Manel Haro / @manelhc
Encara que els fets de 1714 no és un tema nou en literatura històrica, en els darrers anys -coincidint amb les celebracions del tercer centenari-, s’han publicat diversos assajos i novel·les que recreen episodis i vivències d’aquest esdeveniment tan important per a la història de Catalunya. Indiscutiblement, el llibre més reeixit ha estat Victus (La Campana), la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, però no ha estat l’únic. Maria Carme Roca és autora de La Merla Blava (Bridge Editorial), una novel·la que se centra en la vida catalana un any després del setge. Roca va voler portar aquesta narració històrica no només als adults, sinó també -i molt especialment- al públic jove. Un tercer títol que va tenir una bona acollida és l’assaig de Patrícia Gabancho Les dones de 1714 (Columna), un recorregut que investiga la participació de les dones en els fets d’aquell any.
Tres llibres, tres estils i tres punts de vista diferents que el Festival MOT ha volgut aprofitar convocant els tres autors a una xerrada que portava per títol, precisament, de 1714. Moderats pel també escriptor Martí Gironell, cada autor ha compartit amb el públic les seves motivacions per escriure sobre aquella època. “A mi no m’interessava escriure sobre sang i fetge, aixo ja ho havia fet molt bé Sánchez Piñol amb Victus, sinó que volia centrar-me en com van viure el setge les dones, i no volia que el meu relat fos una novel·la”, ha explicat Gabancho, qui ha afegit que la va ajudar llegir les novel·les La dona de la finestra de Vicenç Villatoro, 1714 d’Alfred Bosch i Victus: “Volia veure com eren les dones de les seves novel·les, encara que fossin fictícies”.
Per la seva banda, Sánchez Piñol ha confessat que en algun moment va plantejar-se si calia escriure la novel·la: “Llegint i investigant en arxius, em trobava que la realitat era tan dramàtica i apassionant, que no calia la ficció”. Tot i així, l’autor de La pell freda va concloure la seva novel·la, i ho va fer en castellà: “No volia escriure una novel·la catalana només per a catalans, volia que fos una història universal i suposo que em va sortir bé, perquè s’ha traduït a diverses llengües”. Sánchez Piñol ha remarcat que tots els fets històrics que narra són reals, fins el punt que en alguna ocasió va pensar omplir les pàgines de notes al peu perquè el lector no dubtés de què allò que llegia havia passat de debò.
Maria Carme Roca tenia clar que volia fer una novel·la, perquè “és una via amable per explicar coses terribles”. L’autora de La Merla Blava ha insistit que el pòsit històric d’una novel·la ha de ser molt rigorós, “l’autor ha de ser honest perquè mai s’ha d’enredar al lector”, i també ha deixat clar que “l’argument ha de tenir molt de pes”. Sobre la seva obra, ha dit que volia distanciar-se del tema bèl·lic i centrar-se en els petits detalls, en la petita història d’aquells fets. Els tres autors han coincidit en la importància del rigor històric, i en aquest sentit Sánchez Piñol ha recordat: “sobre Victus han fet moltes crítiques ideològiques, però cap de tipus històric”. L’autor ha fet broma sobre aquestes crítiques i ha dit que “no hi ha res més patriòtic que criticar el teu país”.
Un altre aspecte en el que han coincidit els tres autors és en el bloqueig que va suposar el franquisme respecte al coneixement de la història d’Espanya i Catalunya: “Quan jo estudiava hi havia cinc segles que no es tocaven i quan preguntaves a les monges, et deien que aquells eren temps foscos i ja està”, ha dit Maria Carme Roca. Per la seva banda, Gabancho ha remarcat que “el franquisme va fer un tall històric i va impedir que vàries generacions sabessin res d’història i per a molta gent parlar de 1714 és com fer sonar campanes, això fa que els escriptors tinguem molta responsabilitat a l’hora de relatar la història”. Finalment, Sánchez Piñol ha volgut posar de manifest que molts escriptors de novel·la històrica voldrien tenir en la història dels seus països fets com el de 1714 per poder escriure sobre ells: “un país com els Estats Units, per exemple, tan ric en episodis històrics, no té res semblant a 1714, el que més s’hi apropa és la batalla d’El Álamo, aquest és el seu setge, però en el fons és una petita escaramussa que va passar en la perifèria de la perifèria, tot i que els americans li vulguin donar molta importància”. I aixi, en una sala atapeïda de gent, entre vermuts i braves cap amunt i cap avall, s’ha fet aquesta nova celebració sobre els fets (aquesta vegada literaris) de 1714.
