-
'El que resta del dia', de Kazuo Ishiguro, explica la història d'un majordom que entrega la seva vida a la feina oblidant els seus desitjos.
-
L'autor ha obtingut un gran èxit amb ‘El amor del revés’, una història d’amor autobiogràfica sobre l'alliberament i la recerca de la identitat.
-
Jordi Puntí publica 'Tot Messi', un assaig sobre la dimensió futbolística de l'astre argentí, que ja ha fet història amb el F.C. Barcelona.
-
‘Les possessions’ és la novel·la amb la que Llucia Ramis va guanyar el Premi Anagrama, una història que indaga en les crisis humanes.
-
‘Un artista del mundo flotante’, de Kazuo Ishiguro, està protagonitzada per un pintor que rememora la seva vida amb certs remordiments.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc John Fante em sembla un escriptor addictiu. El vaig descobrir amb Un año pésimo (Anagrama) ja fa uns quants anys, per una recomanació pública de Juan Marsé, i em va impressionar moltíssim. Llavors ho vaig voler llegit tot d’ell. En aquells moments, només es podia trobar, en castellà i a Anagrama, aquella novel·la, La hermandad de la uva i la tetralogia protagonitzada per Arturo Bandini: les brillants Espera a la primavera, Bandini i Pregúntale al polvo, i les més irregulars Sueños de Bunker Hill i Camino de Los Ángeles. Aquesta darrera es va.
-
Rosa Gómez. Barcelona La protagonista d’aquesta obra, Elisabeth, és una dona madura, que passa de la seixantena, a la qual la vida no li ofereix massa sorpreses. La seva mare ha mort fa poc, té una parella des de fa mitja vida, una feina estable, de la que es jubilarà en poc temps… Tota la seva vida està marcada i ben quadrada. Un dia, però, decideix fer una festa de primavera, sense cap raó, i convidar els seus amics i coneguts, entre els quals tenim els seus veïns del pis de dalt, Jean-Lino i Lydie. Hi ha una.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Ara que Kazuo Ishiguro té més presència que mai a les nostres llibreries per haver guanyat el Nobel de Literatura, és un bon moment per començar a llegir-lo i veure com es tradueix en la pràctica allò que la presidenta del jurat del guardó d’Estocolm va definir com a “gran força emocional” tot destacant que en els seus llibres “mostra l’abisme que existeix sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món.” Reconec que vaig haver de llegir diverses vegades aquesta darrera frase, per entendre què volia dir exactament, i crec que.
-
L'autora d''El déu de les coses petites' publica 'El ministeri de la felicitat suprema', un viatge íntim pel subcontinent indi.