Antoni Garcés. Barcelona
El Liceu acull aquests dies l’estrena a Espanya de l’òpera Quartett, del compositor italià Luca Francesconi. Una òpera que es va estrenar l’any 2011 al Teatro alla Scala de Milà i que és l’obra més reconeguda a nivell internacional del seu compositor i a dia d’avui una de les òperes contemporànies més representades. L’obra està basada en una obra de teatre de Heiner Müller que alhora es basa en Les amistats perilloses, la novel·la epistolar de Pierre Choderlos de Laclos publicada l’any 1782 i adaptada diverses vegades al cinema incloent la famosa versió de Stephen Frears de 1988 amb Glenn Close i John Malkovich. L’obra és una reflexió sobre la condició humana i el paper de les relacions sexuals a través de dos aristòcrates que es desdoblen en dos personatges a qui destrueixen a través del sexe.
Quartett s’estrena amb poc èxit de públic en un Gran Teatre del Liceu molt buit i amb una resposta freda per part dels assistents a l’acabar la interpretació, no és d’estranyar ja que l’òpera contemporània te pocs seguidors i necessita anar a veure-la sense cap idea prefixada. La música de Quartett rep influències de diversos compositors del segle XX com Luciano Berio, Karlheinz Stockhausen o fins i tot Olivier Messiaen. Es tracta d’una música atonal amb una absència total de melodies i amb una part d’electrònica que inclou sons i gravacions fetes amb el cor del Teatro alla Scala. Tot i que això pugui espantar es tracta d’una música molt suggerent i de molta qualitat i rellevància en el panorama musical contemporani que serviria de suport perfecte a un bon llibret si aquest hi fos.
Paral·lelament a una bona partitura trobem un llibret desastrós amb una idea massa bàsica del que és la modernitat i és que si bé és cert que l’obra original explora les relacions sexuals dels dos protagonistes, el llibret, escrit pel mateix compositor, es queda massa en la superfície i no arriba a l’essència de l’obra. Les converses sexualment explícites cansen a la segona escena ja que es produeixen de manera constant i amb una falta d’elegància i intel·ligència, que juntament amb una escriptura pedant i excessivament complexa a nivell gramatical per a tractar-se d’una òpera provoquen l’exasperació i el tedi. Voler ser modern ja no significa introduir contingut sexual amb calçador.
La producció d’Alex Ollé (La Fura dels Baus) és un gran encert ja que aconsegueix adaptar aquesta òpera d’esperit cambrístic als grans escenaris com el del Gran Teatre del Liceu i que tot i no poder millorar l’argument de l’obra aporta una estètica impactant amb una habitació suspesa al mig de l’escenari on es desenvolupa tota l’acció.
Els rols de Marquesa de Martuil i Vescomte de Valmont van ser interpretats respectivament (i alternativament) per la soprano Allison Cook i pel baríton Robin Adams. La partitura és molt exigent per als dos cantants ja que estan tota l’obra en escena i cantant i la interpretació tant de Cook com d’Adams va ser exemplar. És difícil jutjar la interpretació de l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu i la direcció musical de Peter Rundel en una obra en que la música conté parts prèviament enregistrades i sons electrònics.
Quartett forma part de l’aposta personal de la directora artística del Gran Teatre del Liceu, Christina Scheppelmann, per l’òpera contemporània però falta quadrar aquestes obres en temporades més equilibrades on segueixin part d’un discurs i una lògica i no siguin illes enmig d’un mar de repertori popular, si això no és així és difícil que el públic del Liceu pugui animar-se a assistir a aquestes obres que d’altra manera queden penjades enmig d’altres títols més atractius per al gran públic.
_________
Quartett / Luca Francesconi / A partir de Les amistats perilloses de Pierre Choderlos de Laclos / Gran Teatre del Liceu / Director d’escena: Àlex Ollé / Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre Liceu / Director musical: Peter Rundel / Intèrprets: Robin Adams i Allison Cook / 22 de febrer de 2017
