Marta Planes. Lleida / @martaplanes
L’hora novena, d’Alice McDermott (Minúscula/Libros del Asteroide), se situa als antípodes d’aquella literatura èpica, extensa, poblada de personatges heroics i continus cops d’efecte. McDermott, descendent d’immigrants irlandesos, se centra en el retrat de la vida quotidiana dels habitants del barri de Brooklyn a començaments del segle XX. El relat comença amb la mort de Jim, un immigrant irlandès de 32 anys que se suïcida obrint la clau del gas després de perdre la feina. Abans, però, ha enviat a comprar la seva dona embarassada, l’Annie, que quan torna es troba el pis destrossat per l’explosió. La germana Saint Saviour s’ocuparà de la jove vídua ajudant-la a enterrar el seu home en terra santa i després del naixement de la Sally, aconseguint-li feina a la bugaderia del convent.
McDermott fa un retrat hiperrealista de Brooklyn, un barri habitat per la pobresa, la immigració i la malaltia. En una època en què no hi ha serveis socials, ni psiquiatres ni sanitat pública, les monges fan una mica de tot, encara que la majoria de vegades no donen a l’abast a l’hora de treure l’aigua de la barca que s’enfonsa. A L’hora novena (en referència a les tres, l’hora en què que va morir Jesucrist) no sembla que hi passi gaire cosa, però en realitat n’hi passen moltes: hi transcorre la vida. La de l’Annie i la Sally, la dels veïns i veïnes i les diverses germanes, amb les seves alegries i tristeses. “Entre drama i drama o cop de sort, hi ha dies i dies grisos… la quotidianitat”, va dir McDermott en un entrevista concedida a La Vanguardia amb motiu de la presentació del seu llibre Algú (2015).
En la mateixa línia d’Algú, en què narra la vida d’una dona des de la seva infantesa fins a la maduresa, l’autora estudia la psicologia de les persones “normals”, amb una prosa senzilla però lírica i evocadora. Capta gestos, comentaris, emocions, moments anodins, petits rituals que humanitzen els personatges. Una mirada hiperrealista que no ens estalvia cap horror però que tampoc s’hi recrea i que, en el fons, ho supervisa tot amb una mirada amable. L’autora posa de manifest la importància de la comunitat creant una extensa galeria de personatges secundaris rodons, i de com aquestes relacions influeixen en la vida, present i futura, dels altres.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
A 'La tierra fría del desconsuelo', de Juan Francisco Hernández, una família jove viu en…
L'artista català recorda els seus inicis, repassa la seva evolució i reflexiona sobre el seu…
'Los inocentes' és una novel·la de Burhan Sönmez que indaga com la soledat es fa…
'El viaje' és una novel·la gràfica de Paco Roca sobre el món de la parella…
L'obra d'Homer explica els vint anys de periple del rei d'Ítaca per tornar a casa…
'El último de la estirpe' són relats de la suïssa Fleur Jaeggy que retraten personatges…