Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Rainer Maria Rilke: El vidente y lo oculto, de Mauricio Wiesenthal (Barcelona, 1943), és, en part, una biografia del poeta però en realitat es tracta d’un llibre inclassificable, immens i fins i tot excessiu en alguns moments. Defuig qualsevol etiqueta, cosa que es pot fer extensiva al seu autor, modern en molts aspectes, aparentment anacrònic a voltes i que pertany a una espècie humana que pot semblar avui en perill d’extinció, situada entre un elitisme gairebé aristocràtic i una mirada absolutament solidària i comprensiva a l’entorn del present.
És aquest llibre un luxe, si contemplem el panorama literari actual. La figura de Rilke, tot i que s’entoma amb profunditat, serveix de pal de paller per a l’evocació d’un univers cultural que sembla perdut de forma definitiva. La cultura europea de gruix, que no es limita tan sols al centre del continent sinó que abasta des de Rússia fins a la península Ibèrica, sembla haver-se diluït entre les grans tragèdies col·lectives en les quals ha desaparegut una part irrecuperable de les elits intel·lectuals, dels artesans acurats i de gent del poble portadora de tradicions i coneixements ancestrals. El racionalisme actual ens ha tornat molt descreguts i escèptics tot i que sempre sorgeixen nous dogmes admesos sense crítica i que encara no podem jutjar en perspectiva.
Wiesenthal ha dedicat molts anys a recollir dades sobre el poeta i aquestes dades s’enllacen al llibre amb tot un univers poblat de personatges apassionants, molts dels quals potser seran desconeguts per a una bona part dels lectors convencionals, tot i que avui, gràcies a Internet, podem acostar-nos a les seves biografies i circumstàncies personals, fins i tot al seu aspecte físic. L’autor aporta molt de pensament propi, en aquest llibre, records, reflexions, valoracions diverses amb les quals es podrà estar o no d’acord però que ens ofereixen una visió polièdrica i poc convencional d’un munt de fets i circumstàncies.
Rilke, la persona, va ser un home feble, amb grans contradiccions, va viure de forma més o menys parasitària i les dames del present ben segur que li podríem dedicar molts penjaments. Contemplat des de l’actualitat ens sobta com grans dones, moltes de les quals li donaven unes quantes voltes, l’admiressin i estimessin de forma gairebé incondicional. L’obra literària, com en tants casos, salva la persona i en una ocasió vaig escoltar algú, una escriptora, reflexionar sobre el fet que un dels oficis que més decep quan et topes amb la persona real és el d’escriptor, encara més el de poeta.
Wiesenthal no defuig la realitat de Rilke, la seva recerca a voltes servil de mecenatges de categoria, els seus amors, nombrosos, i amb un tracte lamentable a les dones que suposadament va estimar, els seus prejudicis, cal dir que lligats a una època, amb simpaties per idees antisemites i fins i tot feixistes. Però això no li treu la categoria d’autor de referència en molts aspectes més intel·lectuals. L’Europa del seu temps havia viscut grans trasbalsos i s’abocava sense solució de continuïtat a desastres molt més grans. La suposada i relativa estabilitat dels grans imperis esberlats va contemplar el ressorgir dels nacionalismes. Avui sembla, altra vegada, que declarar-te ciutadà del món o cosmopolita sigui reaccionari. Wiesenthal reflexiona a l’entorn d’un tema tan espinós com això que en diuen memòria històrica i que sovint, més que no pas evitar la repetició de les tragèdies, contribueix a enquistar-les en la memòria de les noves generacions.
Rilke va viatjar molt i es va trobar bé a molts indrets de la gran Europa, aquest pelegrinatge li va amollar una certa grandesa i una amplitud de mires però manifesta la seva dependència de persones amb possibilitats econòmiques que li han de donar suport i la seva manca d’estabilitat emocional, amb una gran incapacitat per arrelar en algun indret. La nòmina de personatges que esquitxen els seus pelegrinatges és impressionant, entre tots hi destaca la inclassificable Lou Andreas-Salomé, la reina de les Reines de la Nit, un qualificatiu de l’autor per a definir les dones que es creuen per la vida del poeta.
La família d’origen de Rilke ens mostra una mare singular i un pare bonhomiós però absent i amb problemes de comunicació. L’origen familiar té un pes, ni tant ni tant poc com ens pot semblar en ocasions. Potser la relació amb les dones, dones atractives però també intel·ligents i ben situades, tingui alguna cosa a veure amb l’origen familiar. L’autor fa especulacions que podem entendre i creure o rebutjar però que en tot cas resulten fascinants.
Per entrar més a fons en aquest passeig per la vida de Rilke fa falta, tot i que potser ni tan sols no resulta imprescindible, llegir-lo o rellegir-lo. En la valoració intel·lectual de la seva obra Wiesenthal és tan heterodox com en la valoració de la seva vida o del món que l’acomboiava. Ens hem de rendir davant de les opinions d’un lector tan preparat i amb tanta categoria tot i que també és interessant conèixer d’altres opinions reconegudes sobre el tema. En tot cas no serà el mateix llegir o rellegir Rilke després d’haver accedit a l’obra de Wiesenthal, extensa i profunda, fins i tot amb pinzellades d’un humor molt personal i subtil. Determinada ironia intel·ligent és també molt europea.
Avui, quan la producció literària s’ha massificat i banalitzat, llibres com el de Wiesenthal resulten tot un luxe i tan sols poden arribar-nos gràcies a persones com el malauradament desaparegut editor d’Acantilado, Jaume Vallcorba. Potser el món que Wiesenthal evoca no hagi mort del tot i aquest crepuscle de la gran cultura europea sigui tan sols un certa abaltiment lumínic, decebedor i inquietant però transitori. Sempre hi ha persones, ni que siguin poques, que conserven el tarannà dels monjos medievals els quals treballaven amb constància, discreció i voluntat en els seus scriptoriums.
El tema o el volum del llibre poden espantar lectors més habituats a una literatura sintètica, que sembla adient a un món apressat i consumista, però tot pot conviure. El vidente y lo oculto ens obre un munt de finestres i portes, ens retorna al goig de la lectura lenta i ens descobreix o ens recorda a tot un estol de personatges apassionats i apassionants. L’autor, a més de biografia, assaig i estudi històric fa també aquí literatura personal en molts fragments, narratius, descriptius o poètics. Tot i que el conjunt sembla tenyit d’una certa nostàlgia per un passat brillant aquest és un llibre absolutament contemporani.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
