Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Cossetània Edicions publica una nova entrega de la seva biblioteca Narcís Oller. Es tracta de Figura i paisatge, volum que recull textos diversos que l’autor de L’Escanyapobres va escriure en un moment de la seva vida on es va haver de replantejar el tipus de literatura que volia fer. Era l’època de la irrupció dels corrents modernistes i les teories simbolistes, que no lligaven amb les línies realista i naturalista de l’obra d’Oller. El que trobem a Figura i paisatge, doncs, són relats ben diferents, fruit d’una etapa d’experimentació, de recerca de la seva identitat creativa i també de certa crisi, si atenem a les paraules que va deixar escrites l’autor en les seves memòries: “Sentint-me absolutament refractari a les formes i tendències que anaven dibuixant-se en el nou art batejat llavors de modernisme, m’entrà un descoratjament i tot ensems un fàstic tan gran per seguir conreuant les lletres que, de no veure’m alentat encara per antics i novells admiradors entre els quals destacaven singularment per llur constant i incansable sol·licitud en Casellas i en Matheu, hauria deixat d’escriure”.
Aquesta cita la recull en un excel·lent pròleg el catedràtic de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona Jordi Castellanos. En ell, Castellanos ens parla també que Ollé “es refugia en una actitud militant contra els nous corrents que, en realitat, no fa altra cosa que fer-li més difícil la possibilitat de trobar nous camins”. Figura i paisatge es va publicar per primera vegada el 1987, quan encara no havia vist la llum altres textos com La bogeria (1898) i Pilar Prim (1905), obra aquesta última ja emmarcada dintre del Modernisme.
Entre els relats de Figura i paisatge, trobem Viva Espanya!, on uns caçadors arriben a un mas on reben allotjament i sopar. Abans, però, presencien la pantomima protagonitzada per un estrany home que una “vellesa anticipada havia encorbat”, amb tics nerviosos, que només veu d’un ull, amb “el nas arremangat a tall de porcell” i amb un “mostatxet repelós, d’un gris atabacat, edoblint el llavi superior, ja prou botit, de sa boca de guardiola”. A ell (que te la mania de cridar “Viva Espanya!”), sembla que li riu les gràcies el senyor de la casa, Pere, qui té una raó oculta per acollir a aquella estranya criatura. Es tracta d’un relat més aviat grotesc, ben diferent a la resta de textos del llibre.
El paisatge i la relació de l’home amb el seu entorn són temes importants en aquest volum, com ho demostren els relats Nevant i Crepuscle d’hivern: en els dos els protagonistes ens deixen veure el seu estat d’ànim a través del paisatge, del fred, la neu, les fulles que cauen. Més dur és el relat Natura, on l’entorn rural ensenya la seva cara més amarga en una escena on un home veu com es mor la seva dona i ha de prendre una decisió complicada (Castellanos explica al pròleg que Víctor Català, l’autora de Solitud, “havia après a conèixer l’ànima irracional de la gent del camp” en aquest text). En altres, l’escriptor ens convida a seguir l’ésser humà en situacions difícils de controlar: en La magrana apareix una casa pobre, amb un home moribund i un vailet que ens mostrarà el que és l’autèntica caritat i el sacrifici al que pot arribar una persona per fer feliç a una altra que ho necessita; a Un jugador, Oller ens presenta un home incapaç de contenir la seva addicció al joc, fins arribar al punt en què el dia que guanya més diners és també el pitjor de la seva vida. Encara més angoixant és el relat que tanca Figura i paisatge; es tracta d’Isabel de Galcerán, una història d’amor impossible propera al Romanticisme.
Si tenim en compte el gruix de l’obra de Narcís Oller, potser arribarem a la conclusió que els textos de Figura i paisatge no són tan rellevants o, almenys, no estan tant aconseguits, però si els considerem com el que són, el fruit d’una etapa d’experimentació i de recerca de la seva identitat literària, no hi ha cap mena de dubte que aquest llibre aporta molta llum sobre les ombres d’un escriptor català capaç de deixar-nos obres tan diferents com L’Escanyapobres o Pilar Prim, dos títols que han esdevingut clàssics de moviments literaris diferents: el Realisme i el Naturalisme per una banda i el Modernisme per l’altra.
