Manel Haro. Barcelona / @manelhc
L’editorial Més Llibres acaba de publicar en català, amb traducció de Víctor Compta, La vida nova, de l’escriptor turc Orhan Pamuk, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2006. En castellà la novel·la es pot trobar a l’editorial Debolsillo amb traducció de Rafael Carpintero. El protagonista de la novel·la és Osman, un jove tímid amb una vida tranquil·la que viu amb la seva mare i estudia enginyeria a la Universitat d’Istanbul. Un dels dies de classe veu a Canan, una bonica companya de la seva facultat amb qui mai no havia parlat, amb un exemplar d’un estrany llibre, La vida nova. Atret més per la noia que pel llibre, decideix comprar-lo quan se’l troba, per casualitat, en una llibreria de vell. Després de la lectura de La vida nova ja res serà el mateix: els estudis d’enginyeria comencen a resultar-li poc satisfactoris, així com la resta de la seva vida; ara desitja trobar un nou món, la vida nova que ha descobert entre les pàgines d’aquesta novel·la. Té la incontrolable necessitat de parlar amb la Canan sobre el llibre i quan ho fa, ella li presenta a Mehmet, el noi que li va deixar la novel·la a ella.
Però veure davant els seus ulls com un home dispara a Mehmet quan començaven a conèixer-se, fa que tot es compliqui encara més, sobretot quan a aquesta desgràcia cal sumar la desaparició de la Canan. Osman deixa enrere la seva vida i es llança a l’aventura, d’autobús en autobús, sense rumb fix, amb l’esperança que alguna cosa -potser un accident- el porti a trobar-se amb un àngel que el guiï fins a la seva veritable essència. Com es pot veure, aquesta obra és una picada d’ullet a l’amor pels llibres, per la literatura que et deixa marca. Osman ens parla d’un llibre que trasbalsa, que creua els mons de la vida i de la mort per trobar un tercer món -potser no massa separat dels dos primers- per poder romandre en ell. Però per arribar-hi no cal buscar, sinó deixar-se endur per trobar: així, fins a un accident d’autobús pot ser la porta a aquesta vida nova.
Aquest món no causa un estat de joia interior, sinó una angoixa constant, és la posada en marxa d’una recerca per ciutats de Turquia a la vegada que és un procés d’autoreflexió que fa cada personatge que llegeix aquesta misteriosa novel·la. Juntament amb aquesta angoixa, vertebren també la novel·la altres factors escrits amb la més absoluta intenció, com els pros i els contres de l’occidentalització en la societat turca, on uns ciutadans veuen amb bons ulls els avenços d’Occident i d’altres cerquen a puresa de la tradició turca més arrelada. Un altre factor, encara més incisiva, és un gest de complicitat amb Ray Bradbury: els llibres, al capdavall, serveixen per fer pensar i això pot portar el lector a la dissort, de manera que han de ser controlats i els atrevits lectors, observats.
L’argument està impregnat d’estranyesa fins al final, on el lector haurà, gairebé segur, de reflexionar si en el que ha llegit hi ha una total manca de sentit -vaja, que a l’autor si li’n va anar el cap- o estem davant d’una perspicaç i ben pensada estratègia narrativa per compartir amb els lectors unes inquietuds existencials. Jo penso que res d’aquesta novel·la és innocent ni casual. La vida nova és una gran obra, una invitació a descobrir els mons i les preocupacions d’un autor apassionant, a banda de gaudir de la passió pels llibres. Fins ara l’editorial Bromera ha estat publicant en el seu segell principal les obres de Pamuk en català, però en aquest cas, La vida nova -que va aparèixer a La Magrana en català el 2003- es publica en el segell Més Llibres.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
