-
A 'Retorn a Naxor', de Montserrat Galícia, una noia jove va com a observadora a un planeta a la vora del conflicte.
-
'El Gabinete de los Ocultistas' és una novel·la d'Armin Öhri en la qual els personatges s'han d'enfrontar a unes misterioses morts i als seus propis fantasmes.
-
'La Klara i el Sol', del Nobel Kazuo Ishiguro, explica la història de la relació especial entre una nena i un androide.
-
A 'El profesor A. Dońda' Stanisław Lem retrata amb humor els despropòsits d'un món que viu la seva apocalipsi.
-
Stanisław Lem va publicar el 1961 aquest clàssic de la ciència-ficció que ha estat adaptat al cinema dues vegades.
-
Alianza publica 'El Horla. Cuentos fantásticos y de horror' de l'autor francès, una mostra de la seva millor literatura.
-
A ‘El cielo de medianoche’, de Lily Brooks-Dalton, personatges perduts a l'Àrtic i l'espai miren de contactar amb algú.
-
Alba Editorial publica 'Del revés' de l'escriptor francès i l'antologia 'Pioneros de la ciencia ficción rusa (1892-1929)'.
-
En la seva novel·la Marc-Uwe Kling imagina un món distòpic on la vida de les persones està tota decidida per algoritmes.
A 'Retorn a Naxor', de Montserrat Galícia, una noia jove va com a observadora a un planeta a la vora del conflicte.
'El Gabinete de los Ocultistas' és una novel·la d'Armin Öhri en la qual els personatges s'han d'enfrontar a unes misterioses morts i als seus propis fantasmes.
'La Klara i el Sol', del Nobel Kazuo Ishiguro, explica la història de la relació especial entre una nena i un androide.
A 'El profesor A. Dońda' Stanisław Lem retrata amb humor els despropòsits d'un món que viu la seva apocalipsi.
Stanisław Lem va publicar el 1961 aquest clàssic de la ciència-ficció que ha estat adaptat al cinema dues vegades.
Alianza publica 'El Horla. Cuentos fantásticos y de horror' de l'autor francès, una mostra de la seva millor literatura.
A ‘El cielo de medianoche’, de Lily Brooks-Dalton, personatges perduts a l'Àrtic i l'espai miren de contactar amb algú.
Alba Editorial publica 'Del revés' de l'escriptor francès i l'antologia 'Pioneros de la ciencia ficción rusa (1892-1929)'.
En la seva novel·la Marc-Uwe Kling imagina un món distòpic on la vida de les persones està tota decidida per algoritmes.