Aventura interestel·lar

A 'Retorn a Naxor', de Montserrat Galícia, una noia jove va com a observadora a un planeta a la vora del conflicte
Retorn a Naxor

Júlia Costa / @liujatasco


Retorn a Naxor és el darrer llibre publicat per Montserrat Galícia, llicenciada en Història, guanyadora del premi Joaquim Ruyra en dues ocasions i d’altres guardons, com ara l’Enric Valor. Tot i que Galícia, amb un important currículum literari, ha escrit sobre temes diversos, fins i tot un interessant assaig de divulgació sobre el món de l’òpera, el gruix de la seva obra se situa en el gènere de la ciència-ficció i ha estat vicepresidenta de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia. És l’autora catalana amb més llibres dedicats a un gènere que, darrerament, ha experimentat una important revifalla pel que fa a l’augment de públic lector.

Molts dels libres d’aquesta autora són relativament poc extensos, ens situen en conflictes que, en alguns casos, semblen restar oberts, cosa que els dona, paradoxalment, una important versemblança. El gènere i l’extensió poden fer que hi hagi una tendència a situar-los en l’àmbit del llibre per a joves, tot i que, en realitat, els límits literaris acostumen a ser transversals. Montserrat Galícia ha escrit força per a infants i joves però també per a adults i, en aquest cas, ens trobem amb una història que té elements que no cal etiquetar. Més que res perquè determinades etiquetes per franges d’edat perjudiquen la difusió i, fins i tot, l’accés a llibres que poden interessar un públic molt divers.

 

montserrat galicia

 

La novel·la ens situa en un món imaginari que té, però, referències que ens acosten, encara més en el present, al món real. La Lliga dels Mons és una organització que vigila, estudia i vetlla per la pau als diferents mons de la Galàxia, no sempre amb èxit. Ho fa gràcies a la comunicació interestel·lar i la presència d’enviats especials, ben preparats però que han de ser molt joves, per tal que els seus organismes superin un viatge llarg i difícil i puguin afrontar tota mena de reptes. La protagonista del llibre, Erin Gurn, es enviada a Naxor, un planeta on és a punt d’esclatar un conflicte, com a observadora. Gurn ja coneix al planeta, hi havia anat en una pacífica missió cultural, destinada a conèixer tradicions diverses.

La novel·la se’ns explica en primera persona, a través de la seva protagonista, cosa que li dona dinamisme i fa que ens immergim més en una situació i en uns paisatges amenaçats, molt ben descrits, acompanyats de diàlegs vius i propers, talment com si acompanyéssim la protagonista al llarg del seu periple i la seva missió. Al capdavall Naxor no ens resulta un món desconegut. Com en tants indrets del nostre propi planeta la pau sempre esdevé fràgil, allò temut o inesperat, que semblava improbable, esdevé, de forma sobtada, proper i terrible. La ciència-ficció ben encarrilada ens enfronta, amb una mirada crítica, al nostre propi present i la natura dels homes i les dones és semblant a tot arreu, fins i tot en els mons imaginaris.

Malgrat que ens trobem enmig d’una situació complicada la història compta amb espurnes d’ironia que ens eviten patiments innecessaris. Pel mig, com a tot arreu, relacions de poder, espionatges i traïcions, però també amistat, coratge, aventura, amor, rebel·lia i bondat. La novel·la ens situa en la realitat i la incertesa en la qual, malauradament, hem de sobreviure en la recerca d’una pau, en aquest cas galàctica, però que no sembla esdevenir mai del tot sòlida.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióInfantil i juvenilLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES