L’inici d’Orgull i prejudici és dels més coneguts de la literatura universal. A l’escena que obre la novel·la una dona comenta amb la seva família que, en una casa propera s’ha instal·lat un home de bona posició, sense parella, i ella té cinc filles solteres. La més gran, Jane, està en edat de casar-se, així que la seva mare engega la maquinària perquè els dos joves es coneguin com més aviat millor. Aquesta mare, la senyora Bennet, en realitat busca la seva pròpia supervivència, perquè quan mori el seu marit, la seva llar passarà a ser propietat d’un altre familiar llunyà i no de les filles.
Aquesta senyora Bennett és tot un personatge: una dona sense gaires llums, ambiciosa, però poc refinada. No sap ser discreta, i mostra una impertinència i una tossuderia que irrita els altres. Sense anar més lluny, al seu marit, un home intel·ligent, incisiu, sarcàstic, que no dubta a reconèixer l’actitud exasperant de la seva esposa i la beneiteria de les seves filles petites. Ell, però, és feliç en el seu món, llegint els llibres de la seva biblioteca.
Una de les cinc filles és Elizabeth, qui millor s’entén amb el pare i la que té una personalitat més oposada a la seva mare. És la segona filla més gran, després de la Jane, però ella no sembla tenir pressa a casar-se, almenys no ho farà amb qualsevol. És una noia empoderada, molt menys bleda que la Jane, i no està disposada a cedir davant de qualsevol home que la vulgui seduir. És clar que fins i tot els cors més rocosos a vegades s’estoven.
Jane Austen.
Un dels molts mèrits d’Orgull i prejudici és que fa de la senzillesa una virtut. No hi ha cap complexitat en la literatura d’Austen, l’autora britànica cedeix aquesta complexitat a la lluita interna dels personatges, però tot el que ens presenta ho fa de manera molt accessible, amb un fi sentit de l’humor. És una novel·la romàntica del segle XIX, una història d’amors frustrats i d’amors consolidats, d’ambicions i de sentiments, on els personatges estan tan ben construïts (els contrastos entre ells, les complicitats, els distanciaments, la cortesia…) que fan que l’engranatge funcioni amb precisió.
Llegint Jane Austen m’he sentit totalment traslladat als paisatges, interiors i exteriors, que ens va presentant. Com totes les bones històries, hi ha molts esquers que ens fan picar la curiositat de com seria viure en aquella època i en aquella societat. És fàcil imaginar-s’hi al costat d’Elizabeth, mentre passeja amb el senyor Darcy o mentre parla amb el seu pare. He gaudit d’una lectura extraordinària.
Hi ha diverses edicions al mercat d’Orgull i prejudici, cadascuna de les quals competeix amb les altres amb algun element diferencial: la traducció, el disseny de les portades o les il·lustracions. De totes elles, la que més m’ha convençut ha estat la d’Alba Clásica Maior, elegant i sòbria a la vegada, amb una molt bona traducció al castellà de Marta Salís i amb il·lustracions d’època. En català, es poden trobar les edicions de La Casa dels Clàssics amb traducció de Yannick Garcia, i la de Viena Edicions amb traducció de Maria Rossich.
