CaixaForum Barcelona obre una interessant finestra a l’obra de Matisse amb una exposició que reuneix gairebé un centenar d’obres del Museu Pompidou de París, aprofitant que és tancat per reformes. De tota aquesta selecció, la meitat és del pintor francès, la resta són obres d’altres artistes -alguns dels quals, contemporanis- que permeten establir un seguit de ponts entre ells per entendre la influència de Matisse en la seva època i en l’actualitat.
La mostra vol seguir també l’evolució de l’obra de Matisse (1869-1954), així que els visitants poden veure no només la seva creació fauvista, del qual ell és considerat la seva primera bandera, sinó també altres peces que entren en el terreny del neoimpressionisme o el cubisme. No debades aquells primers anys del segle XX les avantguardes van oferir una explosió de moviments i tendències que van deixar empremta en molts artistes, com el mateix Matisse.
Gràcies al segon eix d’aquesta exposició -les influències que va deixar en altres artistes coetanis, dintre i fora de França-, coneixem per exemple l’obra de l’hongarès Béla Czóbel, qui va participar en el Saló de Tardor de París de 1905, l’esdeveniment que va donar a conèixer el fauvisme, o del francès Albert Marquet, una de les primeres espases d’aquest moviment i amic íntim de Matisse.
Descobrim també l’obra de la russa Natàlia Gontxarova, qui va tenir la seva primera presa de contacte amb la pintura de Matisse gràcies a la col·lecció privada de l’empresari Serguei Sxukin. Va ser ella, juntament amb el seu company Mikhaïl Lariónov, una de les impulsores de les avantguardes a Rússia. En la seva Natura morta amb llamàntol, exposada a CaixaForum, es poden veure les influències de Matisse.
No cal dir que la mostra és una celebració del color i així ho demostren artistes exposats com Maurice de Vlaminck o André Derain, tots dos participants també en l’edició del 1905 del Saló de Tardor. Entre els noms de la darrera part de l’exposició, més actual, hi ha els que han experimentat d’alguna manera, encara que no sempre de manera molt profunda, alguna influència de Matisse. Trobem, per exemple, un quadre de Le Corbusier. És una bona oportunitat per sentir-se un convidat més en aquesta Chez Matisse i descobrir quin va ser el seu llegat.
