Maria Sempere és l’ànima de Les Hores, segell editorial que ha bastit un ambiciós i interessant catàleg en català on hi ha autors com Alina Bronsky, Fleur Jaeggy, Jamaica Kincaid i Rachel Cusk. L’editorial va néixer el 2017 i, com ella mateixa ens explica, posa la mirada en la ficció literària relacionada amb reflexions al voltant de les relacions humanes i la narrativa intimista però connectada amb els problemes i debats de la societat actual.
Quin balanç fas de la vida de Les Hores, des que es va fundar?
El balanç és positiu, en aquest vuit anys creiem que hem aconseguit definir una línia editorial força clara, que ha estat entesa per lectors, llibreters i periodistes. Dins del sector del llibre i entre els lectors més actius creiem que hem aconseguit un posicionament clar com una editorial que publica narrativa de qualitat en l’àmbit de la ficció literària relacionada amb reflexions al voltant de les relacions humanes i la narrativa intimista però connectada amb els problemes i debats de la societat actual.
Ha estat una bona feina.
Tanmateix seguim treballant per arribar a aquells lectors menys habituals, aquells que no segueixen comptes d’editorials o comptes amb interessos literaris a les xarxes socials o no estan connectats amb l’activitat cultural de llibreries o biblioteques. Ens agradaria arribar a aquest grup de lectors menys habituals, algunes de les nostres propostes creiem que els podrien agradar i podrien ser un primer pas perquè s’endinsessin en el món de la lectura
Quin record tens d’aquells primers passos de l’editorial?
Hem de destacar que la primera cosa que ens va sorprendre va ser la generositat de les diferents persones amb qui vam parlar quan estàvem treballant en el pla de negoci i decidint quina seria la nostra línia editorial. Els editors, autors, llibreters, traductors… amb qui vam parlar van ser molt generosos compartint les seves experiències i donant-nos consells que ens han servit molt i que, si algun en algun moment els vam obviar, el temps ens els ha fet recordar.
No és poca cosa, això!
El gran repte, un cop vam tenir clara la línia editorial, va ser la tria dels primers títols i teníem clar que havíem de treballar-los molt perquè la seva edició fos impecable, de manera que la nostra entrada en aquest món tingués una bona recepció per lectors, llibreters i periodistes. Érem nous en aquest sector i vam dedicar molt de temps a cada etapa del procés per assegurar que no ens deixàvem res ple camí. Visitar força llibreters de Catalunya explicant el nostre projecte va ser una altra de les activitats centrals que vam portar a terme en aquesta fase inicial del projecte.
I respecte als distribuïdors?
Justament, un tema crític i que ens feia molt respecte era la necessitat que teníem d’establir un acord amb un distribuïdor. Nosaltres no veníem del sector del llibre, per tant havíem d’elaborar un projecte que engresqués algun distribuïdor, havíem de convèncer algun d’ells perquè confiés en nosaltres i volgués apostar pel nostre projecte. Des del primer moment va haver una molt bona entesa amb Xarxa de llibres i des d’aleshores que estem amb ells, i encara que el camí no ha estat fàcil per tot el problema logístic que vam tenir amb Entredós, estem molt contents amb la nostra col·laboració.
També vau entrar a l’Associació Llegir en Català.
Per a nosaltres va ser molt important passar a formar-ne part, el segon any de vida. Som dotze editorials independents que publiquem en català i que compartim experiències i unim sinèrgies que ens permeten tenir més influència que la que tindríem de manera individual, aquest penso que va ser un gran encert i una sort que ens acollissin i confiessin també en nosaltres.
Com condiciona un dia com Sant Jordi a una editorial petita?
Sant Jordi és un dia important per al sector del llibre i és cert que abans d’aquesta data les editorials treballem intensament per tenir a punt les nostres novetats per la diada, aquest any per exemple hem publicat quatre llibres que són els que potenciarem. Per a nosaltres, sent una editorial petita i amb pocs mitjans per promocionar-nos és molt important la complicitat amb els llibreters. Ells són qui venen els nostres llibres tot l’any i els que permeten que els nostres llibres arribin a tot el territori.
Els llibreters són sempre imprescindibles, sí.
La nostra feina abans de Sant Jordi està molt vinculada precisament a explicar les nostres novetats tant als llibreters com als periodistes, i a mesura que s’apropa la data ens focalitzem més en fer promoció a les xarxes socials i amb la premsa. El dia de Sant Jordi és intens però molt bonic. Tenim dues parades, una amb els companys de Llegir en català, i una altra amb L’Avenç on els lectors poden venir i remenar tot el nostre catàleg editorial.
Us sentiu còmodes amb l’etiqueta «editorial petita»?
La veritat és que una de les motivacions de crear l’editorial era la de tenir una relació propera i directa amb el resultat de la nostra feina,. Actualment estem publicant vuit títols l’any i és un número amb el que ens sentim còmodes. Preferim treballar bé en la selecció dels títols, en l’edició, en la promoció… que incrementar el número de novetats que oferim. Volem posar l’atenció en la construcció d’un bon catàleg, interessant i coherent amb la nostra línia editorial, que contribueixi a enriquir les propostes en llengua catalana. La clau de volta seria publicar poc i vendre molt!
Quins són els autors que més bandera fan de l’editorial?
La Míriam Toews és una autora canadenca que era molt poc coneguda abans que nosaltres comencéssim a publicar-la en català, i que amb aquests vuit anys ha anat fent-se un espai en les lleixes de moltes cases i és valorada per llibreters i periodistes. També estem molt satisfets de publicar l’autora Alina Bronsky, el seu llibre L’últim amor de Baba Dúnia és el nostre llibre més venut i és el que ens ha permès arribar als lectors menys habituals de narrativa en català.
Se’n va parlar molt d’aquest llibre.
Estem molt orgullosos d’haver publicat la Jamaica Kincaid, una autora coneguda mundialment, i que era inèdita en català. Aquesta autora recurrentment sona com a possible premi Nobel de literatura. La Fleur Jaeggy és també una autora que estava poc publicada en català i que nosaltres hem intentat donar a conèixer. Addicionalment hem publicat també autores europees contemporànies molt interessants com són la Rachel Cusk o la Linn Ullmann que també ens satisfà molt que formin part del nostre catàleg.
I com construïu el catàleg?
Ens interessen les reflexions relacionades amb l’individu, les relacions humanes, les grans preguntes vitals que ens hem fet sempre. I tenint aquest punt de partida com a marc intentem buscar històries que reflexionin o donin noves perspectives sobre temes que ens preocupen a l’actualitat. Busquem històries que aportin reflexions interessants que ens ajudin apropar-nos a la realitat que ens envolta i als problemes actuals. La qualitat literària del text és també un element important que tenim en compte, ens agraden les apostes originals, que s’allunyen de vegades de les formes més tradicionals de la narrativa.
Sona ambiciós.
Intentem construir un catàleg equilibrat en el sentit d’apostar per llibres en els quals la història i la trama són els protagonistes (com per exemple El nen del taxi de Sylvain Prudhomme, o Els éssers estimats de Berta Dávila), i també per publicar altres propostes en les quals les reflexions o l’estil menys formal prenen protagonisme (com per exemple amb Desfilada de Rachel Cusk, o el Manual per a l’obediència de Sara Bernstein)
Darrerament, els grans grups editorials han augmentat la seva competitivitat entre ells per guanyar quota de mercat. Això implica que han augmentat el número de títols que publiquen. Us afecta d’alguna manera?
És una bona notícia que hi hagi més editorials publicant en català si això fa que més lectors decideixin llegir en català. Crec que en el sector tots estem d’acord que el gran repte és guanyar més lectors en general, i que ho facin també en llengua catalana. Si hi ha més propostes en català, més lectors (actualment només ho fan el 32%) optaran per aquesta llengua. Dins el sector editorial en català pensem que hi ha encara molt marge per seguir ocupant espais que fins ara s’omplien amb propostes en castellà. En aquest sentit, en els darrers anys el còmic o la ciència-ficció han estat un bon exemple, i editorials com Raig Verd, Mai Més o Chronos han fet propostes en aquests àmbits abans poc coberts.
Però quin marge de joc té una petita o mitjana editorial davant dels grans grups?
Les grans editorials estan ampliant el seu àmbit d’influència i estan publicant un tipus de narrativa o un perfil d’autors que abans no encaixaven en la seva línia editorial. A nosaltres aquest moviment ens impacta, pensem que cada vegada és més important destacar la pròpia personalitat del catàleg, tenir un estil propi que ens diferenciï dels grans grups amb els quals no podem competir en recursos però sí amb el nostre estil propi, i en el la proximitat i complicitat amb els nostres lectors. Autenticitat, proximitat i complicitat, crec que és més fàcil de transmetre i conservar per a un petit editor que per a un de gran que normalment tindrà un catàleg més dispers i una audiència més diversa a la que haurà d’atendre
Quines són les dificultats que trobeu a l’hora de donar a conèixer les vostres novetats?
Quan publiquem una novetat intentem en primer lloc convidar l’autor a Catalunya perquè vingui a promocionar el llibre. Més enllà de la disponibilitat de l’autor, això no sempre és possible perquè de vegades el cost del viatge és elevat. En aquest sentit és important per a nosaltres buscar el suport d’algun festival literari, alguna a institució pública, biblioteques o llibreries que ens ajudin a portar a l’autor. També sovint és més fàcil quan el llibre es publica alhora en castellà perquè també podem compartir despeses.
Cert.
Els llibreters i periodistes són els primers agents als quals ens dirigim abans de publicar una novetat. Amb els companys de Llegir en Català fem presentacions periòdiques amb llibreters i bibliotecaris als quals expliquem les nostres novetats editorials. Addicionalment també enviem alguns exemplars (molt seleccionats) a alguns llibreters als qui pensem que els pot interessar el llibre. El periodistes serien l’altre gran actor a qui intentem seduir i per això és molt important la feina que fa la nostra agència de premsa. Enviem també alguns exemplars a periodistes i intentem tancar entrevistes amb els autors per tal d’aconseguir presència als mitjans.
És molta feina…
La presentació del llibre és també un moment important en la promoció, però per això és recomanable tenir l’autor presencialment, i això no sempre és possible. Un cop el llibre està a les llibreries el repte és donar a conèixer el llibre als lectors potencials, aquí la feina té més a veure amb la difusió a les xarxes socials, mitjançant les pròpies xarxes, els booktubers… i la promoció de clubs de lectura. Els clubs de lectura són també molt importants per donar a conèixer el nostre projecte, intentem potenciar-los i per això ens oferim sempre anar on calgui, si ens és possible.
Quin dels vostres llibres és molt bo, però no ha venut tant com esperàveu i considereu que mereix una nova oportunitat?
Diria que Cap més veu, de l’autora algeriana Maïssa Bey. És una autora molt coneguda internacionalment i també era inèdita en català. En aquesta novel·la situada a Algèria, en temps actual, l’autora intenta explicar per què una dona normal, amb estudis universitaris, amb una feina en un centre d’investigació, pot acabar arribant a l’extrem de matar el seu marit, i òbviament acabar a la presó, com a única sortida d’alliberar-se de la realitat del seu matrimoni i accedir a la llibertat.
Té bona pinta!
L’autora fa una reflexió crítica sobre la situació de la dona a Algèria, en aquest cas centrada en la realitat d’una dona casada amb un home molt masclista que la té sotmesa i no la deixa viure. Bey explica el conjunt de circumstàncies que porten a aquesta dona a prendre aquesta decisió tan brutal i a acceptar les conseqüències que se’n deriven.
Parlem de les vostres novetats més recents…
El nen del taxi, de Sylvain Prudhomme. Una història per a tots els públics que creiem que atraparà el lector. L’autor explica una història personal, basada en la pròpia biografia, amb un rerefons històric molt potent. Aquesta història ens apropa a la història d’en Simon, un home que a l’enterrament del seu avi descobreix que aquest amagava un gran secret. A finals de la Segona Guerra Mundial, quan era soldat de les forces aliades, el seu avi va tenir un fill no reconegut amb una jove alemanya. La descoberta d’aquesta història d’amor prohibit i secrets familiars impactarà fortament el nostre protagonista, que buscarà entendre aquest passat i reconciliar-s’hi tot i haver d’encarar-se a la família que vol mantenir el secret ocult.
Me l’apunto!
Els éssers estimats, de l’escriptora gallega Berta Dávila. Aquesta autora amb una narrativa lírica i irònica alhora, és una de les veus joves actuals més potents de la narrativa gallega. En aquesta història la protagonista, cinc anys després d’haver estat mare, es troba inesperadament davant del dilema de decidir si vol tornar a ser-ho. El record ambigu del primer any de criança del seu fill li retorna un reflex de l’experiència viscuda travessada per la culpa i el penediment. Una novel·la preciosa sobre els vincles afectius que ens sostenen i ens expliquen, sobre com aprenem a estimar i sobre com ens configuren i ens fan ser qui som, les relacions afectives que establim amb la familia.
Berta Dávila és una autora recomanada per aquesta pàgina web.
També Desfilada, de Rachel Cusk. Una novel·la molt innovadora en termes de forma i estil narratiu, dirigida a lectors que vulguin endinsar-se en reflexions contemporànies al voltant de l’art visual, la forma de la narrativa i la influència de l’herència i els condicionants socials en l’artista.
A partir de quatre històries sobre diferents artistes l’autora reflexiona sobre l’art, la identitat, la família, i la manera com som.
Alguna més?
Manual per a l’obediència, de Sara Bernstein. Aquesta novel·la ens explica una història inquietant sobre una noia jove que deixa el lloc on va néixer per anar a un país del nord a tenir cura del seu germà, a qui la dona ha abandonat recentment. Poc després de la seva arribada, percep la sospita i la reticència local contra ella i nota una amenaça creixent que es troba més enllà de la tanca del jardí. Una reflexió sobre la identitat, la xenofòbia, l’acceptació de l’altre i l’impacte de l’herència dels nostres avantpassats.
Sempere amb Manuel Gómez, assessor literari de Les Hores.
Abans parlaves de l’ajuda que vau rebre en començar el projecte, però, en general, diries que hi ha solidaritat entre les petites i mitjanes editorials?
Entre les editorials independents hi ha molt bona relació. Nosaltres, amb els companys de l’Associació Llegir en Català, tenim una relació molt propera, per descomptat, però també és així amb la resta d’editorials independents. Hi ha unes cites fixes l’any en les quals solem coincidir, com La Setmana del Llibre en Català, per exemple, i s’estableixen relacions d’amistat i complicitat. Entre nosaltres és habitual recomanar-nos traductors o correctors, per exemple. També compartim inquietuds i intentem fer front comú en els temes que ens afecten a tots. També ens llegim els uns als altres i les felicitacions creuades són força habituals.
De fet, Les Hores acostuma a estar present a les fires literàries de Catalunya. Quin feedback dels lectors rebeu?
Seleccionem molt les fires literàries en les que participem. Anem a les que estan més consolidades y que tenen una gran representació d’editorials. En aquestes fires és on el lector pot trobar tot el catàleg de la nostra editorial, i aquest pensem que és el principal valor d’aquestes trobades amb lectors, que tenen disponible tot el nostre fons editorial. El feedback és molt positiu i hem notat una evolució entre els primers anys on ens esforçàvem molt per explicar les nostres propostes i aquests darrers on ja tenim lectors que ens busquen i volen llegir més propostes de Les Hores. Ens podreu trobar a la Setmana del Llibre en Català, a la fira Liberisliber a Besalú, a la Fira Literal o a Indilletres, a La Bisbal.
Quin és el vostre títol més venut?
L’últim amor de Baba Dúnia, de l’Alina Bronsky. Aquest títol és el que ha anat més enllà dels lectors més habituals. La gent ens diu que l’han regalat diversos cops i la majoria d’aquests segueixen fidels a l’autora i han llegit les altres propostes que hem publicat d’ella, La trena de la meva àvia i Els plats més picants de la cuina tàrtara, i les que vindran.
I quin/a autor/a us agradaria publicar, però és complicat d’aconseguir-ho?
Ens agradaria molt publicar la Toni Morrison, crec que com a molts editors en català. És una autora impressionant i malauradament en català no es poden trobar els seus títols.
A Les Hores publiqueu sobretot traduccions. Potenciareu la literatura catalana en el futur?
Fins ara hem publicat dos títols només originals en català: Zeitun, de Sylvia Alberich, i Lena al descobert de Carolina Montoto. La nostra intenció és continuar publicant autors originals en català, però ens consta molt trobar propostes que ens encaixin, que aportin històries en línia amb el nostre catàleg i amb un estil propi. Sí tenim la intenció d’apostar per la literatura original en català però ens és difícil pel volum de feina que hem d’encarar, en aquest sentit estem pensant en fórmules per agilitzar aquesta tasca de selecció.
Com se selecciona el traductor per a cada llibre?
Una de les recomanacions que ens van fer tots els editors amics amb els qui vam parlar quan vam fundar l‘editorial i que no hem oblidat mai és la importància de treballar amb bons traductors. Hi ha traductors molt coneguts i premiats amb qui tots volem treballar i quan això no és possible entre els editors ens preguntem i recomanem. Som molt respectuosos amb la feina dels traductors encara que de vegades hi ha debats en la fase de correcció en els que cal trobar un punt d’acord. Tenim molta cura dels textos i els llegim molts cops abans que arribin al lector, per a nosaltres és molt important assegurar la seva qualitat. Tenim molt clar que sense un bon traductor no podem publicar un bon llibre, ells són un element clau en aquest procés
Quin és el lector ideal de Les Hores?
El nostre lector ideal és aquell connecta amb l’ànima del nostre catàleg, és a dir aquell lector preocupat per aquestes reflexions més intimistes, relacionades amb el sentit de la vida, preocupat per la naturalesa de les relacions humanes, i alhora també, un lector present i preocupat pel món d’avui, pels reptes i les qüestions que ens preocupen i interpel·len en el temps actual. Ens agrada molt una frase de Kafka que escriu a la Carta a Oskar Pollok que diu alguna cosa com «penso que només hem de llegir llibres d’aquells que mosseguen i punxen.» Aquesta seria una bona definició del que pretén el catàleg de Les Hores, però vinculat també a intentar entendre millor el món que ens envolta.
Com veieu el vostre futur?
El principal repte de futur per Les Hores penso que és el de consolidar la personalitat del nostre catàleg, aquesta és una de les claus per poder seguir amb el nostre projecte. Establir relacions cada cop més properes i estretes amb els nostres lectors pensem és clau i en aquest sentit estem pensant en noves fórmules per apropar-nos-hi. La concentració d’editorials i la presencia creixent dels grans grups és una realitat que ens anima també a consolidar la nostra diferència.
És una bona actitud!
Totes les editorials hem decidir també com ens posicionem en relació a les noves tecnologies. Nosaltres com la majoria d’editorials publiquem llibre en format digital i estem valorant el format audiollibre que té un públic creixent. Un repte important que el sector ha d’encarar serà la regulació de la intel·ligència artificial sobre tot en allò relacionat amb els drets d’autor, la traducció i la propietat intel·lectual.
Com a lectora, quines altres editorials t’engresquen?
Moltes, en català moltes fan molt bona feina, admiro molt tota la feina dels companys de llegir en català que han creat uns catàlegs sòlids i potents cada un amb la seva pròpia personalitat: Raig Verd, L’Avenç, Sembra, L’Agulla Daurada, Tigre de paper, Clandestina, Saldonar, Mai Més, Chronos, Duna, Indòmita, o bé les noves que s’hi ha afegit fa poc però que plantegen propostes molt interessants com Jande o Enderrock. I també d’altres editorials independents com Angle, L’Altra Editorial, Males Herbes o Periscopi.
