Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
«De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Un text clàssic, que continua la línia del Teatre d’Art que La Perla 29 ha anat fent…” Així ens presenta la Cia. La Perla 29 L’hostalera, la seva nova producció. Després dels muntatges de la passada temporada que experimentaven amb els límits del text teatral, La Perla 29 opta per un retorn al teatre de text i als clàssics, en aquest cas es tracta de l’adaptació de Pau Carrió de la comèdia La locandiera, escrita per Carlo Goldoni el 1751 i estrenada al teatre Sant’Angelo de Venècia durant el carnaval de 1753.
El més destacat en l’adaptació de Carrió és el fet de traslladar el context original de la Florència del segle XVIII a la dels anys 60 amb un regust i una ambientació que evoca l’estètica Cinecittà de Fellini, de La dolce vita, Vacanze Romane, Vespa, Mina i Celentano… També ha introduït variacions en alguns personatges, particularment en la parella còmica composta pel marquès de Forlipopoli i Albafiorita, el mercader enriquit que ha comprat un títol nobiliari. Carrió manté l’essència dels dos personatges (noble decadent i arruïnat vs. mercader burgès nou ric) però juga amb la caracterització i la llengua perquè guanyin en comicitat en el nostre context cultural. La castellanització del personatge del marquès és, sens dubte, un dels grans encerts còmics d’aquesta Hostalera.
La barreja d’elements és un tret que ja trobem en Goldoni. Seguidor de Molière, en les obres del comediògraf venecià hi respira una mescla elements contemporanis amb les convencions i la tradició de la Commedia dell’Arte, un to humanista i anticlerical, i una sàtira de costums socials on els nobles són presentats com a persones arrogants i els burgesos apareixen mancats de dignitat en la seva preocupació obsessiva pels diners. Enmig, l’individu prova de triomfar en la societat utilitzant la raó però sense renunciar als seus sentiments i defensant la seva llibertat personal. Tots aquests trets són ben presents en L’hostalera, i expliquen potser perquè Goldoni és un autor que sempre atrau els directors de teatre i els espectadors. De Goldoni se n´han fet moltes adaptacions en català, Sergi Belbel va dirigir el 2006 una versió de L’hostalera, i el darrer Goldoni que vam tenir oportunitat de veure va ser Els feréstecs sota direcció i traducció de Lluís Pasqual, al Lliure el 2013.
L’hostalera gira a l’entorn de l’etern tema de l’amor, l’art de la seducció i la guerra de sexes, però també sobre la llibertat d’escollir en el terreny dels afectes. Pel que fa l’argument, Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure. A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre?, ens pregunten els de La Perla 29. Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents.
La Perla 29 ja ens té a acostumats a les transformacions de l’espai de la capella de la Biblioteca de Catalunya. En aquest cas, tot l’espai es converteix en una escenografia que signen Sebastià Brossa i Pau Carrió. La nau completa es transforma en la Locanda Mirandolina on els espectadors ens convertim en clients i comensals que ens trobem en arribar la taula parada per a un deliciós festí de bon teatre, música… i alguna cosa més.
El plat fort de la comèdia és la caracterització dels personatges plens d’enginy i de comicitat. Mirandolina és l’absoluta protagonista, una dona intel·ligent i segura de si mateixa, a la qual dóna vida, amb el punt just de picardia, Laura Aubert. Seductora i alegre però gens superficial, Mirandolina ens recorda que la vida cal aprofitar-la, i ens ofereix la lliçó que al dolç sempre li escau un punt d’amarg. Cal remarcar la llibertat d’acció dels personatges femenins que són els que dominen clarament el joc de la seducció en la comèdia. Júlia Barceló i Alba Pujol juguen al teatre dins del teatre interpretant els papers de dues actrius còmiques ambulants, Dejanira i Hortènsia, les pescatrici d’amore, que interpreten dins i fora d’escena. La guerra de sexes està servida!
Pel que fa el bàndol dels personatges masculins, David Verdaguer interpreta, en una impagable mixtura de Mastroniani i Celentano, el personatge de Ripafratta, misantròpic i tocat de misogínia que acabarà, després d’un seguit de divertides i equívoques situacions, seduït i enamorat de l’hostalera. Fabrizio, el mosso de l’hostal, fidel enamorat de la mestressa que ha de servir per força els clients que la festegen, és Jordi Oriol que ens ofereix una interpretació entranyable plena de frescor i simpatia. Pel meu gust, però, els dos personatges masculins més divertits són la parella formada pel señor marqués i Albafiorita, pel contrast ple de comicitat que ofereixen entre el paràsit aristòcrata pelat com una rata i farcit de pretensions com gall de panses ridícul amb el seu castellano florit i ranci (una de les genialitats del muntatge), i el burgès poc refinat però carregat de pasta. Tots dos es disputen, evidentment, els favors de l’hostalera i estan absolutament convençuts que amb parole, parole, parole o amb diamants l’hostalera serà seva. Dos papers d’excepció que broden els actors Javier Beltran i Marc Rodríguez. No us els perdeu!
I parlant de pasta, i no en sentit figurat, us trobareu amb una mitja part insòlita. Si la mitja part s’estableix normalment per al descans dels actors i dels espectadors, aquí la companyia que no descansa us servirà un deliciós plat de penne rigate al ragú vegetal, del restaurant El Gat Blau, i us l’amenitzaran amb una selecció de temes populars italians dels anys 60, interpretats en directe. Immens el twist d’Adriano Celentano Non esiste l’amor en versió de David Verdaguer. La direcció musical d’Arnau Vallvé us transportarà tant als temps del festival de San Remo, com als temes del cinema fellinià i a la música popular italiana. Podreu brindar amb un got de vi i deixar-vos seduir per L’hostalera que és una de les propostes més divertides i delicioses que ofereix la cartellera teatral. Reserveu taula!
_________
L’hostalera / Biblioteca de Catalunya (C/ Hospital, 56) / Text de Carlo Goldoni / Versió i direcció de Pau Carrió / Companyia La Perla 29 / 2 hores / Fins el 5 de març de 2017 / Entre 14 i 25 euros / www.laperla29.com
