Se sol dir que un llibre ens ha de portar a uns altres i, sens dubte, Incensurable (Lumen, 2025) ho fa. Aquesta novel·la de Luna Miguel (Alcalá de Henares, 1990) és profunda, però sense ser solemne, amb una mostra d’erudició exempta de pedanteria. Es presenta com una història real, en concret la transcripció d’una conferència pronunciada en un seminari d’una facultat el 29 d’octubre del 2029 sobre el desig.
La conferència va a càrrec de Lectrice Santos, una professora universitària que ha estat expulsada de la seva feina per parlar sobre el plaer i la censura i convidar les seves alumnes a llegir les obres literàries més enllà dels prejudicis per tal que es preguntin per què desapareixen de totes les biblioteques del món. La conferenciant comença el seu discurs dient que no sabia com abordar una empresa tan complexa com un col·loqui sobre una qüestió tan general com el plaer i la censura.
Luna Miguel per Laura Rosal.
No sabia si podria arribar a cap conclusió en un tema com aquest quan precisament es pressuposa que l’objectiu d’una conferència és arribar a conclusions. Critica que Lolita s’ha llegit malament de manera sistemàtica i ha estat tergiversada i malinterpretada. També critica aquells que llegeixen des del seu propi jo per fer servir un llibre en funció de la seva ideologia, cosa que fa que aquests se censurin, com passa en el futur distòpic de la novel·la, on la prohibició de l’obra de Nabokov és equiparable a la de molts llibres a les biblioteques nord-americanes actualment.
Incensurable és una novel·la amb tants temes com ramificacions, com la pornografia, el consentiment, l’erotisme, la persecució, les ideologies, els radicalismes, la tolerància, el tancament, l’apropiació de la literatura o altres que poden ser tabú i que romanen en un segon pla. Un altre aspecte fonamental és la importància de llegir i rellegir clàssics allunyant-nos de la contemporaneïtat i podent empatitzar amb el context i la ment del moment històric de qui ho va escriure.
També hi ha una crítica a la rigidesa i les normes estrictes de l’Acadèmia i la investigació universitària, que es regeixen exclusivament per un llenguatge acadèmic encotillat, allunyat del llenguatge literari. Reconec, però, que la novel·la no m’ha acabat de fer el pes del tot. La història gira sobretot al voltant de Lolita i exposa aquesta varietat de temes de manera tan caòtica que no he aconseguit connectar-hi tant com esperava.
