• Cèsar i Cleopatra recorden el seu poder i els seus amors

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco César y Cleopatra, un espectacle de la companyia Pentación i dirigida per Magüi Mira, ha arribat al Romea, on romandrà fins el dia primer de maig. En la seva estrena a Mèrida, l’estiu passat, aquesta obra va ser acollida amb diferents valoracions, cosa gens estranya ja que presenta una certa irregularitat que en perjudica el conjunt. El text no acaba de trobar el to entre una mena de didactisme historicista i trets humorístics no sempre reeixits, que ens evoquen una certa tradició teatral a l’entorn de la comèdia intranscendent. A l’escenari se’ns presenten.
  • Grans veus al ‘Simon Boccanegra’ del Liceu

    La gran tasca dels cantants il·lumina una posada en escena fosca d’aquesta versió de l’òpera de Verdi.
  • Realitat i il·lusions

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Eduardo de Filippo necessita poques presentacions, els aficionats al teatre saben que va ser director, actor, autor i empresari i també va treballar en el cinema. Algunes de les seves obres més populars les hem pogut veure en diferents versions, sempre han tingut èxit. Ara, a la Sala Fabià Puigserver del Lliure de Montjuïc i fins el dia 1 de maig retrobem aquest gran creador en una mena de programa doble, una història breu que és, en realitat, el primer acte d’Uomo e galantuomo, una obra primerenca de De Filippo, de l’any 1922,.
  • Una comèdia terrestre sobre una situació marciana

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, la Companyia Dara presenta, al Teatre Tantarantana, la comèdia Mars Joan, escrita i dirigida per Roc Esquius. Tal com ens diuen en la presentació, l’obra està inspirada en un projecte holandès real anomenat Mars One, que té per objectiu colonitzar el planeta Mart l’any 2026. Per fer-ho, ens expliquen, van obrir una convocatòria a nivell mundial i més de 200.000 persones s’hi van inscriure. En la primera fase de selecció (de 1.058 persones), hi van quedar dos catalans (un noi i una noia). En.
  • L’espurna del principi de qualsevol conte de fades (o no)

      Patricia Tena. Barcelona Amores minúsculos és l’adaptació del còmic homònim d’Alfonso Casas (Edicions de Ponent), una comèdia urbana sobre l’inici de les relacions de parella. L’obra, dirigida per Iñaki Nieto i adaptada per Los Zurdos, havia d’estar només dues setmanes en cartell a Nave 73, però l’èxit de la crítica i el boca-orella van fer que es representés també al Teatro Lara i Teatro Nuevo Apolo, consolidant-se com l’obra revelació de la temporada passada i nominada als premis MAX en aquesta categoria. Ara, aterra al Club Capitol de Barcelona, amb un nou repartiment integrat per joves actors catalans..
  • Josema Yuste: “Fer riure a la gent és un orgasme de l’ànima”

    Josema Yuste (Madrid, 1954) porta quaranta anys fent humor, des que el 1976 va conèixer Millán Salcedo i Fernando Conde, amb els quals va formar el trio Martes y Trece, que després de la sortida de Conde, va continuar com a parella còmica. A partir de 1984 van ser coneguts sobretot per presentar els especials televisius de cap d’any, una tasca que va durar fins el 1997, moment en el qual el duet es va separar. Des de llavors, Josema Yuste no ha parat de treballar, tant a televisió, cinema i teatre. Ara, arriba al Teatre Condal de Barcelona.
  • Feu com si balléssiu!

    Ferran Utzet i La Perla 29 porten a la Biblioteca de Catalunya 'Dansa d'agost' de Brian Friel.
  • Una ‘Carmina Burana’ amb mala fortuna

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Carlus Padrissa, un dels directors artístics de la companyia La Fura dels Baus, ha explicat aquests dies que no pensen aturar-se fins haver aconseguit renovar l’òpera. Ho diu quan presenta el muntatge Carmina Burana, de Carl Orff, al Teatre Tívoli de Barcelona, cosa que vol dir, això ja no ens sorprèn, que la seva proposta serà agosarada, trencadora, valenta. L’espectacle no és nou, va ser estrenat a Sant Sebastià el 2009 i des de llavors ha viatjat per diverses ciutats del món, tot i que el que veiem al Tívoli és una versió.
  • ‘El professor Bernhardi’, quan l’ètica topa amb la justícia i la ciència amb la religió

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Tot i la solidesa de l’obra de l’austríac Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931) i l’esforç d’algunes editorials com Acantilado per donar-la a conèixer, encara avui és un gran desconegut al nostre país. O, si més no, poc llegit, especialment si el comparem amb altres il·lustres vienesos de la seva època com Stefan Zweig, amb qui va compartir espai en la llista d’autors jueus prohibits per Goebbels, on també hi figurava Sigmund Freud, entre altres. La literatura que sorgia de l’Àustria d’aquell temps és profundament rica i val la pena explorar aquests i altres escriptors.