-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A la Sala Gran del TNC es pot veure fins al mes d’abril el muntatge sobre l’obra L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo, dirigit per Lluís Homar qui també fa un dels papers principals i amb traducció de Xavier Albertí, director del TNC. Al mateix temps la Filmoteca de Catalunya ofereix un cicle dedicat a aquest autor, divers i molt interessant. De Filippo va ser un home de teatre immens i polièdric que va elevar a la categoria d’universalitat el localisme i el costumisme, en aquest cas, napolitans. Va tenir una vida.
-
El Teatre Condal acull una nova versió de l'obra de Pörtner amb direcció d'Abel Folk.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Encara hi ha temps, gràcies al fet d’haver-se prorrogat una setmana més, de veure al Círcol Maldà aquest muntatge teatral excel·lent, aparentment senzill, molt ben interpretat i ple de poesia. Moltes obres de teatre i de narrativa han incidit en el món de les relacions familiars. De totes aquestes, un bon nombre ha situat l’acció en un dinar o sopar de celebració i unes quantes d’aquestes celebracions s’han centrat en el dinar o el sopar nadalencs. El llarg dinar de Nadal se situa en un sol llarg àpat i per davant d’aquesta taula.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.
-
L'obra, que es pot veure al Teatre Condal, recupera l'esperit de l'èxit 'Operetta', del mateix director.
-
L’espectacle ofereix una visió èpica dels fets transcendentals que van canviar la història de Catalunya.
-
La mezzosoprano Joyce di Donato és la protagonista d'aquesta versió de l'òpera de Donizzeti.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Després d’una guerra i de la caiguda d’un govern dictatorial, per norma general sempre s’esdevenen una sèrie de judicis per determinar i castigar culpabilitats. Tot i que això no passa a tot arreu (la Transició a Espanya, per exemple, ha estat molt benèvola amb l’anterior règim), sí que va succeir a Alemanya després de la caiguda de Hitler, no només pels coneguts judicis de Nuremberg, sinó també per un exhaustiu procés de desnazificació que pretenia purgar el país de tots aquell que van ser còmplices del Tercer Reich i alhora engegar un procés.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A simple vista, pot semblar estrany que una obra com Terra baixa, amb uns personatges tan contraposats, sigui interpretada per només un actor, encara que sigui Lluís Homar, que sempre és una garantia i que coneix sobradament el text d’Àngel Guimerà perquè ja va fer de Manelic en dues ocasions (al 1974 i al 1990). Quan comença la funció, es veu una escenografia sòbria, amb una taula, una cadira, un parell de botes, una escombra i un vestit de núvia penjat. Enmig d’una imponent llum blanca entra en escena l’actor, vestit de carrer, res.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A la Sala Gran del TNC es pot veure fins al mes d’abril el muntatge sobre l’obra L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo, dirigit per Lluís Homar qui també fa un dels papers principals i amb traducció de Xavier Albertí, director del TNC. Al mateix temps la Filmoteca de Catalunya ofereix un cicle dedicat a aquest autor, divers i molt interessant. De Filippo va ser un home de teatre immens i polièdric que va elevar a la categoria d’universalitat el localisme i el costumisme, en aquest cas, napolitans. Va tenir una vida.
El Teatre Condal acull una nova versió de l'obra de Pörtner amb direcció d'Abel Folk.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Encara hi ha temps, gràcies al fet d’haver-se prorrogat una setmana més, de veure al Círcol Maldà aquest muntatge teatral excel·lent, aparentment senzill, molt ben interpretat i ple de poesia. Moltes obres de teatre i de narrativa han incidit en el món de les relacions familiars. De totes aquestes, un bon nombre ha situat l’acció en un dinar o sopar de celebració i unes quantes d’aquestes celebracions s’han centrat en el dinar o el sopar nadalencs. El llarg dinar de Nadal se situa en un sol llarg àpat i per davant d’aquesta taula.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.
L'obra, que es pot veure al Teatre Condal, recupera l'esperit de l'èxit 'Operetta', del mateix director.
L’espectacle ofereix una visió èpica dels fets transcendentals que van canviar la història de Catalunya.
La mezzosoprano Joyce di Donato és la protagonista d'aquesta versió de l'òpera de Donizzeti.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Després d’una guerra i de la caiguda d’un govern dictatorial, per norma general sempre s’esdevenen una sèrie de judicis per determinar i castigar culpabilitats. Tot i que això no passa a tot arreu (la Transició a Espanya, per exemple, ha estat molt benèvola amb l’anterior règim), sí que va succeir a Alemanya després de la caiguda de Hitler, no només pels coneguts judicis de Nuremberg, sinó també per un exhaustiu procés de desnazificació que pretenia purgar el país de tots aquell que van ser còmplices del Tercer Reich i alhora engegar un procés.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A simple vista, pot semblar estrany que una obra com Terra baixa, amb uns personatges tan contraposats, sigui interpretada per només un actor, encara que sigui Lluís Homar, que sempre és una garantia i que coneix sobradament el text d’Àngel Guimerà perquè ja va fer de Manelic en dues ocasions (al 1974 i al 1990). Quan comença la funció, es veu una escenografia sòbria, amb una taula, una cadira, un parell de botes, una escombra i un vestit de núvia penjat. Enmig d’una imponent llum blanca entra en escena l’actor, vestit de carrer, res.