La novel·la de Pier Vittorio Tondelli (1955-1991) Habitacions separades ha estat fora de circulació durant anys, tot i ser una mena de clàssic contemporani de la literatura LGTBI. Fins ara no hi havia hagut cap traducció al català, i en castellà l’edició de Barataria, amb traducció d’Alessandra Picone i Matteo Caboni, era molt difícil de trobar i només podia ser localitzable, amb sort, en el mercat de segona mà, juntament amb les altres obres de l’autor.
Ara, Angle Editorial l’ha recuperada en català amb traducció de Jordi Estrada i Lumen ho ha fet en castellà amb traducció de Núria Molines amb vista a l’adaptació cinematogràfica de Luca Guadagnino que s’estrenarà el 2027. No és una obra complaent ni admet una lectura superficial, Tondelli reconstrueix una relació de parella entre dos nois (Leo i Thomas), però ho fa a través de fragments, canviant les situacions i els records, alternant el passat i el present, d’una manera que no sempre queda clara.
De fet, confesso que en una primera lectura em vaig rendir a la meitat de la novel·la. Tenia la sensació que tot el que m’explicava Tondelli em resultava irrellevant, però cal una lectura completa del text (ho vaig fer en un segon intent) per entendre el camí que l’autor ens proposa. El protagonista clar és Leo, un escriptor que tot i que vol tenir parella, no està disposat a renunciar a la seva soledat, la qual cosa li provoca profunds conflictes interiors.
Pier Vittorio Tondelli.
El títol fa referència al model de relació que desitja Leo: un amor compartit, però cadascú a casa seva. Això no agrada a Thomas, que no entén per què la seva parella boicoteja constantment una relació que, sota el seu prisma, podria funcionar. Ni tan sols el Leo és capaç d’acceptar del tot què està fent, perquè a l’ombra de les seves inseguretats hi ha una por terrible a envellir i morir sol algun dia.
Crec que molts lectors es poden sentir interpel·lats en aquests sentiments contrariats i segurament moltes persones s’han sentit com Leo i Thomas alternativament en alguns moments de la seva vida: no entendre per què una relació aparentment bona no funciona o no voler tirar endavant un amor per unes dificultats que sabem que essencialment només són al nostre cap.
Leo és ple d’inseguretat, por i culpa, és fàcil qualificar-lo com a egoista o mancat d’empatia, però la novel·la demana anar un pas més enllà i entendre que és una víctima d’ell mateix, que té l’enemic a dintre. D’alguna manera, aquesta història m’ha recordat bastant un altre clàssic de la literatura LGTBI com és L’habitació d’en Giovanni, de James Baldwin.
Potser en alguns moments la història que ens explica Tondelli, escrita el 1989, acusa el pas del temps, però el que és rellevant en la novel·la continua tenint una enorme vigència. He acabat impressionat després de llegir-la, tot i les dificultats inicials. Penso que era necessari recuperar-la i crec que la tornaré a llegir en el futur. La lectura té tantes capes com tenim les persones.
