-
Albert Arribas dirigeix l'obra de Valère Novarina, un muntatge ple d'humor i provocació on no tot és el que sembla.
-
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
-
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.
-
L'obra del Teatre Lliure posa en contrast el temps de l'aparició de la sida als Estats Units amb la vida d'un grup de joves gais en la Nova York actual.
-
L'obra de Gerard Guix ens fa reflexionar a La Villarroel sobre el cas de dos nens que van matar un altre a Liverpool.
-
La proposta escenificada que l'italià fa de l'obra de Mozart és plena de decisions inconnexes i referències mancades de contingut dramàtic.
-
L'obra de Joel Joan i Héctor Claramunt que es pot veure al Teatre Condal abusa dels tòpics i dels gags sobre aspectes ja superats
.
-
Oriol Puig Grau dirigeix al TNC la seva obra que retrata l'angoixa d'un noi homosexual en conflicte amb ell mateix en una festa drag queen.
-
Reposició de l'òpera de Verdi al Liceu plena d'estridències i excessos, però mancada d'emoció dramàtica.