Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Ray Cooney (Londres, 1932) ha estat un autor molt popular durant anys a tot l’estat espanyol. Una de les seves obres més representades va ser, durant els setanta, Sé infiel y no mires con quién, la qual va durar molts anys als nostres escenaris, a través de diferents versions, la més popular de les quals fou la protagonitzada per Pedro Osinaga. Taxi, una altra comèdia molt popular de l’autor, arriba ara al Teatre Condal de la mà de Josema Yuste, tot i que havia conegut alguna altra versió en castellà fa anys. Amb el títol original, Run for your wife, es va portar al cinema l’any 2012.
Taxi respon a la demanda d’un tipus de teatre divertit i sense complicacions, pujat de to, cosa que explica el seu èxit durant l’època de la Transició i dels inicis del destape. Un taxista treballador i bonhomiós manté des de fa temps dues dones en dues adreces diferents. Té un accident poc greu i delirant, però que posa en perill la seva situació i els seus equilibris per mantenir-la. La policia intervé i un veí seu força friki intenta ajudar-lo a sortir de l’embolic tot i que la situació es complica de forma progressiva.
L’espanyolització de la versió actual de la comèdia fa que perdi una gran part del sofisticat humor britànic original i s’opti per la caricatura i, en ocasions, gairebé per l’esperpent. Trobem al·lusions constants al present, a la recerca de la complicitat d’un públic que ve al teatre a riure i distreure’s. Un dels policies és un fatxa franquista però inofensiu, l’altre una imitació xarona de Colombo. El text acull imitacions del rei Juan Carlos, esquitxos musicals, jocs de paraules, borbolleigs divertits, molt de l’estil de Yuste i que ens remeten a la televisió i a la seva època de Martes y Trece. En aquest mateix estil es mou l’hilarant personatge del veí. Malgrat l’excés de les bromes fàcils la posada en escena compta amb fragments brillants i enginyosos, sobre tot quan es deixa de banda tot plegat i s’entra en el camp d’un humor surrealista, quan la broma resulta inesperada i hiperbòlica, impossible i imaginativa.
Tot l’equip funciona bé, compenetrat i amb una gran agilitat, però els papers femenins estan poc potenciats i el final resulta excessivament pla i apressat, es troba a faltar més brillantor i ironia en el desenllaç, poc convencional, de fet. L’escenografia i la il·luminació potencien l’humor de les situacions, sense excessos. La modernització i adaptació d’un text que ja té alguns anys exigeix alguna cosa més que la inclusió de referències al present. De tota manera l’obra compleix la seva funció, el públic riu i el Condal i el Paral·lel són indrets en els quals aquest teatre ha de tenir el seu lloc. Alguns fragments ens evoquen els antics i tradicionals vodevils, portes que s’obren i es tanquen, malentesos, personatges amagats, al·lusions a les relacions sexuals de forma desenfadada, noia guapa en deshabillé, bromes, avui ja una mica passades de rosca, sobre homosexuals. Un to més anglès hauria beneficiat força tot el conjunt, sens dubte.
___________
Taxi / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Text de Ray Cooney / Direcció i versió de Josema Yuste i Alberto Papa-Fragomén / 90 minuts / Fins el 24 d’abril / 28 euros / www.teatrecondal.cat
