-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Florian Zeller és un autor francès jove però ja amb una llarga trajectòria i un prestigi reconegut. El padre –que es pot veure al Teatre Romea- és la seva obra més popular i més representada fora del país. El tema és ben actual, la demència senil, l’alzheimer, malalties que van lligades, sobretot, a l’envelliment i que avui, amb l’allargament de les perspectives de supervivència, són ben presents en la nostra societat i generen tota una sèrie de problemes d’ordre afectiu però també d’ordre pràctic. L’interès de la proposta rau en el fet què.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La relació entre Salieri i Mozart no va ser tan tensa com mostrava la pel·lícula de Milos Forman Amadeus, encara que aquest film va ser tan reeixit, que molts han cregut que la llegenda entre els dos compositors va passar en realitat. Qui va fer aquell guió va ser el britànic Peter Shaffer, a partir d’una obra de teatre que ell mateix va escriure, però no va ser Shaffer el primer que va inventar-se una història d’amor-odi entre Mozart i Salieri. El 1830 Aleksandr Puixkin va escriure un text breu en el que.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Condal ha inaugurat la temporada amb una obra que es podrà veure durant els mesos de setembre i octubre, una comèdia familiar amb trets costumistes contemporanis, tocs de tendresa i aspectes interessants de petita tragèdia casolana. L’equip format per aquests dos grans professionals del teatre destinats a fer història, Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, ens continua sorprenent i divertint amb la seva percepció brillant de les dèries del nostre temps per a reconvertir-les en històries adients a tots els públics. En els personatges de l’obra veiem reflectides, com en un.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana acull l’espectacle Quan acabi la nit, de la dramaturga Laura Mihon, que es podrà veure fins al 25 de setembre. És la darrera obra de la programació El Cicló 2016, formada per diferents propostes de grups independents. L’espectacle presenta tres històries aparentment desvinculades entre sí però que incideixen en els temes de sempre, com ara la mort inevitable o el sentit de la vida, a través de tres de les sortides personals amb les quals els nostres contemporanis entomen la realitat del pas de la vida: l’esport i el repte personal.
-
El Liceu presenta una visió del clàssic de Mozart innovadora, intel·ligent, divertida i molt atenta al text i a la música.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El cicle Variety del Teatre Condal ofereix l’espectacle Marabunta, amb Guillem Albà, que s’adiu força amb les característiques d’aquest cicle, que ha portat a un escenari convencional propostes diferents i originals. Albà ofereix un show descontrolat, amb humor a dojo, surrealisme i música. Un show inclassificable i divertit en el qual una colla de molt bons musics amaneixen el disbarat constant. Albà és un gat vell malgrat ser molt jove, prové d’una família relacionada amb el món de l’espectacle, en concret de les titelles, ha treballat molt i en moltes coses i connecta.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Al Teatre Goya es pot veure, fins a primers d’agost, El preu, una de les obres menys conegudes d’Arthur Miller, molt ben dirigida per Sílvia Munt i amb un quartet de luxe: Ramon Madaula, Pere Arquillué, Rosa Renom i Lluís Marco. Fa anys, el 2003, la vam poder veure al Romea, en una remarcable versió, amb Echanove fent el paper de Víctor. L’any 92 l’obra va tenir un gran èxit a Broadway, dirigida per John Thillinger, i amb l’assistència de l’autor a l’estrena. També l’havíem poguda veure a Estudio 1, a principis dels setanta. Tenia la percepció, equivocada,.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Normalment no es fan reposicions al Grec, però enguany s’hi ha programat la reposició de dos monòlegs per a dues grans actrius: Conillet, interpretat per Clara Segura, i Un cel de plom, a càrrec de Mercè Arànega. Després de l’èxit de la temporada passada i d’una llarga gira arreu dels Països Catalans, Un cel de plom torna ara a la Sala Muntaner. Neus Català, un cel de plom és un projecte teatral basat en el llibre homònim que narra la vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp d’extermini de Ravensbrück,.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco L’any passat es va celebrar el centenari d’Arthur Miller i encara deuen durar les commemoracions: al Goya fan una obra seva no gaire coneguda, El preu, i al Teatre Grec Les bruixes de Salem. Miller té una grapa especial que fa que les seves obres, fins i tot les considerades menors, sempre ens commoguin, àdhuc en les posades en escena menys ambicioses. La versió del Grec és correcta, reeixida, però no pas inoblidable. M’hi sobren les referències a la cacera de bruixes americana dels cinquanta, la majoria de persones interessades en el fet teatral ja.