Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Com a éssers humans hi ha dues coses que podem fer amb la història: acceptar-la, amb els clàssics relats de guanyadors i perdedors, o bé fer com deia el poeta Pere Quart en els seus versos “malfiat de la història; somnia-la i refés-la”, així que mans en farina a fer-ne una altra alternativa. Això és el que ha fet l’autor austríac Otto Basil a Si el Führer lo supiera (Sexto Piso amb traducció de José Aníbal Campos), on ens planteja com seria el món si Alemanya hagués guanyat la Segona Guerra Mundial i hagués imposat el nazisme als països derrotats, entre moltes altres hipòtesi suculentes i divertides (en el sentit literari).
Basil ens trasllada als anys seixanta del Magne Imperi Germànic i la història comença amb l’aparició d’un prototip de cap (buit) rapat: Höllriegl, un nacionalsocialista i funcionari especialitzat en giromància, que és el curiós art d’endevinar el futur mitjançant la tècnica de donar voltes. Aquesta feina li permet viatjar per tot l’imperi quan Hitler mor, com Franco, per motius d’edat, i comença una pugna per ocupar el seu lloc. A mesura que avança el relat, el nostre personatge s’hi troba amb personatges peculiars que volen atemptar contra els principis del Gran Reich Alemany.
Per als més romàntics, aquest llibre també té moments amorosos, en els quals a Höllriegl li passen tot tipus d’embolics i històries desbaratades que afluixen el lluç que et deixa a la gola la simple idea d’una Espanya (més) influenciada pel nazisme. Otto Basil ens mostra un món dominat pels alemanys però no per les passions, ja que el sexe només queda permès per a preservar la nostra espècie, fet que, a alguns, els hi comportaria un augment de relacions sexuals anuals. A més a més, les minusvàlues i els complexos d’inferioritat són delicte, i els jueus ja no existeixen, resten extingits juntament amb els psicoanalistes. Si Freud aixequés el cap!
Hi ha moments, molts pot ser, on la ficció sembla exagerada. No obstant això, ara veiem com, en lloc de voler acabar amb els psicoanalistes, prefereixen fer-ho amb altres intel·lectuals, també com el dictador envia a presó a polítics i com per als minusvàlids les ajudes s’esgoten per moments, així que, ben pensats, no queda tan lluny. De tot s’aprèn, i quan penses que aquest llibre ve produït per una ingesta etílica d’alcohol en qualsevol bar de platja, descobreixes com moltes de les fantasies que hi diuen neixen dels documents presentats als Judicis de Núremberg. En aquests, els nazis contaven els seus plans de futur per a dominar el món, i el fet paranormal ocupa un paper molt rellevant, com a la nostra història.
Aquesta sàtira és una lectura plaent, tranquil·la i lleugera, tot i que el nivell narratiu d’Otto Basil m’ha semblat inferior al de Philip Roth a La conjura contra América o el de Philip K. Dick a El hombre en el Castillo, que són d’una subtilesa exquisida. Si el Führer lo supiera és d’aquelles novel·les que no obliguen a una excessiva concentració i que la podreu seguir fil per randa mentre aquest estiu aneu a qualsevol indret del país. Esperem, però, que en tornar de vacances no hi haja gent perseguint un color, seria d’absoluta ciència-ficció.
