-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal «No m’animo a descriure els espectacles en els quals es representaven les peces txekhovianes, perquè resultaria completament impossible. La seva delícia rau en allò que no pot transmetre’s amb paraules, en el que resta ocult darrere, en les pauses, en les mirades dels actors, en la irradiació dels seus sentiments interiors. Fins i tot, les coses inanimades prenien vida sobre l’escena. Tot naixia en la intuïció creadora i el sentiment artístic.» En aquests termes s’expressava Konstantín Stanislavski a La meva vida en l’art a propòsit de La gavina de Txèkhov. Les seves paraules.
-
Joyce DiDonato i Patrizia Ciofi van emocionar al gran teatre de la Rambla de Barcelona amb el seu amor impossible.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Els cors purs és el darrer espectacle teatral que, sota la direcció d’Oriol Broggi, ens presenta la companyia La Perla 29 en una producció conjunta amb el Teatre Romea, i que tanca la temporada 2015-16. El muntatge parteix d’un relat breu de l’escriptor francès Joseph Kessel, Mary de Cork , escrit el 1925 i recollit dins el volum Els cors purs (1934). Kessel és un autor que gaudeix de gran popularitat a França, però pràcticament desconegut a casa nostra. L’adaptació dels seus textos gaudeix de precedents com Belle de Jour que Luis Buñuel.
-
Dirigida per Marilia Samper, arriba a La Villarroel 'Pretty', una àcida comèdia sobre la importància de l’aparença física.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Eric Assou és un autor francès d’origen tunisià amb una llarga trajectòria i molts èxits teatrals, entre els quals aquest Nos femmes que ha arribat aquests dies al Condal, teatre que amb alguns alts i baixos manté una programació comercial però interessant i de qualitat. En aquesta obra tres amics de molts anys es retroben a casa d’un d’ells per tal de xerrar, sopar i jugar a cartes. Un d’ells s’endarrereix, arriba finalment trasbalsat i els confessa que en un rampell inexplicable ha mort la seva dona, amb qui tenia una relació conflictiva. Malgrat.
-
'La Peixera', una obra de Toni Cabré sobre com es relacionen els humans i la tecnologia, arriba al Versus Teatre.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Al ja imprescindible Teatre Tantarantana es pot veure, fins al 22 de maig, aquesta proposta de la Cia Casa Real, un muntatge dirigit i escrit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez. A banda de les quatre actrius que no tenen ni un moment de respir, Rocío Manzano, Sara Sansuan, Anna Tamayo i Laura Vila Kremer, al darrere s’hi percep un profund i seriós treball d’equip, amb moltes col·laboracions i assessoraments diversos. En clau d’humor, un humor que en ocasions és gairebé negre, aquestes propostes simpàtiques per acabar amb el capitalisme compten amb.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la mort de Shakespeare i Cervantes la Fundació Romea ha posat en escena per un dia una suposada entrevista en la qual un hipotètic Gaziel (Joan Pera) entrevista William Shakespeare (Mario Gas) i Miguel de Cervantes (Josep Maria Pou) en un imaginari programa emès pels mitjans de comunicació. El guió, de Miquel Pujadó, té moments brillants i divertits i compta amb tres actors de pes que tot i llegir el text compten amb recursos suficientment expressius per tal d’aconseguir copsar l’atenció del públic en.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Georges Bizet va compondre Carmen, la seva obra mestra, sobre el llibret de Meilhac i Halévy basat en la popular novel·la homònima de Prosper Mérimée. Des de la seva estrena a París el 1875, Carmen ha estat una òpera de gran popularitat sens dubte pels elements tòpics que conté. S’ha d’entendre que en el context del romanticisme en què Mérimée va escriure Carmen (1845), aquests elements tòpics d’una visió determinada de l’Espanya de gitana, torero, seguidilla, manzanilla i navalla formaven part de l’atracció per l’exotisme pròpia d’un vessant del Romanticisme, que va contribuir.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal «No m’animo a descriure els espectacles en els quals es representaven les peces txekhovianes, perquè resultaria completament impossible. La seva delícia rau en allò que no pot transmetre’s amb paraules, en el que resta ocult darrere, en les pauses, en les mirades dels actors, en la irradiació dels seus sentiments interiors. Fins i tot, les coses inanimades prenien vida sobre l’escena. Tot naixia en la intuïció creadora i el sentiment artístic.» En aquests termes s’expressava Konstantín Stanislavski a La meva vida en l’art a propòsit de La gavina de Txèkhov. Les seves paraules.
