Èxit de l'òpera de Dvořák al teatre de la Rambla gràcies als cantants i a la bona direcció musical de Josep Pons.
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
Lara Díez Quintanilla recupera a l’Espai Texas el seu monòleg sobre les dones de la seva vida amb especial atenció a la seva àvia.
El Teatre Nacional acull aquesta obra de Victoria Szpunberg que repassa la història d’una família durant cent anys.
Albert Arribas dirigeix l'obra de Valère Novarina, un muntatge ple d'humor i provocació on no tot és el que sembla.
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.
L'obra del Teatre Lliure posa en contrast el temps de l'aparició de la sida als Estats Units amb la vida d'un grup de joves gais en la Nova York actual.
L'obra de Gerard Guix ens fa reflexionar a La Villarroel sobre el cas de dos nens que van matar un altre a Liverpool.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, n'accepteu el seu ús D'acord
Èxit de l'òpera de Dvořák al teatre de la Rambla gràcies als cantants i a la bona direcció musical de Josep Pons.
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
Lara Díez Quintanilla recupera a l’Espai Texas el seu monòleg sobre les dones de la seva vida amb especial atenció a la seva àvia.
El Teatre Nacional acull aquesta obra de Victoria Szpunberg que repassa la història d’una família durant cent anys.
Albert Arribas dirigeix l'obra de Valère Novarina, un muntatge ple d'humor i provocació on no tot és el que sembla.
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.
L'obra del Teatre Lliure posa en contrast el temps de l'aparició de la sida als Estats Units amb la vida d'un grup de joves gais en la Nova York actual.
L'obra de Gerard Guix ens fa reflexionar a La Villarroel sobre el cas de dos nens que van matar un altre a Liverpool.