XX basada en la història real dels Sacco que un descendent de la família va fer arribar a l’escriptor sicilià. Camilleri relata l’ascens a Raffasali (Sicília) de la família de Luigi Sacco, un humil jornaler especialment hàbil amb l’empelt del pistatxer. Luigi es casa amb Antonina i tenen sis fills, als quals inculquen la cultura del treball, al mateix temps que, a poc a poc, va comprant terres i.
A 'La hipótesis del mal', de Donato Carrisi, un home mata tota la família d'un empresari excepte un fill perquè serveixi com a testimoni.
A Herències col·laterals (RBA La Magrana), l’advocat Ernest Claramunt creu que ha tancat el negoci perfecte. Ell pagarà una pensió vitalícia a la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys, i, a canvi, n’heretarà el magnífic pis de l’Eixample quan ella hi falti. Un negoci rodó, almenys a primera vista. Però no tot són flors i violes. La Francesca se’n farà un fart, de complir anys. L’Ernest no tindrà tanta sort i la seva família, caiguda en desgràcia, haurà d’afrontar el deute. Com? Quan una persona normal s’enfronta a una situació no controlada pot ser capaç de qualsevol.
Asseure’s a xerrar amb José Sanclemente és, en essència, parlar de periodisme i de mitjans de comunicació. La seva professió (president d’eldiario.es, exconseller delegat de Grupo Zeta i d’Antena 3) li ve com l’anell al dit a la seva altra passió, el thriller. Ho demostra bé convertint Leire Castelló en una periodista de raça que, al costat del detectiu Julián Ortega, s’entesta a fer el que es presumeix a tot bon periodista: buscar la veritat costi el que costi, defensar caigui qui caigui i, en definitiva, creure en el que fa. Castelló (a mig camí entre la gosadia i.
A Toni Hill li precedeixen les grans xifres. El seu debut literari, L’estiu de les joguines mortes, ha venut més de 100.000 exemplars. La seva seqüela, Els bons suïcides, va seguir l’estela i va demostrar que segones parts poden ser bones. Ara, amb Els amants d’Hiroshima (Debolsillo), Hill tanca temporada per al seu inspector Héctor Salgado. Assegura que no el deixa, que tornarem a tenir-lo aquí aviat. Mentrestant, ell es dedicarà a altres projectes i els seus personatges, en guaret, es donaran un merescut descans. En l’última entrega, Salgado s’enfronta a un complicat cas. Uns okupes troben dos cadàvers.
L'autora, que va iniciar la seva trilogia de Baztán amb 'El guardià invisble', la tanca amb ‘Ofrena a la tempesta’.