-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Shakespeare mai deixa d’estar de moda, prova del qual és que freqüentment veiem les seves obres representades als teatres catalans. Aquesta temporada ha estat un èxit al Teatre Nacional de Catalunya Molt soroll per no res, dirigida per Àngel Llàcer, i ara torna al Teatre Lliure El rei Lear, dirigida per Lluís Pasqual, que ja va passar per aquest mateix teatre a principis d’any però que ara reviu amb força després dels quatre Premis Butaca que ha rebut recentment, entre ells el de millor muntatge teatral. Shakespeare, però, no ho aguanta tot, cosa.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal A l’Espai Lliure del Teatre Lliure es representa Conillet, un esplèndid monòleg teatral que parteix del text de Marta Galán Sala, El conejito del tambor de Duracell, adaptat i dirigit per Marc Martínez, i interpretat per l’enorme actriu que és Clara Segura. Així que l’espectador entra a la sala ja percep que no va a veure un espectacle qualsevol, perquè s’adona que en Conillet no hi haurà res de gratuït. L’espectador ja comprèn que tot és carregat de significat, que no va a què li expliquin una història, va a viure-la en pròpia carn..
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc El Teatre Lliure de Gràcia ens convida a visitar l’univers de Juan Marsé (Barcelona, 1933), autor de novel·les que han esdevingut clàssics del segle XX, com Últimas tardes con Teresa, El embrujo de Shanghai o Si te dicen que caí. Oriol Broggi en la direcció i Pau Miró en la dramatúrgia ens proposen un espectacle que ha comptat amb la complicitat del propi Marsé (seva és la veu en off que fa unes breus lectures dels seus textos) i la del cantant Jaume Sisa, que a més de fer la música, ha estat implicat.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Carmen Machi puja a l’escenari del Teatre Lliure de Gràcia per posar-se en la pell d’una Helena de Troia que vol dir la seva d’una vegada per totes. Farta de ser una de les dones més menyspreades de la història per haver provocat la guerra de Troia després de deixar el seu marit Menelao i haver marxat amb Paris, a qui estimava, ara es vol defensar. Davant d’ella té a Zeus -el seu pare, que no el veiem- i al públic. Helena ja no és una dona jove, sinó que ha estat condemnada.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qualsevol que llegeixi de què va Pàtria abans d’anar a veure-la al Teatre Lliure de Gràcia, pensarà que Jordi Casanovas (l’autor i director) ha fet un exercici d’oportunisme. Sobre l’escenari, som testimonis d’una situació familiar: un debat al plató de la televisió pública catalana entre els candidats a les eleccions a la Generalitat més importants dels darrers anys. Sobre la taula està el tema de la independència: s’ha de lluitar per aquest objectiu? O bé s’ha de continuar per la via del pacte fiscal? Entre tots ells, el periodista que modera el debat.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Shakespeare mai deixa d’estar de moda, prova del qual és que freqüentment veiem les seves obres representades als teatres catalans. Aquesta temporada ha estat un èxit al Teatre Nacional de Catalunya Molt soroll per no res, dirigida per Àngel Llàcer, i ara torna al Teatre Lliure El rei Lear, dirigida per Lluís Pasqual, que ja va passar per aquest mateix teatre a principis d’any però que ara reviu amb força després dels quatre Premis Butaca que ha rebut recentment, entre ells el de millor muntatge teatral. Shakespeare, però, no ho aguanta tot, cosa.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal A l’Espai Lliure del Teatre Lliure es representa Conillet, un esplèndid monòleg teatral que parteix del text de Marta Galán Sala, El conejito del tambor de Duracell, adaptat i dirigit per Marc Martínez, i interpretat per l’enorme actriu que és Clara Segura. Així que l’espectador entra a la sala ja percep que no va a veure un espectacle qualsevol, perquè s’adona que en Conillet no hi haurà res de gratuït. L’espectador ja comprèn que tot és carregat de significat, que no va a què li expliquin una història, va a viure-la en pròpia carn..
Manel Haro. Barcelona / @manelhc El Teatre Lliure de Gràcia ens convida a visitar l’univers de Juan Marsé (Barcelona, 1933), autor de novel·les que han esdevingut clàssics del segle XX, com Últimas tardes con Teresa, El embrujo de Shanghai o Si te dicen que caí. Oriol Broggi en la direcció i Pau Miró en la dramatúrgia ens proposen un espectacle que ha comptat amb la complicitat del propi Marsé (seva és la veu en off que fa unes breus lectures dels seus textos) i la del cantant Jaume Sisa, que a més de fer la música, ha estat implicat.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Carmen Machi puja a l’escenari del Teatre Lliure de Gràcia per posar-se en la pell d’una Helena de Troia que vol dir la seva d’una vegada per totes. Farta de ser una de les dones més menyspreades de la història per haver provocat la guerra de Troia després de deixar el seu marit Menelao i haver marxat amb Paris, a qui estimava, ara es vol defensar. Davant d’ella té a Zeus -el seu pare, que no el veiem- i al públic. Helena ja no és una dona jove, sinó que ha estat condemnada.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qualsevol que llegeixi de què va Pàtria abans d’anar a veure-la al Teatre Lliure de Gràcia, pensarà que Jordi Casanovas (l’autor i director) ha fet un exercici d’oportunisme. Sobre l’escenari, som testimonis d’una situació familiar: un debat al plató de la televisió pública catalana entre els candidats a les eleccions a la Generalitat més importants dels darrers anys. Sobre la taula està el tema de la independència: s’ha de lluitar per aquest objectiu? O bé s’ha de continuar per la via del pacte fiscal? Entre tots ells, el periodista que modera el debat.