• Què mostrem a la xarxa? Què amaguem?

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Quatre minuts, dotze segons és el temps de durada d’un comprometedor vídeo de contingut sexual penjat a Internet, i és el títol d’una de les obres més reconegudes del jove dramaturg anglès James Fritz,  premiat com a autor revelació de l’escena britànica. Al Versus Teatre tenim l’oportunitat de veure’n la versió catalana, traduïda per Núria Busquet i dirigida per Pep Duran. Els actors Jordi Cadellans i Sílvia Sabaté protagonitzen, juntament amb Carles Pulido i Judith Aguilar, aquest thriller que ens convida a reflexionar sobre el paper de les xarxes socials, les relacions entre.
  • Una bona clatellada (per canviar el món)

    La Seca Espai Brossa acull l'obra de Teatre de l'Enjòlit 'Realpolitik', que calibra la presumpta correcció moral del nostre país.
  • Una mare massa enganxada al seu fill

    ‘La mare’ està protagonitzada per una dona en crisi després que el seu fill adult hagi marxat de casa per fer la seva vida.
  • Els subversius i innovadors Ricci/Forte arriben al Lliure

    Presenten ‘Macadamia Nut Brittle’ i ‘Still Life’, dos espectacles que expliquen les dificultats de les persones en el món present.
  • L’infern són els altres

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Huis clos és una peça teatral, en un acte i cinc escenes, escrita per Jean-Paul Sartre el 1943 i estrenada a París el maig de 1944, al théâtre du Vieux-Colombier. És, sens dubte l’obra més emblemàtica del teatre de Sartre, un text de contingut altament simbòlic dins el corrent de l’existencialisme francès, i on apareix la tan cèlebre frase «L’enfer c’est les autres». Una frase que, per cert, Sartre va sostenir sempre que s’havia malinterpretat, i que el que ell pretenia dir era que «els altres són en el fons el que hi.
  • Penne a la Mirandolina

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal «De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Un text clàssic, que continua la línia del Teatre d’Art que La Perla 29 ha anat fent…” Així ens presenta la Cia. La Perla 29 L’hostalera, la seva nova producció. Després dels muntatges de la passada temporada que experimentaven amb els límits del text teatral, La Perla 29 opta per un retorn al teatre de text i als clàssics, en aquest cas es tracta de l’adaptació de Pau Carrió de la comèdia.
  • El monstre del feixisme etern

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El Teatre Lliure presenta a la sala històrica de Gràcia l’obra de Thomas Bernhard Davant la jubilació, amb posada en escena del director polonès Krystian Lupa. El muntatge és una coproducció amb el festival Temporada Alta, i compta amb un repartiment d’excepció compost per Marta Angelat, Mercè Aránega i Pep Cruz. Thomas Bernhard (1931-1989), autor de novel·les, obres de teatre i relats autobiogràfics, tracta en els seus textos la societat que li va tocar viure, el nazisme i la relació d’amor-odi que va mantenir amb  el seu país, Àustria. El seu teatre és.
  • Els laberints foscos del desig i del llenguatge

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La Sala Petita del TNC acull per primer cop un dels duels més brillants del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès, en traducció de Sergi Belbel i sota la direcció de Joan Ollé. La importància i l’impacte del teatre de Bernard-Marie Koltès el convertí en un dels autors fonamentals de la segona meitat del segle XX, i la seva obra ha estat considerada per la crítica com una nova respiració shakespeariana. El teatre de Koltès fuig de solucions convencionals com els salts temporals i els canvis de decorat, per a ell constitueixen trucs vells i.
  • Un càlid Werther en una freda producció al Liceu

    L’òpera de Massenet torna al teatre de la Rambla 25 anys després de la darrera representació amb Piotr Beczala com a reclam.