Joyce DiDonato i Patrizia Ciofi van emocionar al gran teatre de la Rambla de Barcelona amb el seu amor impossible.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Els cors purs és el darrer espectacle teatral que, sota la direcció d’Oriol Broggi, ens presenta la companyia La Perla 29 en una producció conjunta amb el Teatre Romea, i que tanca la temporada 2015-16. El muntatge parteix d’un relat breu de l’escriptor francès Joseph Kessel, Mary de Cork , escrit el 1925 i recollit dins el volum Els cors purs (1934). Kessel és un autor que gaudeix de gran popularitat a França, però pràcticament desconegut a casa nostra. L’adaptació dels seus textos gaudeix de precedents com Belle de Jour que Luis Buñuel.
Dirigida per Marilia Samper, arriba a La Villarroel 'Pretty', una àcida comèdia sobre la importància de l’aparença física.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Eric Assou és un autor francès d’origen tunisià amb una llarga trajectòria i molts èxits teatrals, entre els quals aquest Nos femmes que ha arribat aquests dies al Condal, teatre que amb alguns alts i baixos manté una programació comercial però interessant i de qualitat. En aquesta obra tres amics de molts anys es retroben a casa d’un d’ells per tal de xerrar, sopar i jugar a cartes. Un d’ells s’endarrereix, arriba finalment trasbalsat i els confessa que en un rampell inexplicable ha mort la seva dona, amb qui tenia una relació conflictiva. Malgrat.
'La Peixera', una obra de Toni Cabré sobre com es relacionen els humans i la tecnologia, arriba al Versus Teatre.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Al ja imprescindible Teatre Tantarantana es pot veure, fins al 22 de maig, aquesta proposta de la Cia Casa Real, un muntatge dirigit i escrit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez. A banda de les quatre actrius que no tenen ni un moment de respir, Rocío Manzano, Sara Sansuan, Anna Tamayo i Laura Vila Kremer, al darrere s’hi percep un profund i seriós treball d’equip, amb moltes col·laboracions i assessoraments diversos. En clau d’humor, un humor que en ocasions és gairebé negre, aquestes propostes simpàtiques per acabar amb el capitalisme compten amb.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la mort de Shakespeare i Cervantes la Fundació Romea ha posat en escena per un dia una suposada entrevista en la qual un hipotètic Gaziel (Joan Pera) entrevista William Shakespeare (Mario Gas) i Miguel de Cervantes (Josep Maria Pou) en un imaginari programa emès pels mitjans de comunicació. El guió, de Miquel Pujadó, té moments brillants i divertits i compta amb tres actors de pes que tot i llegir el text compten amb recursos suficientment expressius per tal d’aconseguir copsar l’atenció del públic en.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Georges Bizet va compondre Carmen, la seva obra mestra, sobre el llibret de Meilhac i Halévy basat en la popular novel·la homònima de Prosper Mérimée. Des de la seva estrena a París el 1875, Carmen ha estat una òpera de gran popularitat sens dubte pels elements tòpics que conté. S’ha d’entendre que en el context del romanticisme en què Mérimée va escriure Carmen (1845), aquests elements tòpics d’una visió determinada de l’Espanya de gitana, torero, seguidilla, manzanilla i navalla formaven part de l’atracció per l’exotisme pròpia d’un vessant del Romanticisme, que va contribuir.