Manel Haro. Barcelona / @manelhc Imagino que quan un director o dramaturg pensa en representar Shakespeare, el primer que ha decidir és si vol fer una versió absolutament fidel al text original o bé es prendrà certes llicències. Després suposo que rumiarà si vol situar l’obra en el seu context o bé prefereix fer una adaptació moderna. Les grans obres de Shakespeare més o menys tothom les coneix, així que potser pot resultar engrescador introduir-hi certes variables per a guanyar-se la complicitat del públic o bé per a resultar ocurrent o simpàtic. Reconec que sóc una persona amb.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fins ara només havia vist una obra de Carles Mallol, que havia creat juntament amb Núria Legarda i van portar a la Sala Beckett ara ja fa uns sis anys. Es tractava de La cena, un espectacle barreja de teatre i dansa sobre uns amics que es retrobaven després d’uns anys en un sopar en el qual no podien evitar que sortissin alguns fantasmes del passat. Recordo que no era un argument gaire original (aquell era un tema molt tocat en literatura i cinema), però el cert és que aquella peça em va.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Imagino que quan un director o dramaturg pensa en representar Shakespeare, el primer que ha decidir és si vol fer una versió absolutament fidel al text original o bé es prendrà certes llicències. Després suposo que rumiarà si vol situar l’obra en el seu context o bé prefereix fer una adaptació moderna. Les grans obres de Shakespeare més o menys tothom les coneix, així que potser pot resultar engrescador introduir-hi certes variables per a guanyar-se la complicitat del públic o bé per a resultar ocurrent o simpàtic. Reconec que sóc una persona amb.
Excel·lent repartiment, direcció orquestral de primer nivell i gran posada en escena.
L'actor Carles Martínez interpreta els dos personatges en un espectacle dirigit per Frederic Roda.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.
David McVicar dirigeix la famosa òpera de Giuseppe Verdi per iniciar la temporada del teatre de les Rambles.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fins ara només havia vist una obra de Carles Mallol, que havia creat juntament amb Núria Legarda i van portar a la Sala Beckett ara ja fa uns sis anys. Es tractava de La cena, un espectacle barreja de teatre i dansa sobre uns amics que es retrobaven després d’uns anys en un sopar en el qual no podien evitar que sortissin alguns fantasmes del passat. Recordo que no era un argument gaire original (aquell era un tema molt tocat en literatura i cinema), però el cert és que aquella peça em va.
Jordi Savall dirigeix Le Concert des Nations al Liceu en una única funció i en versió concert.
Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.