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Florian Zeller és un autor francès jove però ja amb una llarga trajectòria i un prestigi reconegut. El padre –que es pot veure al Teatre Romea- és la seva obra més popular i més representada fora del país. El tema és ben actual, la demència senil, l’alzheimer, malalties que van lligades, sobretot, a l’envelliment i que avui, amb l’allargament de les perspectives de supervivència, són ben presents en la nostra societat i generen tota una sèrie de problemes d’ordre afectiu però també d’ordre pràctic. L’interès de la proposta rau en el fet què.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La relació entre Salieri i Mozart no va ser tan tensa com mostrava la pel·lícula de Milos Forman Amadeus, encara que aquest film va ser tan reeixit, que molts han cregut que la llegenda entre els dos compositors va passar en realitat. Qui va fer aquell guió va ser el britànic Peter Shaffer, a partir d’una obra de teatre que ell mateix va escriure, però no va ser Shaffer el primer que va inventar-se una història d’amor-odi entre Mozart i Salieri. El 1830 Aleksandr Puixkin va escriure un text breu en el que.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Condal ha inaugurat la temporada amb una obra que es podrà veure durant els mesos de setembre i octubre, una comèdia familiar amb trets costumistes contemporanis, tocs de tendresa i aspectes interessants de petita tragèdia casolana. L’equip format per aquests dos grans professionals del teatre destinats a fer història, Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, ens continua sorprenent i divertint amb la seva percepció brillant de les dèries del nostre temps per a reconvertir-les en històries adients a tots els públics. En els personatges de l’obra veiem reflectides, com en un.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana acull l’espectacle Quan acabi la nit, de la dramaturga Laura Mihon, que es podrà veure fins al 25 de setembre. És la darrera obra de la programació El Cicló 2016, formada per diferents propostes de grups independents. L’espectacle presenta tres històries aparentment desvinculades entre sí però que incideixen en els temes de sempre, com ara la mort inevitable o el sentit de la vida, a través de tres de les sortides personals amb les quals els nostres contemporanis entomen la realitat del pas de la vida: l’esport i el repte personal.
El Liceu presenta una visió del clàssic de Mozart innovadora, intel·ligent, divertida i molt atenta al text i a la música.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El cicle Variety del Teatre Condal ofereix l’espectacle Marabunta, amb Guillem Albà, que s’adiu força amb les característiques d’aquest cicle, que ha portat a un escenari convencional propostes diferents i originals. Albà ofereix un show descontrolat, amb humor a dojo, surrealisme i música. Un show inclassificable i divertit en el qual una colla de molt bons musics amaneixen el disbarat constant. Albà és un gat vell malgrat ser molt jove, prové d’una família relacionada amb el món de l’espectacle, en concret de les titelles, ha treballat molt i en moltes coses i connecta.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Al Teatre Goya es pot veure, fins a primers d’agost, El preu, una de les obres menys conegudes d’Arthur Miller, molt ben dirigida per Sílvia Munt i amb un quartet de luxe: Ramon Madaula, Pere Arquillué, Rosa Renom i Lluís Marco. Fa anys, el 2003, la vam poder veure al Romea, en una remarcable versió, amb Echanove fent el paper de Víctor. L’any 92 l’obra va tenir un gran èxit a Broadway, dirigida per John Thillinger, i amb l’assistència de l’autor a l’estrena. També l’havíem poguda veure a Estudio 1, a principis dels setanta. Tenia la percepció, equivocada,.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Normalment no es fan reposicions al Grec, però enguany s’hi ha programat la reposició de dos monòlegs per a dues grans actrius: Conillet, interpretat per Clara Segura, i Un cel de plom, a càrrec de Mercè Arànega. Després de l’èxit de la temporada passada i d’una llarga gira arreu dels Països Catalans, Un cel de plom torna ara a la Sala Muntaner. Neus Català, un cel de plom és un projecte teatral basat en el llibre homònim que narra la vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp d’extermini de Ravensbrück,.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco L’any passat es va celebrar el centenari d’Arthur Miller i encara deuen durar les commemoracions: al Goya fan una obra seva no gaire coneguda, El preu, i al Teatre Grec Les bruixes de Salem. Miller té una grapa especial que fa que les seves obres, fins i tot les considerades menors, sempre ens commoguin, àdhuc en les posades en escena menys ambicioses. La versió del Grec és correcta, reeixida, però no pas inoblidable. M’hi sobren les referències a la cacera de bruixes americana dels cinquanta, la majoria de persones interessades en el fet teatral ja.