Mario Jaramillo proposa a la novel·la 'El mar de Camus' una crònica fictícia de l'estada de l'autor francès a Menorca
Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
El premi Nobel de literatura Albert Camus (1913-1960) va ser net d’espanyols. La família de la seva mare, Catalina Elena Sintes, procedia de Menorca, illa que el literat visita clandestinament a El mar de Camus (Editorial La Huerta Grande). A la seva estada allà, l’escriptor viu un romanç, investiga un crim i aprofundeix en reflexions al costat de l’home que el va acollir, anomenat Mario, amb qui va conversant sobre temes diversos.
Aquesta novel·la de Mario Jaramillo està dividida en tres parts i un epíleg. La primera traça un esbós biogràfic del Nobel nascut a Algèria, així com la seva relació amb Espanya. La segona és una explicació i una introducció al context de la història que es procedeix a narrar. La tercera de les parts, que és la principal, està alhora dividida en els set dies que Camus va estar a Menorca, a la recerca dels seus orígens i d’ell mateix.
La vida de Camus va ser una incògnita i no deixava ningú penetrar en la seva personalitat. Va ser un escriptor-actor que actuava per a tothom, però també per a ell mateix. Creia que la vida era un absurd al qual només se’l pot encarar amb lucidesa. Es va afiliar al Partit Comunista amb vint-i-un anys, del qual va sortir malparat per les desavinences amb la cúpula, i sempre va mantenir una visió moderada i lleial als seus principis, encara que això li provoqués el rebuig de camarades, companys escriptors o amics.
Camus va desenvolupar la seva activitat literària durant dos episodis que el van marcar, la Segona Guerra Mundial i la independència d’Algèria. Va ser criticat per algerians i per francesos per no defensar les seves postures, ja que apostava per una convivència en pau. D’altra banda, la seva relació amb Jean-Paul Sartre va ser difícil i va tenir durs intercanvis d’acusacions. El 1921, publica la seva obra cimera, L’estranger, escrita en tres mesos i que va tenir crítiques negatives. Al final, el futbol i el teatre van ser els únics llocs on se sentia ple.
En aquesta obra, es tracten temes com l’exili interior, l’existencialisme, la nostàlgia, la memòria, la família o la creença en Déu i l’ésser humà. També es parla sobre l’atzar i la sort, que no és el mateix, ja que el primer és a la vida humana des d’abans que l’individu neixi, mentre que el destí és una lluita perpètua, es diu. El mal, la ruptura, la pèrdua o la violació de la infància, igualment, ocupen un espai en les reflexions dels protagonistes. Per descomptat, no falta un tema clau a l’obra de Camus: el suïcidi, sobre el qual diu que és un alliberament i que cal augmentar la comprensió de l’ésser humà i les seves decisions.
Camus és un ésser contradictori que parla amb veu pròpia i mirada esquiva, precedides de calades a un cigar, d’una tos o de totes dues alhora. Passa els dies parlant amb Mario, coneix una dona bella i també ocorre un crim, a la investigació clandestina del qual s’uneix. És una obra summament entretinguda que atrapa i arrossega el lector, sobretot si té interès per Camus, ja que pren la forma d’una crònica real dels seus dies a Menorca, guardant fidelitat a la figura de l’escriptor algerià.
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
A la pel·lícula d'Otto Preminger un addicte a les drogues surt de la presó amb…
Amb 'Les noies de pagès', Edna O'Brien ens trasllada a la Irlanda profunda dels anys…