La recepta de llegir els clàssics

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Clàssics moderns és el darrer títol publicat per la professora Laura Borràs a Ara Llibres, autora d’altres títols com Per què llegir els clàssics, avui o Dos amants com nosaltres, on combina sempre el rigor i la solidesa dels coneixements literaris amb un afany divulgatiu que pel seu entusiasme encomanadís faria llegir les pedres. El volum que ens ocupa té els seus orígens en el cicle de conferències que la professora Borràs ha dictat recentment en els centres culturals CaixaForum d’arreu del país, amb un èxit multitudinari, i la funció del qual, com l’autora explica, és dur a terme «un exercici de coneixement i divulgació del nostre passat literari per projectar-lo vers el futur».

L’obra es divideix en cinc capítols. El primer, «Clàssics moderns: a favor de la lectura!», és dedicat a resseguir el concepte de clàssic i la seva vigència, tot contrastant de manera crítica la visió que n’han aportat destacats escriptors i intel·lectuals, per una banda i, per l’altra, a reflexionar sobre la importància  de les humanitats i en particular de la lectura literària avui en dia més necessària que mai «davant la glopada de present que tot ho aboleix», com diu l’autora. En els quatre capítols restants, Laura Borràs ens acompanya i il·lustra en la lectura d’algunes excepcionals obres de la literatura universal, des de «L’Èdip Rei de Sòfocles: una tragèdia del coneixement”, fins a «Franz Kafka: de metamorfosis i transformacions», passant per l’anàlisi de la figura de l’heroïna stendhaliana de La Cartoixa de Parma, «La duquessa Sanseverina: el retrat d’una dona «guerrera»”.

Però Clàssics moderns constitueix també un cànon personal, i en aquest sentit és remarcable i exemplar el darrer capítol, «Les dones de Lot», on l’autora es refereix metafòricament a «la síndrome de la dona de Lot com una mena de por congènita a girar els ulls vers els nostres clàssics» i ens convida a aquest acte de resistència, de rebel·lia i d’autoafirmació mitjançant un brillant exercici de literatura comparada on analitza la presència de la figura bíblica de la dona innominada i castigada per girar el ulls vers el passat vital que deixa enrera, en els poemes d’Anna Akhmàtova, Maria-Mercè Marçal, Wislawa Szymborska i Mario Benedetti, que mostren aproximacions, lectures, reflexions, interpretacions i reaccions diverses a propòsit del mite.

En suma, Clàssics moderns constitueix un llibre de llibres, una incitació a cercar en la lectura i la relectura dels clàssics les claus per mirar d’endreçar el nostre interior i de comprendre la nostra relació amb el món des d’una òptica sempre vigent per la profunditat humana i els valors universals que els clàssics contenen. També, una invitació al gaudi estètic i a trobar en els clàssics, com deia Proust, el perfum d’una rosa que el segles no han evaporat. A «Llegir, llegir, llegir, sempre» ens exhorta Laura Borràs, «perquè els clàssics s’ho valen, perquè nosaltres ho valem. Alimentar-se exclusivament dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà i sempre!»

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

• Por el gusto de leer, Juan Cruz (Tusquets).
• El meu ofici, Josep Maria Espinàs (La Campana).
• El món d’ahir, Stefan Zweig (Quaderns Crema/Acantilado).
• La vida de Txèkhov, d’Irène Némirovsky (L’Avenç).
• Rainer Maria Rilke, Mauricio Wiesenthal (Acantilado).