Les grans preguntes de la humanitat

A 'Quan acabi la nit', que es pot veure al Tantarantana, tres personatges s'enfronten a qüestions transcendentals sobre la vida

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El teatre Tantarantana acull l’espectacle Quan acabi la nit, de la dramaturga Laura Mihon, que es podrà veure fins al 25 de setembre. És la darrera obra de la programació El Cicló 2016, formada per diferents propostes de grups independents. L’espectacle presenta tres històries aparentment desvinculades entre sí però que incideixen en els temes de sempre, com ara la mort inevitable o el sentit de la vida, a través de tres de les sortides personals amb les quals els nostres contemporanis entomen la realitat del pas de la vida: l’esport i el repte personal que no té cap mena de sentit, lligat al mite de la superació de límits, centrat en aquest home que travessa en solitari l’Antàrtida i que se sent aclaparat per la situació; la diversió noctàmbula sense objectius concrets, que no porta enlloc i que lliga amb una necessitat de fer coses imprecises que mai no es faran; i el viatge com a símbol de canvi de vida, d’escapada destinada a fugir d’un mateix per anar, ai, a llocs on al capdavall va tothom.

La proposta dramàtica, presentada pel Col·lectiu La Santa, té a tres actors en escena, que són Arántzazu Ruiz, Adrià Olay i Jordi Sanosa i l’obra està dirigida per Àurea Márquez, persona amb una llarga trajectòria tot terreny en el món de la interpretació. També forma part del projecte el director adjunt del Tantarantana, Ferran Murillo. Gent relativament jove però amb un bon gruix d’experiència i que potser s’identifica amb l’eterna pregunta sobre el sentit de la vida, que es fa més evident en el llindar de la maduresa i quan la vellesa ja no és una abstracció llunyana sinó una realitat a considerar.

Els actors defensen molt bé els seus papers, tots ells amb una alta dosi d’ambigüitat, sobretot el que interpreta Jordi Sanosa i que en ocasions esdevé pràcticament simbòlic i es percep la grapa d’una direcció capaç de donar unitat a un text que grinyola en algun moment i no acaba de trobar el to que exigeix una proposta ambiciosa com aquesta. Malgrat aquestes limitacions i els imaginatius, però migrats, recursos escenogràfics, Quan arribi la nit és un espectacle interessant i arriscat que evidencia el pes del Tantarantana en el panorama teatral barceloní, divers i en ebullició malgrat la crisi i la galdosa situació de l’erràtica política cultural.

Quan arribi la nit ens aboca de nou a les grans preguntes de la humanitat, al capdavall sense resposta, als temes que han preocupat i preocuparan els homes i les dones de totes les generacions com ara la temporalitat i com entomar-la amb una certa dignitat, ni que sigui per consolar-nos de l’evidència de la mort indefugible.

 

________

Quan arribi la nit / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Text de Laura Mihon / Direcció d’Àurea Márquez / Fins el 25 de setembre / Entre 12 i 16 euros / www.tantarantana.com

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES