Manel Haro

  • El malson d’una nit d’estiu al TNC

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Imagino que quan un director o dramaturg pensa en representar Shakespeare, el primer que ha decidir és si vol fer una versió absolutament fidel al text original o bé es prendrà certes llicències. Després suposo que rumiarà si vol situar l’obra en el seu context o bé prefereix fer una adaptació moderna. Les grans obres de Shakespeare més o menys tothom les coneix, així que potser pot resultar engrescador introduir-hi certes variables per a guanyar-se la complicitat del públic o bé per a resultar ocurrent o simpàtic. Reconec que sóc una persona amb.
  • Fabián Barrios: “La moto és el millor instrument per conèixer el món”

    Quan un entrevista a Fabián Barris (Santiago de Compostel·la, 1973), sembla impossible no deixar-se convèncer pels seus arguments. Aquest aventurer gallec és llicenciat en Psicologia social, ha estat empresari d’Internet, doblador, guia d’un castell medieval, actor de telecomèdies i presentador de ràdio. El 2010 va abandonar la seva vida d’empresari i es va llançar a la carretera sobre la seva moto. Acaba de publicar Las mejores rutas por el Mundo en moto (Anaya), un compendi de les quinze millors rutes que ha fet en aquests anys. Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quants països has recorregut amb moto? Jo em sento.
  • Cambó i Companys es retroben al Teatre Guadí

    L'actor Carles Martínez interpreta els dos personatges en un espectacle dirigit per Frederic Roda.
  • Erik Valeur: “A Dinamarca encara hi ha gent que plora i busca respostes sobre el seu passat en els orfenats del país”

    L'autor danès publica 'El séptimo niño', un thriller sobre els abusos que es cometien en un orfenat del país escandinau.
  • Alejandro Palomas: “Oblidem que la vida s’acaba per justificar el que no fem”

    A 'Una mare', l'autor ret homenatge a les mares lluitadores que fan un pas endavant quan ningú ho espera.
  • ‘La gent molesta’ d’un barri no tan digne al Teatre Gaudí

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fins ara només havia vist una obra de Carles Mallol, que havia creat juntament amb Núria Legarda i van portar a la Sala Beckett ara ja fa uns sis anys. Es tractava de La cena, un espectacle barreja de teatre i dansa sobre uns amics que es retrobaven després d’uns anys en un sopar en el qual no podien evitar que sortissin alguns fantasmes del passat. Recordo que no era un argument gaire original (aquell era un tema molt tocat en literatura i cinema), però el cert és que aquella peça em va.
  • Sarsueles catalanes, un tip de riure i de tradició, al TNC

    Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
  • El mapa i el territori houellebecq def

    L’art i la vida, tan mortals i decadents

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Estem a l’any 2011: Michel Houellebecq es troba en plena gira promocional d’El mapa i el territori, els mitjans de comunicació i els lectors holandesos l’esperen perquè els presenti la novel·la. No obstant això, l’autor francès, excèntric com pocs, ha decidit desaparèixer sense donar cap avís. Ningú sap on es troba, si està viu o mort, si ha marxat ell o ha estat segrestat, si tot respon a una hàbil estratègia de màrqueting o realment es tracta d’una fugida dissociativa al més pur estil Agatha Christie, que el 1926 es va esborrar del mapa.
  • Cees Nooteboom: viure, escriure i viatjar pel món

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan un és un viatger infatigable, no pot evitar que se li vegi a llegües aquesta actitud nòmada, observadora, aquesta capacitat d’escrutar la realitat i l’entorn d’una determinada manera. Si a més aquest viatger és també escriptor, el fruit d’aquesta combinació és una producció literària rica en paisatges i geografies que serveix de bitllet al lector per acompanyar-lo en cadascuna de les seves aventures. L’autor holandès Cees Nooteboom (La Haia, 1933) és un d’aquells viatgers incansables, que ha estat capaç d’aprendre diverses llengües sense trepitjar una acadèmia, però prestant molta atenció als que l’han.