-
El teatre ha anat de menys a més amb la tetralogia de Wagner, que conclou amb ‘El capvespre dels déus’.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Ray Cooney (Londres, 1932) ha estat un autor molt popular durant anys a tot l’estat espanyol. Una de les seves obres més representades va ser, durant els setanta, Sé infiel y no mires con quién, la qual va durar molts anys als nostres escenaris, a través de diferents versions, la més popular de les quals fou la protagonitzada per Pedro Osinaga. Taxi, una altra comèdia molt popular de l’autor, arriba ara al Teatre Condal de la mà de Josema Yuste, tot i que havia conegut alguna altra versió en castellà fa anys. Amb.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La figura arquetípica de l’avar ha estat objecte de la tradició literària des de sempre. Molts personatges l’han encarnat al llarg de la història de la literatura universal, però en el terreny teatral n’hi ha dos que destaquen: l’Euclió de Plaute i l’Harpagon de Molière. Encara que Molière beu de les fonts clàssiques, l’Aulularia de Plaute, sembla que la seva font més directa és la comèdia La belle plaideuse (1655) del poeta i dramaturg francès François Le Métel de Boisrobert, sobretot pel que fa l’esquema de les relacions entre els personatges i les.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Joan Vázquez presenta al Teatre Gaudí de Barcelona el seu espectacle Something’s Coming, un tribut a Sondheim, una producció d’uVe Teatre estrenada el passat octubre a la sala Luz de Gas, i que va inaugurar el festival Reus Teatre Musical 2015. Stephen Sondheim és segurament el compositor més conegut del teatre musical nord-americà, i encara que potser algú no conegui el seu nom, segur que les melodies dels seus temes li resulten familiars. La carrera de Sondheim es va iniciar com a lletrista de West Side Story. Precisament “Something’s Coming” és un dels.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Després de l’èxit de la temporada passada, la companyia L’era de les Impuxibles tornen al Teatre Gaudí amb Limbo, un espectacle que uneix teatre, dansa i música per sotmetre a reflexió el conflicte humà i social que envolta el transgènere. El muntatge és el producte de la unió de diversos talents ben conjugats. En la base, el text i la dramatúrgia de Marc Rosich, la música composta i interpretada en directe per Clara Peya, i la coreografia d’Ariadna Peya. A escena, l’actriu Mariona Castillo que interpreta el paper d’Albert/Berta, el/la protagonista, Clara Peya al.
-
El Teatre de les Rambles torna a representar aquesta òpera 139 anys després, aquesta vegada en versió concert.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Romea una nova versió d’un clàssic modern, Panorama des del pont, d’Arthur Miller. No és fàcil acostar-se a aquesta obra de teatre altra vegada, sobretot si es recorden diferents muntatges de la tragèdia, que es va portar al cinema el 1962, sota la direcció de Lumet i amb un gran Raf Vallone en el paper principal. En català es va estrenar una versió l’any 2006, excel·lent, al TNC. En castellà l’hem poguda veure al teatre en diferents ocasions i aquells inoblidables espais teatrals que s’emetien per la televisió fa anys.
-
Pere Riera dirigeix a La Villarroel ‘Infàmia’, una obra que reflexiona sobre el món del teatre.
-
El teatre de les Rambles torna a punxar, aquesta vegada amb una versió de l'òpera de Verdi en què res va funcionar.
El teatre ha anat de menys a més amb la tetralogia de Wagner, que conclou amb ‘El capvespre dels déus’.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Ray Cooney (Londres, 1932) ha estat un autor molt popular durant anys a tot l’estat espanyol. Una de les seves obres més representades va ser, durant els setanta, Sé infiel y no mires con quién, la qual va durar molts anys als nostres escenaris, a través de diferents versions, la més popular de les quals fou la protagonitzada per Pedro Osinaga. Taxi, una altra comèdia molt popular de l’autor, arriba ara al Teatre Condal de la mà de Josema Yuste, tot i que havia conegut alguna altra versió en castellà fa anys. Amb.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La figura arquetípica de l’avar ha estat objecte de la tradició literària des de sempre. Molts personatges l’han encarnat al llarg de la història de la literatura universal, però en el terreny teatral n’hi ha dos que destaquen: l’Euclió de Plaute i l’Harpagon de Molière. Encara que Molière beu de les fonts clàssiques, l’Aulularia de Plaute, sembla que la seva font més directa és la comèdia La belle plaideuse (1655) del poeta i dramaturg francès François Le Métel de Boisrobert, sobretot pel que fa l’esquema de les relacions entre els personatges i les.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Joan Vázquez presenta al Teatre Gaudí de Barcelona el seu espectacle Something’s Coming, un tribut a Sondheim, una producció d’uVe Teatre estrenada el passat octubre a la sala Luz de Gas, i que va inaugurar el festival Reus Teatre Musical 2015. Stephen Sondheim és segurament el compositor més conegut del teatre musical nord-americà, i encara que potser algú no conegui el seu nom, segur que les melodies dels seus temes li resulten familiars. La carrera de Sondheim es va iniciar com a lletrista de West Side Story. Precisament “Something’s Coming” és un dels.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Després de l’èxit de la temporada passada, la companyia L’era de les Impuxibles tornen al Teatre Gaudí amb Limbo, un espectacle que uneix teatre, dansa i música per sotmetre a reflexió el conflicte humà i social que envolta el transgènere. El muntatge és el producte de la unió de diversos talents ben conjugats. En la base, el text i la dramatúrgia de Marc Rosich, la música composta i interpretada en directe per Clara Peya, i la coreografia d’Ariadna Peya. A escena, l’actriu Mariona Castillo que interpreta el paper d’Albert/Berta, el/la protagonista, Clara Peya al.
El Teatre de les Rambles torna a representar aquesta òpera 139 anys després, aquesta vegada en versió concert.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Romea una nova versió d’un clàssic modern, Panorama des del pont, d’Arthur Miller. No és fàcil acostar-se a aquesta obra de teatre altra vegada, sobretot si es recorden diferents muntatges de la tragèdia, que es va portar al cinema el 1962, sota la direcció de Lumet i amb un gran Raf Vallone en el paper principal. En català es va estrenar una versió l’any 2006, excel·lent, al TNC. En castellà l’hem poguda veure al teatre en diferents ocasions i aquells inoblidables espais teatrals que s’emetien per la televisió fa anys.
Pere Riera dirigeix a La Villarroel ‘Infàmia’, una obra que reflexiona sobre el món del teatre.
El teatre de les Rambles torna a punxar, aquesta vegada amb una versió de l'òpera de Verdi en què res va funcionar.