-
A 'La conquista social de la Tierra', Edward O. Wilson explora els trets evolutius que han fet de nosaltres uns éssers socials i culturals.
-
A ‘La mujer eunuco’ Germaine Greer defensa que la independència de la dona només pot passar pel seu alliberament sexual.
-
A ‘Carthage’ l’autora estatunidenca proposa una trama d’intriga centrada en la desaparició d’una complicada jove de dinou anys.
-
'Huguenau o el realismo' tanca la trilogia «Los sonámbulos» de Hermann Broch, retrat dels conflictes de l'home amb la seva època.
-
A 'Llum d'agost', Faulkner retrata una noia que surt a buscar el pare del seu fill i topa amb el pitjor i el millor de la condició humana.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc August Esch és un home íntegre, defensor de la justícia, empleat de comerç que el 2 de març de 1903, en plena industrialització, és acomiadat injustament. Un amic seu, Martin, un sindicalista assidu a les manifestacions obreres, li suggereix que vagi a oferir-se com a comptable en una empresa de vaixells i encara que Esch aconsegueix la feina, no pot aparcar la ràbia que sent contra la corrupció de l’administrador de la seva anterior empresa ni la seva ambició per fer alguna cosa més a la vida. Molt aviat, quan Martin és empresonat,.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Sobre la trilogia «Los sonámbulos», de l’autor austríac Hermann Broch (1886-1951), diu el professor Lluís Izquierdo en el pròleg del primer volum que aquests tres llibres “suposen una revisió dels segles XIX i XX a partir de tres dates significatives, 1888, 1903 i 1918.” Cadascuna d’aquestes dates es refereixen al context social i històric en el qual es desenvolupen els fets de cadascuna de les tres novel·les de Broch. Assenyala Izquierdo que la primera d’elles, Pasenow o el romanticismo (Debolsillo), “gira al voltant de final d’un idealisme entumit de nostàlgies davant d’una època.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Més Llibres acaba de publicar en català, amb traducció de Víctor Compta, La vida nova, de l’escriptor turc Orhan Pamuk, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2006. En castellà la novel·la es pot trobar a l’editorial Debolsillo amb traducció de Rafael Carpintero. El protagonista de la novel·la és Osman, un jove tímid amb una vida tranquil·la que viu amb la seva mare i estudia enginyeria a la Universitat d’Istanbul. Un dels dies de classe veu a Canan, una bonica companya de la seva facultat amb qui mai no havia.
-
Edicions 1984 publica en català 'La mansió', que tanca la trilogia de William Faulkner on narra l’ascens i la davallada de la saga dels Snopes.
A 'La conquista social de la Tierra', Edward O. Wilson explora els trets evolutius que han fet de nosaltres uns éssers socials i culturals.
A ‘La mujer eunuco’ Germaine Greer defensa que la independència de la dona només pot passar pel seu alliberament sexual.
A ‘Carthage’ l’autora estatunidenca proposa una trama d’intriga centrada en la desaparició d’una complicada jove de dinou anys.
'Huguenau o el realismo' tanca la trilogia «Los sonámbulos» de Hermann Broch, retrat dels conflictes de l'home amb la seva època.
A 'Llum d'agost', Faulkner retrata una noia que surt a buscar el pare del seu fill i topa amb el pitjor i el millor de la condició humana.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc August Esch és un home íntegre, defensor de la justícia, empleat de comerç que el 2 de març de 1903, en plena industrialització, és acomiadat injustament. Un amic seu, Martin, un sindicalista assidu a les manifestacions obreres, li suggereix que vagi a oferir-se com a comptable en una empresa de vaixells i encara que Esch aconsegueix la feina, no pot aparcar la ràbia que sent contra la corrupció de l’administrador de la seva anterior empresa ni la seva ambició per fer alguna cosa més a la vida. Molt aviat, quan Martin és empresonat,.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Sobre la trilogia «Los sonámbulos», de l’autor austríac Hermann Broch (1886-1951), diu el professor Lluís Izquierdo en el pròleg del primer volum que aquests tres llibres “suposen una revisió dels segles XIX i XX a partir de tres dates significatives, 1888, 1903 i 1918.” Cadascuna d’aquestes dates es refereixen al context social i històric en el qual es desenvolupen els fets de cadascuna de les tres novel·les de Broch. Assenyala Izquierdo que la primera d’elles, Pasenow o el romanticismo (Debolsillo), “gira al voltant de final d’un idealisme entumit de nostàlgies davant d’una època.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Més Llibres acaba de publicar en català, amb traducció de Víctor Compta, La vida nova, de l’escriptor turc Orhan Pamuk, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2006. En castellà la novel·la es pot trobar a l’editorial Debolsillo amb traducció de Rafael Carpintero. El protagonista de la novel·la és Osman, un jove tímid amb una vida tranquil·la que viu amb la seva mare i estudia enginyeria a la Universitat d’Istanbul. Un dels dies de classe veu a Canan, una bonica companya de la seva facultat amb qui mai no havia.
Edicions 1984 publica en català 'La mansió', que tanca la trilogia de William Faulkner on narra l’ascens i la davallada de la saga dels Snopes.