La incursió medieval de Thomas Mann sobre la vida de Gregori V

‘El elegido’ és una novel·la històrica plena de sarcasme sobre les inquietuds del Papa, les ombres de l’església, el pecat i les baixes passions
el elegido thomas mann df

Antoni Garcés. Barcelona


La producció de l’escriptor alemany Thomas Mann (1875-1955), Premi Nobel de Literatura el 1929, és extensa i molt variada; la seva obra conté tant relats, com assajos i grans novel·les. És indiscutible que Thomas Mann és un dels autors més rellevants del segle XX i de la seva mà van sortir grans obres mestres de la literatura com La muntanya màgica (1924), La mort a Venècia (1912) o Els Buddenbrook (1901). L’obra de Mann destaca pel seu existencialisme, pels drames individuals i per explorar la psicologia dels seus personatges en profunditat, a vegades superats per les circumstàncies. És impossible oblidar aquell Gustav von Aschenbach consumit pel desig caminant pels canals d’una Venècia que està essent devorada per una epidèmia, o aquell Hans Castorp enfrontant-se a un gran canvi vital a les muntanyes de Davos.

Per a comprendre l’obra de Thomas Mann val la pena conèixer la seva vida ja que moltes de les situacions que l’envoltaven acabaven reflectides als seus llibres. La família Mann era molt excèntrica i les actituds extravagants de cadascun dels seus membres ho demostraven. El propi Mann tenia tendència a sentir complaença de la companyia de nois joves i atractius; el seu germà Heinrich Mann -escriptor també- tenia una relació amb una prostituta amb tendències depressives i suïcides; el seu fill Klaus -també escriptor- s’entregava al sexe i a les drogues, dues passions que el van portar a la més absoluta frustració i al suïcidi; la seva filla Erika -va esdevenir escriptora- s’entregava també a les drogues, actriu de professió i després cronista de guerra; el fill petit, Michael Thomas Mann, era un músic que se sentia desatès pel seu pare i sent adult es va suïcidar. En general, podem dir que l’ambient de tolerància absoluta (o de màxim egoisme) alimentava les inclinacions dubtoses del cap de la família o les relacions entre alguns dels germans i és aquest ambient gairebé de perversió el tema central d’El elegido, la penúltima obra escrita de Thomas Mann, publicada l’any 1951, una novel·la històrica que recentment ha reeditat Edhasa amb traducció d’Anna Rossell.

La novel·la està basada en una epopeia medieval d’un poeta alemany que va ser recollida per un autor francès i que narra la vida de qui acabaria sent el papa Gregori V. L’obra comença amb la presentació de Climent, el narrador, que és un monjo que recull la història i que gairebé podríem dir que és el mateix Mann. Amb una prosa elaborada es recrea la Bèlgica medieval on dos germans bessons, just després de la mort del seu pare, tenen un fill. Aquests bessons, ducs de Flandes, no poden permetre desacreditar a la família d’aquesta manera i decideixen que el fill acabat de néixer serà deixat en una barca. Per a expiar els seus pecats el duc marxa en peregrinació a Jerusalem però no en tornarà mai. En canvi, la barca del nadó arriba a una illa situada entre França i Anglaterra i allà creixerà en un monestir fins el moment en què descobreix els seus orígens nobles i decideix emprendre una aventura com a cavaller. Les aventures que trobarà no faran més que complicar la trama que arribarà a un punt de perversió i recargolament tan grans que si no fos per la destresa de Mann serien difícils de creure. El propi autor se’n riu de la situació a base d’ironies i de jocs de paraules resultants de l’argument. Aquesta espiral d’infortunis, falses confusions, ironies ens porta a un final que reflexa l’esperit modern del llibre.

El elegido és un llibre poc conegut i de fet n’ignorava l’existència fins que el vaig veure en una llibreria per casualitat. El vaig comprar per impuls després de llegir la contraportada i el que vaig trobar va ser molt diferent al què esperava, però alhora molt millor. No deixa de sorprendre l’habilitat de Thomas Mann per abordar temes tan diferents amb estils molt diversos i la seva capacitat d’introduir al lector en aquest món medieval i fer-lo oblidar que està llegint una obra escrita als anys cinquanta del segle passat. Val la pena, doncs, sortir dels llibres més coneguts de Mann i endinsar-se en la resta de la seva obra, que està plena de sorpreses.

Categories
HistòricaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES