-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Cossetània Edicions publica una nova entrega de la seva biblioteca Narcís Oller. Es tracta de Figura i paisatge, volum que recull textos diversos que l’autor de L’Escanyapobres va escriure en un moment de la seva vida on es va haver de replantejar el tipus de literatura que volia fer. Era l’època de la irrupció dels corrents modernistes i les teories simbolistes, que no lligaven amb les línies realista i naturalista de l’obra d’Oller. El que trobem a Figura i paisatge, doncs, són relats ben diferents, fruit d’una etapa d’experimentació, de recerca de la seva identitat creativa i també.
-
'Orsai' és un recull de relats de l'autor català que fan passar una estona divertida i que mostren els tòpics que existeixen en aquest esport.
-
El periodista Carles Porta fa un retrat de Marisa Mainar a 'Fago: Si et diuen que el teu germà és un assassí' .
-
Publica 'Obre els ulls i desperta', aventura històrica protagonitzada per un jove del segle XVII que lluita per assolir coneixement.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Només cal llegir Obre els ulls i desperta per adonar-se que l’andorrà Albert Salvadó no és un escriptor conformista. Qui conegui l’obra de l’autor, això ja ho sap, però qui sigui nou descobrirà en aquesta novel·la que, més enllà d’una trama històrica, hi ha una intenció de fer reflexionar el lector, un estímul constant perquè ens plantegem preguntes, no només de caire històric, sinó també filosòfic, existencial. Una demostració de què en la literatura de gènere també hi ha lloc per alguna cosa més que una trama excitant i uns personatges potents. La història.
-
CaixaForum Lleida exposa les fotografies de Jacques Henri Lartigue a 'Un món flotant'.
-
El director i la companyia La Perla 29 porten al Teatre Romea ‘Incendis’, de Wajdi Mouawad, una gran història tràgica.
-
Rafel Duran dirigeix una versió lliure que porta a l'actualitat, però sense abandonar el segle XVI, 'El mercader de Venècia'.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Es titula El cuadro o el principio del fin i arriba com una reinvenció de Las tres hermanas de Txékhov, però la versió d’Àlex Mañas recorda més aviat unas Meninas de Velázquez moderna i desesperada. Sobre l’escenari del Versus, quan entren els espectadors, es pot veure una noia llegint un llibre i parlant sola. El públic busca la seva cadira, es treu les jaquetes i, mentre, es va fent una idea del que es trobarà. I el que es trobarà és la narració de tres històries lligades que formen part d’un mateix quadre,.