-
‘El elegido’ és una novel·la històrica plena de sarcasme sobre les inquietuds del Papa, les ombres de l’església, el pecat i les baixes passions .
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco En aquesta novel·la Lluís Barber (1939), professor emèrit de la UAB i amb un gruix d’interessants publicacions al darrere, retorna a la novel·la històrica, gènere amb el qual va guanyar el Premi Sant Joan l’any 2001, precisament amb un llibre sobre els Edgeworth, per evocar la vida d’una dona molt interessant, desconeguda fins que a partir de la seva recerca, per una d’aquelles interessants casualitats que premien la tasca dels investigadors seriosos, es va ensopegar amb aquest personatge. La història ens l’explica la mateixa protagonista des del més enllà, cosa que justifica i.
-
Publica ‘Las ventanas del cielo’, novel·la històrica on el protagonista descobreix l’ofici de fer vidrieres per a les esglésies.
-
L’autor ha escrit biografies novel·lades sobre ciutats, països o regions del món, com París, Nova York o Londres.
-
Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol han passat pel Festival MOT per parlar de literatura i de les marques del temps.
-
Maria Carme Roca, Albert Sánchez Piñol i Patrícia Gabancho reflexionen sobre novel·la històrica al Festival MOT.
-
Amb ‘La noia del club’, Maria Carme Roca presenta una història d’amor i superació en la Barcelona dels anys 30.
-
Publica ‘Un secret de l’Empordà’, una primera novel·la que repassa el "qui és qui” de l’alta societat de l’Europa d’entreguerres.
-
Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA Pot algú convertir-se en un altre de la nit al dia? És possible deixar enrere una vida normal i quotidiana per passar a ser una persona que ho arrisca tot per una causa? La història de La chica que cayó del cielo (Editorial Lumen) mostra que així succeeix en ocasions quan esclata un enfrontament bèl·lic. Amb aquesta novel·la, Simon Mawer introdueix el lector en plena Segona Guerra Mundial, creant -com es diu a la contraportada del llibre- un homenatge a totes les dones discretes que durant els conflictes bèl·lics van treballar i segueixen treballant.
‘El elegido’ és una novel·la històrica plena de sarcasme sobre les inquietuds del Papa, les ombres de l’església, el pecat i les baixes passions .
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco En aquesta novel·la Lluís Barber (1939), professor emèrit de la UAB i amb un gruix d’interessants publicacions al darrere, retorna a la novel·la històrica, gènere amb el qual va guanyar el Premi Sant Joan l’any 2001, precisament amb un llibre sobre els Edgeworth, per evocar la vida d’una dona molt interessant, desconeguda fins que a partir de la seva recerca, per una d’aquelles interessants casualitats que premien la tasca dels investigadors seriosos, es va ensopegar amb aquest personatge. La història ens l’explica la mateixa protagonista des del més enllà, cosa que justifica i.
Publica ‘Las ventanas del cielo’, novel·la històrica on el protagonista descobreix l’ofici de fer vidrieres per a les esglésies.
L’autor ha escrit biografies novel·lades sobre ciutats, països o regions del món, com París, Nova York o Londres.
Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol han passat pel Festival MOT per parlar de literatura i de les marques del temps.
Maria Carme Roca, Albert Sánchez Piñol i Patrícia Gabancho reflexionen sobre novel·la històrica al Festival MOT.
Amb ‘La noia del club’, Maria Carme Roca presenta una història d’amor i superació en la Barcelona dels anys 30.
Publica ‘Un secret de l’Empordà’, una primera novel·la que repassa el "qui és qui” de l’alta societat de l’Europa d’entreguerres.
Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA Pot algú convertir-se en un altre de la nit al dia? És possible deixar enrere una vida normal i quotidiana per passar a ser una persona que ho arrisca tot per una causa? La història de La chica que cayó del cielo (Editorial Lumen) mostra que així succeeix en ocasions quan esclata un enfrontament bèl·lic. Amb aquesta novel·la, Simon Mawer introdueix el lector en plena Segona Guerra Mundial, creant -com es diu a la contraportada del llibre- un homenatge a totes les dones discretes que durant els conflictes bèl·lics van treballar i segueixen treballant.