Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA
Pot algú convertir-se en un altre de la nit al dia? És possible deixar enrere una vida normal i quotidiana per passar a ser una persona que ho arrisca tot per una causa? La història de La chica que cayó del cielo (Editorial Lumen) mostra que així succeeix en ocasions quan esclata un enfrontament bèl·lic. Amb aquesta novel·la, Simon Mawer introdueix el lector en plena Segona Guerra Mundial, creant -com es diu a la contraportada del llibre- un homenatge a totes les dones discretes que durant els conflictes bèl·lics van treballar i segueixen treballant sense reclamar medalles.
La chica que cayó del cielo és la història d’una jove a qui instrueixen en les tècniques i tàctiques bèl·liques, com ara infiltrar-se entre l’enemic, construir una bona coartada, descobrir un perseguidor, enviar missatges en Morse i com saltar en paracaigudes al mig del no-res. Un cop preparada, Marian Sutro es llança des del cel al sud-oest de França per completar unes missions a París i ajudar la Resistència francesa en la seva lluita contra els nazis. Allà viurà aventures que la portaran a deixar de ser qui era una vegada i una altra, alhora que descobreix el bo i el dolent dels éssers humans.
Així, amb els ulls de Marian, Simon Mawer aconsegueix que el lector tregui el cap a diversos tipus d’amor, conegui què és la valentia i la por, visqui la lleialtat i pateixi la traïció. Al voltant d’aquest personatge carismàtic, l’autor aconsegueix pintar a la perfecció el paisatge del Londres militant amb els aliats, la França ocupada, el París aterrit sota el jou dels alemanys. En tot moment la novel·la respira l’ambient de la Segona Guerra Mundial aconseguint atrapar el lector en el context.
Tenint tots aquests ingredients per crear i mantenir tensió en el fil narratiu, s’acusa una mica la falta de més dosi d’intriga i pujar les revolucions en el ritme de la història, tot i que és cert que el ritme s’accelera a partir de la meitat de la novel·la. Tot i així, el lector queda atrapat ràpidament ja que l’autor transmet aquesta tensió a través d’una cosa més abstracta que la pròpia història: esprement els sentiments i les emocions, fent arribar la por, la passió, el coratge o la curiositat mitjançant la Marian o el mateix ambient. A La chica que cayó del cielo Mawer desplega un estil cuidat i àgil per fer commoure el lector, fent-li retrocedir a un període fosc de la humanitat amb una història colpidora on la moralitat fa acte de presència, i posant-li un punt i final que no es veu venir i que ens deixa surant en la inquietud i el desconcert.
