Qui no ha sentit a dir alguna vegada allò de “amb els diners que es mouen al món del futbol, més val que no t’ho prenguis així”. O bé altres frases com “el futbol és massa masclista”, “els equips es deixen comprar quan necessiten diners sense que els importi els sentiments dels aficionats”, “més enllà del que surt als mitjans es veu d’una hora lluny que no hi ha bon rotllo entre l’entrenador i el president”… Tot un grapat de tòpics que que decidim acceptar sense donar-hi masses voltes.
Doncs tot aquest món és el tema central del recull de relats que Jordi de Manuel publica a Meteora sota el títol Orsai, que vol dir fora de joc (“offside”), concepte del reglament del futbol que utilitza l’autor per parlar de tot allò que passa fora de l’estadi. Per exemple, el lector es troba amb la sorpresa d’un mestre quan descobreix quant cobra el jugador millor pagat del món i, de cop i volta, es planteja si els seus alumnes sabran quina és aquesta quantitat i com de diferent és en relació al sou dels seus pares; també tenim la recerca d’un cercapromeses que se’n va a Amèrica del Sud a buscar un joveníssim jugador d’un inqüestionable talent; hi ha també una lluita entre el president d’un conegut equip de futbol i un candidat a ocupar la presidència que estan disposats al que faci falta per guanyar les eleccions; també trobem el millor porter del món que odia el futbol i que sempre ha volgut ser dibuixant; una tanda de penals que sembla que no s’acabarà mai i, fins i tot, una hipotètica final de la Copa del Món entre Brasil i Catalunya amb el Molt Honorable President a la grada.
La particularitat d’aquests relats, però, no és tant deixar-nos un missatge sobre les barbaritats del món del futbol, sinó aprofitar les frivolitats que es cometen i que acceptem com a normals per exagerar-les i fer-nos passar una estona divertida. Tant és així, que Jordi de Manuel no dubta en introduir elements de ciència ficció (un gènere en el que se sent còmode l’autor) i altres situacions impossibles per fer una caricatura encara més descarada d’aquest esport. Alguns dels relats són brillants, com Diamant, Raó equivalent, Origen, L’altre amor o El venedor de pipes i d’altres potser un pèl més irregulars, com El col·legiat infal·lible, Dues finals o Polska (hat-trick), en comparació amb els primers, que els veig més àcids. De totes maneres, no hem d’oblidar que la diversitat que ofereix un llibre de relats (tot i estar lligats pel mateix tema) fa que cada lector tingui els seus preferits, segons les seves expectatives, experiència lectora i en aquest cas, és clar, visió del món del futbol.
No és fàcil presentar un llibre de relats i que hi hagi un cert equilibri entre tots ells, menys encara si versen sobre un mateix tema. Però Jordi de Manuel aconsegueix interessar el lector des del primer relat i mantenir-lo atent fins al darrer, incloent-hi als que no els hi agradi el futbol (es més, potser als que no els hi agrada, aquest llibre el gaudiran encara més). Arriscada i estimulant proposta la de l’autor de novel·les com La mort del corredor de fons (Edicions 62) o Mans lliures (Edicions 62). Qui ha dit que la literatura i el futbol no poden conviure?
