Quanta imaginació hi ha al llibre infantil L’Èlia i la llum de la nit, de Lucy Fleming! La protagonista és una nena petita amb ales, una mena de fada, que viu arrecerada al tronc d’un arbre. És una criatura solitària que no pot sortir de dia perquè les seves ales són molt febles i sensibles al sol, així que mentre hi ha llum natural, es queda dintre de l’arbre i quan es fa fosc, surt a volar.
L’Èlia, però, té un somni: vol veure algun dia la sortida del sol sense por que es malmetin les seves ales. Mentrestant, es conforma amb les llums de la nit, com la dels fanals i la de les estrelles. L’Èlia aprecia tant aquesta llum que si veu alguna altra criatura esporuguida per la foscor, decideix compartir-la amb elles. D’aquesta manera, aquesta nena es fa amiga d’una guineu i una òliba.
Totes tres fan un gran equip i decideixen sortir de nit a caçar llums i gaudir d’elles. Els animalons que l’acompanyen se senten tan agraïts amb la protagonista que decideixen posar fil a l’agulla perquè ella pugui complir el seu somni. Aquest conte és pensat per a lectors d’entre tres i sis anys, però és tan magnètic que pot atrapar a qualsevol que s’hi apropi.
L’Èlia i la llum de la nit és publicat en català per Baula i per Edelvives en castellà. És una història d’amistat, generositat i companyonia. Hi trobem escenes màgiques on el cel es pot retallar i els estels agafar. Les il·lustracions són, essencialment, nocturnes i hivernals amb algunes imatges meravelloses que estimulen d’allò més la imaginació. És un conte molt recomanable.