Manel Haro. Barcelona / @manelhc
En aquesta tercera part de la trilogia «Los sonámbulos», Hermann Broch ens presenta a Huguenau, un home ambiciós i astut que ha desertat de l’exèrcit alemany que lliura les últimes batalles en la Primera Guerra Mundial per anar a parar a una petita localitat on espera recuperar l’estatus que tenia abans del conflicte bèl·lic. Com a comerciant sense escrúpols, Huguenau comença a explorar les possibilitats que té de guanyar diners ràpidament i després de valorar l’opció de dur a terme maniobres de compravenda de terrenys, decideix fixar-se en un diari local amb problemes econòmics.
El propietari d’aquest diari és August Esch, un vell conegut per al lector de la trilogia, ja que era el protagonista del segon lliurament, Esch o la anarquía. No obstant això, el lector pot trobar-se amb certes contrarietats o, almenys, sorprendre’s amb l’actitud d’Esch, un home que en l’anterior novel·la tenia profunds desitjos de llibertat, lluitava contra la injustícia i la corrupció i ara sembla haver-se oblidat d’aquella vida per dedicar-se a sobreviure amb el seu negoci i deixar-se seduir per les idees religioses que li ha transmès un altre vell conegut per al lector, Pasenow, protagonista del primer lliurament de la novel·la, que també sembla una persona completament diferent aquí. El Pasenow d’aquest tercer lliurament és un home que va perdre la batalla contra si mateix, que es va deixar devorar per la tradició i aquest romanticisme que ha acabat sent una ombra rància i caduca de temps pretèrits. Pasenow és actualment comandant en cap de la ciutat, un tipus recte i religiós que ens recorda més al seu pare que a si mateix.
Pasenow i Esch, que conserven uns ferms principis, seran els antagonistes de Huguenau, disposat als subterfugis que calguin per aconseguir els seus propòsits. Huguenau és el paradigma de la degradació dels valors, de la decadència més absoluta de l’ésser humà a Occident. El 1918, quan la Primera Guerra Mundial apunta cap al final i, per tant, la societat encara està entre incerteses i pors, Huguenau està disposat a fer el seu agost. El món cau a trossos, Esch és un home derrotat que sembla haver oblidat la seva missió en la vida i Pasenow, encara que amb conviccions més sòlides, també està absorbit per una vida que segurament no és la que ell hagués volgut. Són somnàmbuls, éssers desorientats i, per tant, objectiu de l’ambició de Huguenau, víctima d’aquest gran botxí que tant interessa a Broch i que és la degradació dels valors.
Tot i que cada llibre de la trilogia funciona de manera autònoma, la veritat és que el gran artefacte d’Hermann Broch és «Los sonámbulos», és a dir les tres entregues en el seu conjunt. Llegir Pasenow o el romanticismo i no seguir és com conformar-se amb els aperitius d’un gran banquet. Quedar-se a Esch o la anarquía és començar a entendre la magnitud del menú que ens proposa Broch, però només culminant la tercera part un és conscient de fins a quin punt estaven mesurats tots els ingredients, de fins a quin punt l’autor és capaç d’arribar al més profund de l’existència humana. La trilogia va guanyant musculatura a mesura que avança i és a Huguenau o el realismo (Debolsillo) on l’univers de Hermann Broch es sublima, on aconsegueix el seu nivell de complexitat més exquisit.
