-
'Como si pasara un tren' parla de relacions familiars claustrofòbiques i de generacions entre les quals no hi ha diàleg.
-
El Teatre Akadèmia estrena una nova versió d’'El zoo de vidre' de Tennessee Williams, dirigida per Boris Rotenstein.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Raval, l’antiga sala del centre parroquial de l’església del Carme, té un encant especial. Ha sabut actualitzar-se sense perdre l’aspecte entranyable de tantes sales semblants que tenien, fa anys, escoles, parròquies i associacions modestes. També el lloc té ànima, al cor del Raval, a tocar de la Plaça del Pedró. Fa temps que ha endegat un camí més ambiciós sense deixar de ser popular, barreja obres comercials amb d’altres gairebé experimentals, dóna veu i espai a grups poc coneguts i a propostes molt variades. En aquests moments, l’obra que ofereixen és Orgasmos, una comèdia.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Florian Zeller és un autor francès jove però ja amb una llarga trajectòria i un prestigi reconegut. El padre –que es pot veure al Teatre Romea- és la seva obra més popular i més representada fora del país. El tema és ben actual, la demència senil, l’alzheimer, malalties que van lligades, sobretot, a l’envelliment i que avui, amb l’allargament de les perspectives de supervivència, són ben presents en la nostra societat i generen tota una sèrie de problemes d’ordre afectiu però també d’ordre pràctic. L’interès de la proposta rau en el fet què.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La relació entre Salieri i Mozart no va ser tan tensa com mostrava la pel·lícula de Milos Forman Amadeus, encara que aquest film va ser tan reeixit, que molts han cregut que la llegenda entre els dos compositors va passar en realitat. Qui va fer aquell guió va ser el britànic Peter Shaffer, a partir d’una obra de teatre que ell mateix va escriure, però no va ser Shaffer el primer que va inventar-se una història d’amor-odi entre Mozart i Salieri. El 1830 Aleksandr Puixkin va escriure un text breu en el que.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Condal ha inaugurat la temporada amb una obra que es podrà veure durant els mesos de setembre i octubre, una comèdia familiar amb trets costumistes contemporanis, tocs de tendresa i aspectes interessants de petita tragèdia casolana. L’equip format per aquests dos grans professionals del teatre destinats a fer història, Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, ens continua sorprenent i divertint amb la seva percepció brillant de les dèries del nostre temps per a reconvertir-les en històries adients a tots els públics. En els personatges de l’obra veiem reflectides, com en un.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana acull l’espectacle Quan acabi la nit, de la dramaturga Laura Mihon, que es podrà veure fins al 25 de setembre. És la darrera obra de la programació El Cicló 2016, formada per diferents propostes de grups independents. L’espectacle presenta tres històries aparentment desvinculades entre sí però que incideixen en els temes de sempre, com ara la mort inevitable o el sentit de la vida, a través de tres de les sortides personals amb les quals els nostres contemporanis entomen la realitat del pas de la vida: l’esport i el repte personal.
-
El Liceu presenta una visió del clàssic de Mozart innovadora, intel·ligent, divertida i molt atenta al text i a la música.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El cicle Variety del Teatre Condal ofereix l’espectacle Marabunta, amb Guillem Albà, que s’adiu força amb les característiques d’aquest cicle, que ha portat a un escenari convencional propostes diferents i originals. Albà ofereix un show descontrolat, amb humor a dojo, surrealisme i música. Un show inclassificable i divertit en el qual una colla de molt bons musics amaneixen el disbarat constant. Albà és un gat vell malgrat ser molt jove, prové d’una família relacionada amb el món de l’espectacle, en concret de les titelles, ha treballat molt i en moltes coses i connecta.
'Como si pasara un tren' parla de relacions familiars claustrofòbiques i de generacions entre les quals no hi ha diàleg.
El Teatre Akadèmia estrena una nova versió d’'El zoo de vidre' de Tennessee Williams, dirigida per Boris Rotenstein.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Raval, l’antiga sala del centre parroquial de l’església del Carme, té un encant especial. Ha sabut actualitzar-se sense perdre l’aspecte entranyable de tantes sales semblants que tenien, fa anys, escoles, parròquies i associacions modestes. També el lloc té ànima, al cor del Raval, a tocar de la Plaça del Pedró. Fa temps que ha endegat un camí més ambiciós sense deixar de ser popular, barreja obres comercials amb d’altres gairebé experimentals, dóna veu i espai a grups poc coneguts i a propostes molt variades. En aquests moments, l’obra que ofereixen és Orgasmos, una comèdia.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Florian Zeller és un autor francès jove però ja amb una llarga trajectòria i un prestigi reconegut. El padre –que es pot veure al Teatre Romea- és la seva obra més popular i més representada fora del país. El tema és ben actual, la demència senil, l’alzheimer, malalties que van lligades, sobretot, a l’envelliment i que avui, amb l’allargament de les perspectives de supervivència, són ben presents en la nostra societat i generen tota una sèrie de problemes d’ordre afectiu però també d’ordre pràctic. L’interès de la proposta rau en el fet què.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La relació entre Salieri i Mozart no va ser tan tensa com mostrava la pel·lícula de Milos Forman Amadeus, encara que aquest film va ser tan reeixit, que molts han cregut que la llegenda entre els dos compositors va passar en realitat. Qui va fer aquell guió va ser el britànic Peter Shaffer, a partir d’una obra de teatre que ell mateix va escriure, però no va ser Shaffer el primer que va inventar-se una història d’amor-odi entre Mozart i Salieri. El 1830 Aleksandr Puixkin va escriure un text breu en el que.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Condal ha inaugurat la temporada amb una obra que es podrà veure durant els mesos de setembre i octubre, una comèdia familiar amb trets costumistes contemporanis, tocs de tendresa i aspectes interessants de petita tragèdia casolana. L’equip format per aquests dos grans professionals del teatre destinats a fer història, Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, ens continua sorprenent i divertint amb la seva percepció brillant de les dèries del nostre temps per a reconvertir-les en històries adients a tots els públics. En els personatges de l’obra veiem reflectides, com en un.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana acull l’espectacle Quan acabi la nit, de la dramaturga Laura Mihon, que es podrà veure fins al 25 de setembre. És la darrera obra de la programació El Cicló 2016, formada per diferents propostes de grups independents. L’espectacle presenta tres històries aparentment desvinculades entre sí però que incideixen en els temes de sempre, com ara la mort inevitable o el sentit de la vida, a través de tres de les sortides personals amb les quals els nostres contemporanis entomen la realitat del pas de la vida: l’esport i el repte personal.
El Liceu presenta una visió del clàssic de Mozart innovadora, intel·ligent, divertida i molt atenta al text i a la música.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El cicle Variety del Teatre Condal ofereix l’espectacle Marabunta, amb Guillem Albà, que s’adiu força amb les característiques d’aquest cicle, que ha portat a un escenari convencional propostes diferents i originals. Albà ofereix un show descontrolat, amb humor a dojo, surrealisme i música. Un show inclassificable i divertit en el qual una colla de molt bons musics amaneixen el disbarat constant. Albà és un gat vell malgrat ser molt jove, prové d’una família relacionada amb el món de l’espectacle, en concret de les titelles, ha treballat molt i en moltes coses i connecta.