Si la Frederica Bladuliqui necessita volar, cal deixar-la fer

Pol Galofre i Bel Olid publiquen un llibre d'aventures que anima els lectors més joves a desplegar les seves ales
Les aventures extrabombàstiques de la Frederica Bladuliqui (i els perversos ximplumstimflins)

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


A una nena que pot i vol volar mai se li poden tallar les ales. Això és el que li passa a la protagonista de la història escrita per Bel Olid i Pol Galofre Les aventures extrabombàstiques de la Frederica Bladuliqui (i els perversos ximplumstimflins), publicada per Animallibres. La Frederica té la capacitat de volar, tot i que no sembla poder controlar-ho, a vegades és posar-se a córrer que s’enlaira ben amunt. El problema, però, és que després no sap tornar a baixar. Com que això és una cosa que preocupa a les seves mares (en plural, ara ho explico!), decideixen posar-li unes sabates molt pesades perquè no pugui perdre’s entre els núvols. La Frederica és una nena especial, el seu cabell és verd i les seves galtes són de color vainilla. No sabem d’on ve exactament, però sabem que ha aparegut, com per art de màgia, al terrat de les velletes Lola, Tània i Zuzú, que viuen sota el mateix sostre i que han decidit adoptar-la com a filla.

La Frederica fa una vida normal, es mostra feliç al principi, però deixa de ser-ho quan ha de carregar amb les pesades sabates que no la deixen volar. És llavors quan comença a perdre els seus colors. Fins i tot els entremaliats ximplumstimflins semblen amoïnar-se per ella. Aquests són uns éssers molt petits i peluts que viuen en un niu d’oreneta a tocar de la casa de les velletes (que per a la nena es diuen Mamaló, Mamatà i Mamazú). Com que no tenen res millor a fer, han trobat gust a divertir-se fent-li la guitza a la Frederica remenant-li els cabells, per exemple. Quan la Frederica, finalment, es treu les sabates, s’enlaira tant, que passa el que les seves mares temien: que desapareix del mapa i, encara que la vida als núvols és bonica, cal trobar la manera de tornar-la a casa. Mentrastant, la Frederica viurà unes quantes aventures, però la Mamaló, la Mamatà i la Mamazú no pensen esperar-la amb els braços plegats.

Aquesta història és un clar exemple del fet que la literatura infantil és cada vegada més transversal. Potser aquestes aventures extrabombàstiques -que ens són presentades amb les il·lustracions de Màriam Ben-Arab- estan publicades en una col·lecció per a joves lectors, però la màgia que hi ha en les seves pàgines és per a tothom. Poca broma, adult com soc he gaudit com un infant volant amb la Frederica i amb els minúsculs ximplumstimflins, que són uns éssers perversos però entranyables. A més, hi trobem referències literàries que segurament a alguns nois i noies els hi poden passar per alt, com la picada d’ullet a l’Agatha Christie de l’Assassinat a l’Orient Express, a l’Ernest Hemingway d’El vell i la mar, i al Jules Verne de Cinc setmanes amb globus -si se’m permet-, però que són una oportunitat perquè adults i petits comparteixin lectures i, de pas, una porta d’entrada als clàssics de la literatura d’aventures i de misteri.

A banda de tot això, es nota en Bel Olid i Pol Galofre una honorable precisió en el llenguatge. Aquest llibre tracta els joves lectors de tu a tu, els hi demana la seva implicació i el gust per la lectura. Les aventures extrabombàstiques són una invitació a seguir llegint, a descobrir i a gaudir de les paraules. En realitat la Frederica no és tan diferent dels altres nens i nenes, perquè en el fons tots naixem amb la capacitat de volar i amb aquest llibre Olid i Galofre ens recorden que, per molt que sembli convenient mantenir sempre els peus en la terra, cal deixar que les ales es despleguin, perquè és volant com pots veure amb més claredat el lloc on vols aterrar. Bona lectura i bon enlairament!

Categories
Infantil i juvenilLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.