Beatriz de Moura, una vida dedicada a l’edició

A 'Por el gusto de leer' Juan Cruz va fer una llarga entrevista a la fundadora de Tusquets, premiada al Líber d'enguany
beatriz de moura por el gusto de leer

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


La Fira Internacional de Llibres Líber ha volgut reconèixer en aquesta edició la trajectòria de Beatriz de Moura, fundadora de l’editorial Tusquets, qui durant 45 anys ha construït i consolidat un catàleg on hi figuren primeres espases com Albert Camus, Gabriel García Márquez, Milan Kundera, Haruki Murakami, Reinaldo Arenas, Henning Mankell, Marguerite Duras, Thomas Pynchon, Banana Yoshimoto, Almudena Grandes o Samuel Beckett, entre altres. Sembla fàcil dir-ho, posats aquests noms un al costat de l’altre, quan ara la contractació d’autors es fa fonamentalment -no exclusivament, és clar- a través de mails, trucades i viatges a les fires literàries internacionals. Però quan un repassa la trajectòria d’editors com Beatriz de Moura, descobreix una poderosa manera d’entendre (i de viure) la literatura i l’edició i sobretot un munt d’anècdotes que els més mitòmans no s’haurien de perdre.

Una bona manera d’apropar-se a la figura de Beatriz de Moura és el llibre del periodista Juan Cruz Por el gusto de leer (Tusquets, 2014), que recull una llarga entrevista i un parell de conferències que l’editora va pronunciar sobre el fet de ser editor. Donat que De Moura no ha escrit, de moment, les seves memòries, aquest llibre és el que més ens apropa a la seva trajectòria. Poques referències hi trobem aquí a la seva vida personal, especialment respecte a la que va més enllà de l’estrictament relacionada amb la seva feina, però aquest va ser un requisit indispensable per concedir l’entrevista a Juan Cruz. De Moura, nascuda a Rio de Janeiro el 1939, és filla de diplomàtic i durant la seva infància i joventut va haver de canviar de país de residència diverses vegades, cosa que li va permetre aprendre el francès, l’anglès, l’italià i el castellà, a banda del portuguès, la seva llengua materna.

Quan va arribar a Barcelona, va saber que era aquí on s’havia de quedar, seduïda pel Mediterrani. La seva primera feina relacionada amb el món editorial va ser, entre 1961 i 1964, a Gustavo Gili i a Salvat, però va ser quan va entrar a Lumen on realment va començar a aprendre tot el que després li va permetre crear la seva pròpia editorial. Al davant de Lumen hi havia Esther Tusquets, a qui De Moura considera una de les seves mestres, encara que la seva relació no era gaire estreta. De fet, Tusquets va decidir prescindir d’ella; una de les raons va ser la insistència de De Moura de crear una col·lecció de narrativa breu, que finalment posaria en marxa en la seva pròpia editorial, Tusquets, amb el nom de “Cuadernos marginales”. L’editorial, nascuda el 1969, es va dir Tusquets perquè la seva parella, un dels socis, era l’arquitecte Óscar Tusquets, germà d’Esther.

Diu De Moura en aquesta conversa amb Juan Cruz que un dels primers problemes que es va trobar al començar la seva aventura editorial va ser lluitar contra la burocràcia i la censura franquista. Un dels primers noms que tenia en ment per publicar era Samuel Beckett, amb qui de tant en tant s’anava escrivint per mirar de canviar algunes paraules que la censura no admetia. Por el gusto de leer recull altres anècdotes amb escriptors com Marguerite Duras, Milan Kundera, Cristina Fernández Cubas, Gabriel García Márquez, Almudena Grandes o Javier Cercas. De Duras, ens expliquen quan De Moura i Antonio López Lamadrid, el seu company de llavors, soci de Tusquets i una de les ànimes de l’editorial, van anar al pis que l’escriptora tenia a París per buscar una fotografia adient per posar a la solapa dels seus llibres. De Moura destaca el seu caràcter excèntric, cosa que més o menys tots ho hem llegit en alguna banda. Però resulta especialment interessant quan un editor francès va trucar De Moura per dir que la Duras havia escrit una novel·la, una grandíssima novel·la, que els encantaria, però que faria necessari pagar un avançament important. Es tractava de L’amant i per decidir si la contractaven o no, De Moura i López Lamadrid es van tancar a la suite d’un hotel a llegir-la fins que van veure que, efectivament, havien d’apostar per ella.

Curiós resulta la manera com Milan Kundera es va decidir per Tusquets, després de reunir-se amb els editors a París i fer-los fer una comparació de la traducció de la seva obra en castellà i italià. Es veu que Kundera sempre ha tingut molta cura de les traduccions que s’han fet de la seva obra. De Grandes ens explica la sorpresa majúscula que van sentir quan van llegir Las edades de Lulú, aquella novel·la que una escriptora jove i desconeguda havia presentat al premi de novel·la eròtica La Sonrisa Vertical i que va fer que s’interessessin ràpidament per ella. De Moura té bones paraules per a Grandes i altres autors de la casa, com Eduardo Mendicutti, Cristina Fernández Cubas o Jorge Semprún. I recorda amb certa recança algunes actituds, com les del xilè Luis Sepúlveda o Javier Cercas quan van decidir abandonar Tusquets (especialment dolorosa per a López Lamadrid va ser la de Cercas, amb l’agent Carmen Bacells pel mig).

Però més enllà d’anècdotes -que enriqueixen molt el llibre encara que l’editora sempre prefereix no explicar masses coses de les interioritats del que ha estat el seu negoci-, la lectura de Por el gusto de leer transmet, per una banda, un coneixement exhaustiu de com ha de ser una editorial o, almenys, com ha de ser un catàleg. De Moura explica també quins han estat les errades que ha comès Tusquets i què va fer que acabés en mans del grup Planeta. Per altra banda, i aquí és, per a mi, la part més fascinant del llibre, és la manera com De Moura contagia la seva passió per editar però sobretot per llegir. El títol d’aquest volum és adient, perquè tot el que és i ha estat Tusquets no hauria estat possible sense aquesta passió per la literatura de la seva editora i la seva curiositat. La seva curiositat ha estat sempre la seva gran arma, aquella que li va permetre conèixer nous autors, obrir-se a nous gèneres, trepitjar llibreries i devorar llibres, anar sempre més enllà. Amb quina passió va llegir a Duras, a Camus, a Kundera, a Landero, a Grandes, a García Márquez!

Ara les coses en el món editorial han canviat força: la crisi, la competència de les noves plataformes d’entreteniment, la pirateria han fet que les vendes hagin caigut. En les dues conferències que adjunta aquest volum llegint l’opinió de De Moura al respecte, bàsicament el seu desconcert i preocupació. Ella seguirà llegint i segueix vinculada a Tusquets, ocupada en el fons López Lamadrid, mentre l’editorial de la seva vida segueix el seu camí com a segell d’un gran grup. Val la pena apropar-se a Por el gusto de leer, aquest llibre que recull una llarga entrevista i una llarga entrega al món de la literatura.

Categories
Biografies i memòriesHumanitatsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES